Ja són 14, ara per ara, les grans empreses que s’han donat de baixa de la pròxima edició del Mobile World Congress (MWC): LG, Ericsson, Nvidia, Amazon, Gigaset, NTT DOCOMO, UMIDIGI, Vivo, Intel, Facebook, Rakuten, Cisco, Mcafee i Sony, i el degoteig és constant. «En aquesta decisió hi ha dues grans variables: en primer terme i amb més pes, la imatge pública corporativa, i en el segon, la del risc sanitari», afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. De fet, entre les empreses que s’han fet enrere només una és xinesa i la realitat és que les xifres de persones infectades més enllà del territori xinès representen entre l’1% i el 2% sobre el total. «El fet de definir-se com a empreses que es preocupen pels seus treballadors, que no volen que aquests assumeixin cap risc, les situa com a companyies que anteposen el benestar i la seguretat dels seus treballadors per sobre de qualsevol altra consideració, la qual cosa compensa l’impacte negatiu que els comporta l’absència en un esdeveniment com el MWC», explica l’expert.
La por es contagia i es viralitza
«La sensació de por és una de les emocions que ens porta a prendre més decisions, com a reacció gairebé per necessitat antropològica. Davant d’una notícia que ens genera por, és més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la; sovint, per bona intenció ens convertim en difusors de desinformació», afirma Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
Un estudi recent publicat a la revista Science demostrava que les notícies falses o fake news es propaguen més ràpidament, de manera més profunda i més àmpliament que la veritat en totes les categories d’informació. «La por constitueix un brou de cultiu immillorable a l’hora de captar la nostra atenció, en contextos de saturació informativa i tot», afirma Lalueza, que afegeix que «no solament atenem prioritàriament als continguts que connecten amb les nostres pors, sinó que també els tendim a divulgar amb més intensitat i celeritat». En aquesta línia, l’estudi de Science afirma que, si les notícies falses s’aprofiten d’emocions com la por, el fàstic o la sorpresa, tenen més probabilitats de ser compartides.
Les notícies falses sanitàries són un perill real i vital
«La desinformació en l’àmbit sanitari resulta molt perillosa perquè repercuteix de manera molt directa en la salut, la seguretat i el benestar de les persones», adverteix Lalueza. I és que la difusió de notícies falses mèdiques a les xarxes socials té un nivell alt de propagació. Segons un estudi publicat a Elsevier el 2018, que analitzava diferents notícies sanitàries escrites en múltiples xarxes socials, el 40% d’aquestes informacions contenien errors o eren directament falses, i es van compartir 451.272 vegades durant 5 anys (del 2012 al 2017).
«El gran problema que representen les fake news sanitàries és que es corre el perill que s’agreugi una malaltia o que es provoqui la mort d’una persona», afirma Carles Pont, autor del llibre Comunicar las emergencias. Actores, protocolos y nuevas tecnologías, d’Editorial UOC. Avui la crisi es diu coronavirus, però ja ho vam veure els primers anys de la sida, amb la grip aviària el 2009, el virus de l’Ebola el 2014 o amb el del Zika el 2015. «El fet que la salut afecti tots els col·lectius i els individus genera que la sensació de por i inseguretat s’expandeixi de manera més ràpida», afegeix López-Borrull.
La xifra de morts a la Xina era, dimecres al matí, de 1.115 morts de 44.653 infectats i dos casos de contagi a l’Estat espanyol. A l’Estat, s’han desmentit més de 25 rumors sobre casos, medicaments i històries relacionades amb el coronavirus. Com és de perillosa la difusió de mentides en una situació com l’actual? «Ens trobem davant d’una crisi mundial sobre un tema complex en què la major part de la població no és experta, en un tema que afecta la salut i al qual s’hi suma la distància geogràfica (el començament ha estat a l’altra banda del món); tot això condueix a la por i la desconfiança davant de la informació oficial», explica López-Borrull. En aquesta línia, Pont afirma que «la sensació de por també és influïda per les percepcions que es poden tenir amb el país focus, la distància amb aquest, fet que augmenta la percepció de fiabilitat o poca fiabilitat de la comunicació».
Comunicar salva vides (si es fa bé)
«La comunicació de crisis salva vides, però el problema és que amb el coronavirus no s’ha fet bé», afirma Pont. «S’ha comunicat malament per dos motius; s’ha fet tard i de manera erràtica, s’ha donat informació contradictòria en diversos moments i no s’ha evidenciat quins són els mecanismes de prevenció de la malaltia», detalla Pont, que afegeix que «si avui en tenim una comprensió real és gràcies a l’entrada de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en aquest cas».
Per a l’expert en comunicació de crisis, el temps no juga a favor per a la ciència però sí per a l’alarmisme col·lectiu: a mesura que passen els dies, els ciutadans són més conscients del risc que representa una situació d’aquest tipus, però això no afecta directament el coneixement que les autoritats o els científics puguin tenir del risc real. «Augmenta el coneixement dels ciutadans del risc percebut, alhora que incrementa el desconeixement científic del risc real», afirma. Aquest fet explica en part per què al començament es va afirmar que els primers símptomes es donaven al cap de 14 dies i avui es considera que són necessaris 24 dies d’incubació.
El paper de les xarxes socials en la crisi del coronavirus
Gran part de les mentides es mouen per xarxes socials; els algoritmes i la seva set d’engagement, la guerra del clickbait i la capacitat innata de notícies falses per a expandir-se comporten un repte ètic per a aquestes plataformes. Segons Axios, del 24 al 27 de gener es van donar més de 13.000 entrades en xarxes com Twitter, Facebook i Reddit amb desinformacions sobre el coronavirus. Estan les xarxes socials a l’altura de la situació?
«Les estratègies que fan servir les plataformes per a combatre aquest fenomen indesitjable disten molt de ser efectives», afirma Lalueza. Facebook treballa amb set organitzacions per controlar i revisar la credibilitat de notícies vinculades al coronavirus, però sembla que no n’hi ha prou. «La verificació és un pas necessari, però l’impacte es focalitza sobretot en els usuaris més previnguts, mentre que és molt menor en els usuaris més crèduls i, per tant, més vulnerables», detalla Lalueza. Molts dels continguts falsos es mouen en grups privats, on «l’opacitat de continguts no facilita la tasca de rastreig o eliminació de rumors, però igualment arriben a un gran nombre de persones i per tant tenen un alt impacte social», adverteix Lalueza.
«És important que els científics i els experts facin un pas i tinguin presència a les xarxes, creant fils de context, donant la seva opinió i ajudant a desmentir rumors», considera López-Borrull. La ciència, la recerca i els resultats científics tenen un deure social. «Les revistes i les editorials científiques haurien de tenir polítiques més obertes, perquè el coneixement precís sigui difós de manera gratuïta; la ciència oberta hauria d’ajudar a combatre la desinformació científica», conclou l’expert.
Aquest article ha estat publicat originalment per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
