És possible crear grups de convivència estable, popularment anomenats grups bombolla, de 20 o 25 alumnes, que fins a nova ordre no tinguin cap contacte amb cap persona d’un altre grup? En un centre de, posem per cas, 500 alumnes, això voldrà dir preocupar-se que 25 grups bombolla no coincideixin entre ells a les entrades i sortides, als passadissos, al menjador, al pati… O que quan ho facin tothom mantingui la distància de seguretat i la mascareta posada. La nova organització implica canvis de tota mena, però sobretot d’organització dels espais i planificació de les activitats. Tots els equips directius estan en aquests moments treballant-hi, després d’haver elaborat al juny un protocol per reobrir els centres unes setmanes i al juliol en un altre per reobrir al setembre, que ara han d’ajustar a les noves indicacions i als nous recursos humans que disposin, si bé alguna de les direccions consultades encara està pendent de tenir tota la informació.
N’hem parlat amb dotze directors i directores de centres de tipologia molt diversa: cinc d’escoles, tres d’instituts, un d’institut escola, dos d’instituts d’FP i un d’escola bressol. Cap d’ells no posa en qüestió la conveniència ni la possibilitat de crear els grups bombolla als seus centres. Altra cosa és la seva capacitat de controlar-los, que s’acaba al mateix temps que l’horari lectiu. O fins i tot abans.
Tota la responsabilitat en les direccions
“Aquí la creació d’aquests grups no suposarà una gran dificultat, perquè ja fa sis cursos que les nostres franges horàries són per treball globalitzat”, comenta Xavier López, director de l’escola Octavio Paz, al barri de Navas. En aquest centre ja fa temps que desdoblen i formen grups amb alumnes d’edats diferents, amb ràtios més baixes de les habituals, i continuaran per aquest camí, “com sempre garantint la personalització de l’aprenentatge i respectant el ritme de cada infant”, afegeix López. Aquest curs es crearan més grups encara, ja que “tots els mestres de l’escola passen a ser mestres de referència d’un grup d’infants”. Sí que es veuran limitades la interacció entre infants, reconeix, “però l’essència del projecte educatiu es mantindrà, això ho tenim molt clar”. Les limitacions, subratlla, les compensaran “reforçant l’atenció al benestar emocional dels alumnes i la competència digital, que inicia un nou camí a partir d’ara”.
A l’Escola Tanit, un centre de màxima complexitat d’una línia de Santa Coloma de Gramenet, també treballen per ambients, espais i capses d’aprenentatges. En aquest centre han decidit desdoblar grups, i així passaran de nou a catorze, també amb barreges d’edat, excepte a P3 i 6è, on es crearan dos grups estables per nivell. La biblioteca, la sala polivalent de música, l’aula de reforç, la sala de psicomotricitat i la sala de mestres desapareixen i es converteixen en aules, mentre que el menjador es converteix en sala de mestres i monitors de menjador, i espai de sortida del menjar dels infants, ja que el dinar el prendran a la seva aula. Tot això, explica la seva directora, Montse Ruiz, ho han estat treballant des del juny amb el suport de l’arquitecte Lluís Corbella. “Tota la responsabilitat està caient sobre les direccions sense cap planificació ni formació prèvia”, es lamenta la directora. “L’equip de mestres treballarà per donar la millor resposta als nostres infants –afegeix–, però això suposarà un gran esforç, i sempre estarem pendents d’un possible aïllament que ens farà passar de l’aprenentatge presencial al telemàtic”.
No ho veu igual Ramon Muñoz, director de l’Escola de la Vila ‘Baldiri Reixac’, un centre d’alta complexitat de Banyoles. “En el nostre cas els grups bombolla seran els grups-classe de sempre”, assegura, ja que “la diferència pel que fa a la seguretat entre un grup de 18 i un de 23 és ridícula, i en canvi augmentar un 50% el nombre de grups implica moltes complicacions organitzatives, així com perduda d’especialitats i suports, i quedar-se sense marge de personal per sortides o qualsevol emergència”. Muñoz considera que “es parla molt de baixar ràtios, però un mateix centre, amb els mateixos alumnes i si fa no fa el mateix nombre de docents distribuïts de forma diferent no és baixar ràtios”. Per tant, la gran diferència respecte d’altres anys serà garantir que els grups siguin veritablement estancs, “i això vol dir que les activitats que implicaven barreges de grups queden descartades, però els grups seran estancs a l’escola, a fora qui més qui menys té germans, es troba amb amics al parc, etc.”
El fora escola, l’acollida i la mascareta
Aquesta preocupació pel fora escola és plenament compartida per tots els directors i directores amb els quals ha parlat aquest diari. “Ens trobarem amb la incoherència que els grups bombolla no es mantindran en les activitats i espais fora de l’horari escolar”, adverteix David Martin, director de l’Escola Eduard Marquina, un centre d’una línia al barri del Besòs. En el seu cas, l’organització d’aquests grups “no és difícil” pel que fa als espais, però en canvi sí pel que fa a tot el personal que voldrien. “La ràtio no hauria de ser superior a 15 alumnes per grup, i per això necessitaríem una major dotació de personal docent i no docent”, diu Martin. “I qui netejarà els espais on es fan les extraescolars de l’escola?”, es pregunta Anna Micaló, directora de l’Escola Fructuós Gelabert, de l’Eixample. Per Salvador Rovira, director de l’Institut Joan Salvat Papasseit, a la Barceloneta, “el risc zero no existeix, però pensar que els alumnes portaran la mascareta sis hores al dia sense treure-se-la en cap moment i que estaran sis hores al dia sense cap més contacte és ser molt optimista”.
Perdre especialistes per guanyar tutors de grup serà una dinàmica de molts centres. Però hi haurà altres vies, segurament tant o més traumàtiques. “Caldrà modificar l’assignació lectiva dels docents, reduir les hores de coordinació, condicionant que les especialitats puguin ser impartides per docents especialistes, així com també tensionant la sostenibilitat dels processos de transformació i innovació educativa encetats pel centre”, adverteix Dolors Queralt, directora de l’Institut Escola Daniel Mangrané, de Jesús, la qual no obstant defensa la creació d’aquests grups estables com a mesura per minimitzar el risc de contagi i establir la traçabilitat en cas d’un positiu. Queralt considera que “la part positiva és que la reducció de ràtios permetrà una atenció molt més personalitzada a l’alumnat”, si bé reconeix que a hores d’ara “no sabem amb quina dotació complementària de docents comptarem”.
Foto: VS
No està sola, però tampoc del tot acompanyada. Altres directors afirmen disposar ja d’aquesta informació. O alguna cosa semblant. “Avui m’acabo d’assabentar que els reforços que vindran no podran fer de tutors perquè no cobraran aquest complement”, explica Anna Micaló. Sobre la seva taula hi ha un complex sudoku amb les diferents possibilitats d’agrupaments en funció de com organitzi els recursos, i encara no s’ha decidit per cap de les alternatives. “Les escoles ens estem trencant el cap per fer grups reduïts, però en canvi les acollides matinals estaran plenes, amb mascareta i distància però junts, i les famílies no podran sostenir una entrada que duri una hora si tenen dos o més fills amb horaris diferents, i això omplirà encara més l’acollida. Haurem d’habilitar més d’un espai per mantenir distància, la qual cosa implica més monitoratge”, apunta Micaló. I afegeix: “Haurem de saber comunicar molt bé a les famílies les decisions que prenguem”.
Per Xavier López, de l’Octavio Paz, el més criticable és que el reforç extra no els arribi fins el 7 de setembre, i que en la distribució d’aquests reforços hagi primat sobretot el criteri estadístic. “Han tirat pel dret i han donat més personal a escoles amb més alumnat i no a altres que el necessitaven”, opina. També lamenta que a la seva escola “hem perdut l’aula d’acollida, i això vol dir que patirem un decalatge amb aquells alumnes nouvinguts als quals durant tot el temps de confinament no vam poder acompanyar prou bé amb el català”.
La secundària, les optatives i el model híbrid
En el cas dels instituts, la presència d’assignatures optatives i diferents itineraris, en especial en el darrer curs de l’ESO i el batxillerat, fa impossible que la bombolla sigui del tot impermeable. A l’Institut Sant Andreu-Nou Barris de Barcelona, per exemple, a 1r i 2n d’ESO s’han sacrificat les optatives i s’han substituït per blocs d’aprenentatge i servei, en els quals no hi ha barreja d’alumnes, però en canvi es mantenen dues hores setmanals pels alumnes que fan una segona llengua estrangera (francès), on es trobaran alumnes de diferents grups. “El francès el fan els alumnes amb més èxit escolar, i podríem haver fet un grup de 1r i de 2n només amb l’alumnat de francès, però això hauria trencat el nostre model d’agrupaments no segregadors”, explica el director del centre, Xavi Murillo. A 3r i 4t d’ESO també hi haurà uns moments setmanals de barreja de grups, a causa de les optatives i els diferents itineraris curriculars previs a la tria del batxillerat. En tots aquests casos, les mesures de prevenció s’extremaran encara més, diu Murillo, i “l’alumnat participarà activament en tots els protocols de desinfecció, ventilació dels espais, ús de mascaretes, etc.”
Evaristo González, director de l’Institut Torre de Palau de Terrassa, també creu que “els grups estables d’ESO al nostre centre són factibles, si bé impliquen un gran treball organitzatiu per aconseguir un número reduït de professorat a cada grup i evitar la mobilitat de l’alumnat”. En aquest sentit, per Salvador Rovira “serà determinant si l’institut pot comptar amb aules mare o no”, ja que a secundària habitualment els alumnes es desplacen d’aula en aula. González opina també que “l’organització en grups estables seria més fàcil si s’haguessin pogut fer algunes matèries molt concretes en format virtual a l’ESO, en especial a 3r o 4t. Això hauria permès més espais disponibles al centre i menys temps invertit en combinacions provocades per aquesta limitació, i ja hem adquirit prou experiència en educació virtual com per confiar en aquesta possibilitat”.
Les bombolles a l’FP
Els directors d’FP consultats també veuen convenient i factible la creació dels grups estables. “Cada grup de cada cicle té el seu espai i grup de professorat assignat, però costa d’imaginar que la bombolla es pugui mantenir entre classe i classe, als espais comuns, durant les estones d’esbarjo i descans o quan els alumnes surtin a esmorzar”, apunta Montse Blanes, directora de l’Institut Bonanova, especialitzat en la família professional sanitària. En el seu cas, afegeix, s’hauran de ser “passes enrere en innovacions que teníem al cap” i que implicaven la creació d’equips multidisciplinaris per assolir objectius comuns. “Hi tornarem segur, però ara cal fer front a la pandèmia prenent el màxim de mesures de seguretat possibles, i si hem de fer renúncies des de la responsabilitat compartida que tenim les farem”, afegeix.
A l’Institut Rambla Prim, situat també al barri del Besòs i especialitzat sobretot en electricitat i electrònica, el seu director, Miquel Rausa, també té molt clar que caldrà extremar la prevenció perquè els grups bombolla siguin realment efectius, i per això en aquest centre s’ha dissenyat una primera divisió per aules i una segona per zones, amb entrades esglaonades i esbarjos diferenciats en espais i horaris, de tal manera que “els alumnes d’una zona no tinguin cap mena de contacte amb els d’una altra zona, ni tan sols casual”. Fins i tot en el cas dels lavabos s’ha decidit que “no seran utilitzats segons el gènere sinó segons l’espai ocupat”. Ara bé, “serà difícil impedir que a les entrades i sortides i fora dels horaris no s’incorri en situacions que en condicions normals serien habituals, com parlar amb companys d’altres grups o tocar-se entre amics”.
La bressol, sense reforç
I per acabar, no ens deixem l’escola bressol. Per Anna Castro, membre de la Coordinadora d’Escoles Bressol i directora de l’escola bressol municipal La Cadireta (El Bruc), cada centre farà com podrà, ja que en aquest cas no està previst l’increment de dotacions de personal, i per tant en general serà difícil implementar estratègies que impliquin una reducció de contactes entre els infants. “La nostra escola disposa d’espais suficients i d’un entorn natural de fàcil accés, i això ens facilita les activitats a l’exterior, però hi ha moltes escoles on això és impossible”, diu Castro. Sí que notaran canvis, com el fet que fins ara les propostes educatives es planificaven segons els interessos dels infants i no en grups d’edat, “i actualment hem d’establir els grups estables en funció de l’edat dels nens i les nenes, ja que determinen una ràtio concreta”, comenta. “El que està clar –afegeix– és que s’està fent més evident on hi ha més mancances, i és en aquells sectors no productius de la societat, com l’educació, la salut i els serveis a les persones en general”.
