L’advertència no ha decaigut des de l’inici de la desescalada: reforçar el sistema sanitari és indispensable per controlar el coronavirus. L’augment de contagis aquestes setmanes ha posat en el punt de mira la desigualtat entre comunitats a l’hora de detectar i rastrejar casos amb eficàcia i, a el mateix temps, presagia el que pot arribar a passar. No hi ha certesa de com es comportarà el coronavirus a la tardor i, de fet, la tardor no ha arribat i els casos ja es multipliquen, però és previsible que llavors convisqui amb altres virus respiratoris, com el de la grip, amb símptomes similars. Encara que potser aquest any la incidència sigui menor degut precisament a la normalització de les màscares o la distància, la suma de patologies incrementarà la càrrega sanitària. Amb la tornada a l’activitat, el retorn a les aules, la possible reducció del teletreball, una major permanència en espais tancats i sense ventilar… veus expertes demanen prendre nota dels rebrots actuals i preparar el sistema perquè pugui anticipar-se a aquest escenari.
“No només no s’ha d’abaixar la guàrdia, sinó que cal pujar-la més”, il·lustra l’exdirector d’Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l’OMS i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública, Daniel López-Acuña. “Ningú té una bola de vidre, però davant l’amenaça, és el moment de reforçar el sistema forma molt determinant: el rastreig, la detecció, la capacitat de fer PCR i molt enormement l’Atenció Primària. Cal fer-ho ja perquè és l’única cosa que ens permetrà intervenir a temps”, esgrimeix l’especialista. L’èmfasi en els centres de salut respon a la situació amb la qual, en general, s’ha afrontat la crisi sanitària des de l’Atenció Primària. Encara no ha vist corregida la infradotació de recursos dels últims anys, però és clau perquè tot l’engranatge funcioni i ara afegeix a les seves tasques habituals els casos de COVID-19.
Una càrrega que s’incrementarà a partir de la tardor, quan comença la temporada d’expansió d’altres virus respiratoris que s’espera que se solapin amb el coronavirus: el de la grip, el virus sincitial respiratori, els rhinovirus… Això farà escalar el nombre de sospitosos que van a centres de salut i als hospitals i als quals se’ls haurà de fer proves. “Tenen símptomes semblants i només per la clínica no podrem distingir”, explica Pedro Gullón, de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Per això, la “pressió” se centrarà sobretot en Atenció Primària i en els laboratoris. “Jo crec que el que està passant aquest estiu evidencia que cal donar-li una volta de rosca més als reforços. Algunes comunitats estan reaccionant millor que altres, però, per exemple, a Catalunya o Madrid l’AP està molt debilitada”.
Coincideix Andrea Burón, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) i portaveu de la SEE, que apunta a la necessitat que el sistema “sigui àgil en la detecció, la recepció de sospitosos, la realització de proves PCR i la notificació de resultats”, un aspecte en el qual “s’han fet més avenços en unes regions que en altres”. També Fernado Rodríguez Artalejo, director de el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat Autònoma, apunta en la mateixa direcció i confia que les dificultats actuals “serveixin per prendre nota per a la tardor”, tant pel reforç de l’Atenció Primària, com per un millor rastreig de contactes en casos de positius, i més disciplina social.
Fins ara, en alguns territoris el sistema ha mostrat debilitats. Sanitaris de centres de salut de Madrid, Barcelona, València, Castella i Lleó o Múrcia admetien que afrontaven els rebrots sense els reforços necessaris i els mecanismes de rastreig s’han mostrat deficients a Catalunya, on la mateixa Generalitat va reconèixer que havia fallat en el control del brot de Lleida. Després de les queixes de sindicats i sanitaris, Madrid ha assumit que ha de contractar a contrarellotge a més rastrejadors, però el seu sistema està sota sospita; tampoc a la Comunitat Valenciana o a Galícia el nombre de rastrejadors arriba al compromès, i davant l’augment de casos a Navarra, el Servei Navarrès de Salut s’ha vist obligat a fer contractacions. Exemples que, per a Ildefonso Hernández, catedràtic de Salut Pública i exdirector general de Salut Pública del Ministeri (2009-2011), posen de manifest la urgència “immediata” que els sistemes “s’engrassin més” perquè “en algunes comunitats no estan funcionant de manera adequada”.
Minimitzar l’impacte de la grip
En aquest context, els especialistes temen l’arribada d’altres virus respiratoris, i especialment de la grip. El risc és que incrementi “la certa saturació que ja es dóna cada any de sistema”, assenyala Gullón, fins col·lapsar. Així ho reconeix Sanitat en el pla per acabar amb els rebrots aprovat fa unes setmanes amb les comunitats, en què apunta que es tracta d’un gran problema de salut pública que “sol provocar pressió en el sistema assistencial”. Davant “l’eventual coincidència d’ambdues epidèmies sense tractament específic altament efectiu”, el Ministeri s’ha marcat com a “prioritat” minimitzar l’impacte de la grip aquesta tardor i hivern, mitjançant la qual “es pot prevenir també la sobrecàrrega del sistema assistencial”. L’objectiu és incrementar les taxes de vacunació, sobretot en gent gran, persones de risc o personal sociosanitari, motiu pel qual s’ha adquirit una compra extraordinària de vacunes.
Des del Consell General de Col·legis Oficials de Metges coincideixen i aposten perquè la campanya de vacunació s’estengui, mantenint la seva voluntarietat, i s’anticipi en el temps perquè “donades les importants càrregues de treball que es produiran en Atenció Primària, Serveis de urgències i Atenció Hospitalària, és essencial minimitzar l’impacte”, esgrimeix en un recent informe elaborat per la Comissió Assessora Covid-19-OMC. A més, també als serveis de Salut Pública, en els quals recau la vigilància del coronavirus, se’ls sumarà el seguiment de la grip, que es realitza a través de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, en la qual la informació és subministrada per les comunitats autònomes.
L’OMS ja ha alertat sobre aquest “desafiament per als sistemes de salut sobrecarregats, que hauran de fer front a la doble càrrega d’una pandèmia de coronavirus i a un pic d’altres malalties respiratòries”, ha manifestat la directora de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), Carissa F. Etienn, poc abans de l’inici de l’hivern a l’hemisferi sud. Etienn va advertir que en climes freds i a mesura que “més persones es reuneixen en espais tancats”, més possibilitats hi ha que “s’alimentin aquestes infeccions”.
En el context espanyol, però, hi ha alguna cosa que jugarà a favor de la pretesa reducció al màxim d’aquests quadres la pròxima tardor-hivern: el manteniment de les mesures d’higiene, la distància física i la mascareta faran que “previsiblement s’observi globalment una disminució d’altres malalties perquè les mesures que estem prenent no només prevenen la COVID-19, sinó també moltes altres infeccions”, opina Burón. Coincideix el Consell General de Col·legis de Metges, que “en sentit positiu” destaca que amb els patrons amb els que actuem a la ‘nova normalitat’ “és esperable una disminució paral·lela de la transmissió d’altres patologies infectocontagioses amb transmissió per contacte”. A més, “és cert” que els espais tancats i sense ventilació poden afavorir la transmissió dels virus, però “si dins l’espai hi ha menys persones a causa de la limitació dels aforaments, la transmissió que esperem que sigui menor”.
Plans i coordinació
Tot i això, coincideixen els experts, els quadres sospitosos seran més i “pot ser que la taxa de positivitat del coronavirus no pugi, però sí ho farà la càrrega de treball”, diu Hernández, també portaveu de SESPAS. L’especialista apunta que el reforç de la campanya de vacunació de la grip és “una pota més”, però apressa que de cara a la tardor “hi hagi ja protocols establerts” en què es prevegin aquestes qüestions “i s’abordin les formes de diagnòstic dels quadres respiratoris perquè els laboratoris tinguin la capacitat requerida perquè és probable que calgui prendre decisions sobre la marxa quan vinguin aquests quadres”. En aquest sentit, és urgent que “els esforços ara estiguin posats en planificar de forma immediata el que pot arribar: “Ja hem vist les conseqüències de no avançar-nos al virus. Hem de localitzar àrees de possible transmissió, organitzar la tornada a les escoles i universitats o als àmbits laborals, treballs que tornaran a ser presencials… Tot això requereix d’un sistema de coordinació que ha de ser estricte”.
Aquesta mateixa organització, demanda Burón, ha d’amarar el sistema sanitari, perquè “no és només una qüestió de recursos humans, que també, sinó que s’estableixin els canals d’informació àgils que estiguin operatius i siguin eficaços”. Precisament la coordinació entre Salut Pública i Atenció Primària és un dels reptes del sistema de rastreig i una de les seves peces “imprescindibles” que, en alguns llocs, s’enfronta a debilitats: “Ni ells poden veure el que fem ni nosaltres veure quin és el resultat del seu rastreig; falta comunicació “, deia un professional d’un centre de salut de Madrid.
Amb tot, l’epidemiòloga es mostra optimista i assenyala que “la situació de base ha canviat”: sabem més del virus que al febrer i el sistema compta amb capacitats sanitàries que no tenia llavors, de manera que si la població manté les mesures i el sistema “treballa” per identificar i aïllar els casos de forma precoç, “és previsible que no hi hagi un augment desmesurat de la transmissió a la tardor”.
El que sí és una incògnita és com es comportarà el virus llavors. Enmig del debat actual sobre si l’augment de casos que estem veient ara és o no una segona onada del coronavirus, els dubtes continuen sobre si hi haurà variabilitat estacional i incrementarà la seva virulència amb l’arribada del red. És l’escenari “més complex per al qual hem d’estar preparats”, remarca López-Acuña, però que “encara no sabem si arribarà”. No obstant això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que probablement no sigui estacional i, de fet, els fets demostren que tant en temperatures fredes com caloroses, el coronavirus pot arribar a tenir incidències molt altes.
