Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La crítica situació sanitària actual que viu Espanya en relació a la COVID-19 ha portat a un grup de científics a publicar a The Lancet una carta en la que es pregunten com és possible que Espanya es trobi en aquesta situació. Malgrat que les dades són encara confuses, hores d’ara hi ha més de 300.000 casos, més de 28.000 morts confirmats i al voltant de 44.000 morts en excés en un població de 47 milions d’habitants. Certament, un país que es vanta de tenir un dels sistemes de salut més eficaços del món no pot ser que es trobi entre els països més afectats per la pandèmia, tant en nombre d’infectats com de morts per cada 100.000 habitants.
En la carta, signada per vint reputats investigadors espanyols (Alberto García-Basteiro; Carlos Alvarez-Dardet; Alex Arenas; Rafael Bengoa; Carme Borrell; Margarita Del Val; Manuel Franco; Montse Gea-Sánchez; Juan Jesús Gestal Otero; Beatriz González López Valcárcel; Ildefonso Hernández; Joan Carles March; José M Martin-Moreno; Clara Menéndez; Sergio Minué; Carles Muntaner; Miquel Porta; Daniel Prieto-Alhambra; Carmen Vives-Cases; i Helena Legido- Quigley) es reclama una avaluació exhaustiva, independent i imparcial dels sistemes d’atenció sanitària i social, identificant el punts dèbils i els punts forts i les lliçons apreses. L’auditoria que es reclama, que haurien de dur a terme un grup d’experts internacionals i nacionals, s’hauria de centrar en les actuacions dutes a terme pel govern central i els governs de les disset comunitats autònomes i hauria d’incloure tres àrees essencials: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic i la capacitat operativa.
En la carta, els experts consideren com a possibles explicacions de la crítica situació sanitària, la manca de preparació per a la pandèmia (és a dir, uns sistemes de vigilància deficients, una escassa capacitat per realitzar proves de PCR i un gran escassetat d’equip de protecció personal i de cures crítiques), reacció tardana de les autoritats centrals i regionals, processos d’adopció de decisions lents, alts nivells de mobilitat i migració de la població, mala coordinació entre les autoritats centrals i regionals, escassa dependència de l’assessorament científic, envelliment de la població, grups vulnerables que pateixen desigualtats sanitàries i socials i falta de preparació en les residències de gent gran. Tots aquests problemes es van veure exacerbats, al seu parer, pels efectes d’una dècada d’austeritat que havia esgotat el personal sanitari i reduït la capacitat de la salut pública i del sistema de salut.
