El recent anunci d’Oxford de suspendre l’assaig clínic de la vacuna contra el SARS-CoV-2 a causa d’un efecte advers denominat Mellitis transversa, una inflamació de la medul·la espinal, després d’una anàlisi rutinària d’un voluntari vacunat, és una bona notícia per diverses raons.
- Primer, reflecteix que les agències de regulació estan pendents dels assajos clínics en vacunes, no només en la fase final en alliberar els resultats, sinó en les anàlisis rutinaris.
- Segon, suggereix que les pròpies companyies farmacèutiques són les primeres a prioritzar la seguretat i transparència en les seves vacunes, i paralitzar els assajos fins que un Comitè Extern avaluï clínica i científicament aquest efecte advers.
- Tercer, com més es detallin efectes adversos d’una vacuna en preparació, millor es podrà millorar la seva formulació i decidir a quins grups de la població s’ha d’excloure, fonamental per a la vacunació a gran escala.
Per què s’atura l’assaig clínic i què és el que s’avalua?
L’assaig clínic es para perquè els grups de voluntaris i els grups placebo són “cecs” és a dir, ni els voluntaris ni els facultatius que fan el seguiment d’aquests coneixen si reben vacuna o placebo. Per tant, en el cas actual de la vacuna d’Oxford no se sap a quin grup pertany el voluntari amb l’efecte advers, i aquesta dada només ho pot avaluar un Comitè Extern perquè l’assaig clínic segueixi sent a cegues.
Evidentment, no és el mateix si el voluntari pertany al grup placebo, que no afecta en si a l’eficàcia de la vacuna, que si el voluntari pertany al grup dels vacunats. Si pertany a aquest últim grup, és a dir, al dels voluntaris vacunats, el que s’avalua és si l’efecte advers es deu bé a la vacuna en si o a alguna patologia clínica desconeguda del voluntari, que sorgeix en l’anàlisi rutinari.
De la vacuna, s’analitzen totes les parts de la seva formulació, tant l’antigen específic de virus SARS-CoV-2 que indueix la resposta immunològica, el que normalment no sol donar efectes adversos; tant el vector on va la vacuna, que és més normal que sigui el possible responsable de l’efecte advers.
En el cas de les vacunes per Covid-19 amb adenovirus, que són virus ADN, el grup placebo és de suposar que porti l’adenovirus “buit”, sense l’antigen del virus SARS-CoV-2. En un altre tipus de vacunes amb àcids nucleics o proteïnes, s’analitzen altres components de la formulació de la vacuna, com els potenciadors de la resposta immunològica coneguts com adjuvants, així com dissolvents o estabilitzants.
Tota aquesta anàlisi per part de Comitè Extern no sol portar més enllà de 15 dies, i solen ser molt complets per tal de determinar la raó de l’efecte advers.
És una cosa habitual paralitzar els assajos clínics d’una vacuna o és una cosa que es deu a la pandèmia actual?
Cal aclarir que la paralització dels assaigs clínics pels efectes adversos és una cosa habitual i no té a veure amb la pandèmia actual de Covid-19. En termes generals, aquestes pauses no suposen grans retards. De fet, en la majoria dels assaigs clínics de vacunes hi ha voluntaris que presenten efectes adversos i els assaigs clínics han continuat després d’una anàlisi detallada del cas advers.
Quins són els efectes adversos més comuns en vacunes fins a la data?
Els efectes van des de molt lleus, com enrogiment i inflor en el lloc d’inoculació, urticàries, febre o dolors musculars, fins als més greus, com reaccions al·lèrgiques que poden ser letals, neurològiques greus com convulsions o encefalitis, inflamació greu del cervell, infeccions oculars causades en disseminar el virus en els ulls i, per descomptat, el risc d’una infecció greu a l’inici de la vacunació.
Tots els efectes adversos es comuniquen de forma voluntària a un sistema internacional d’efectes adversos de vacunes creat el 1990.
Quines vacunes han estat paralitzades en els assajos clínics?
Hi ha dos casos importants:
- El conegut com el desastre de Kyoto de 1948, en què la vacuna per a la diftèria, un toxoide, per un lot dolent en què el toxoide va revertir a toxina, va causar la mort del 10% dels nens vacunats.
- Les primeres vacunes de la pòlio, el 1955, causaven pòlio paralitzant en el lloc de la vacunació, que afectava els laboratoris Cutter a Califòrnia.
Però hi ha altres casos rellevants. Recentment, el 1999, la primera vacuna per rotavirus, virus que causa diarrees, febre, vòmits i dolors abdominals en nens i nadons, va ser retirada per detectar-se un problema intestinal greu, la invaginació intestinal, no detectat en cap fase de l’assaig clínic. Això va portar a incloure nens en els assajos clínics actuals de vacunes.
Un altre exemple són les vacunes amb bacteris atenuades per teràpies en càncer, com una soca atenuada de Listeria, ADXS-11-001, per càncer de cèrvix, que el 2015 va comunicar un efecte advers greu de listeriosi letal per la vacuna en una pacient oncològica de l’assaig clínic en fase 3.
L’anàlisi externa va concloure que l’efecte letal el va causar una pròtesi ortopèdica de la pacient, on es va disseminar i va créixer la vacuna, excloent en el futur pacients amb pròtesis ortopèdiques. Fins al 2019, aquest assaig clínic no ha tingut altres efectes adversos greus.
Un altre cas actual és la vacuna per al virus de la SIDA que s’estava provant a Sud-àfrica, que ha estat retirada a principis d’aquest any 2020 no per efectes adversos, sinó perquè no era efectiva per prevenir la infecció pel virus VIH.
En resum, que es paralitzin els assajos clínics amb vacunes per analitzar els efectes adversos indica que es prima la seguretat en el disseny de vacunes i, per això, és més necessari que mai complir totes les fases dels assaigs clínics i comunicar tots els efectes adversos que es trobin, el que sens dubte ajudarà a millorar les vacunes en preparació i beneficiarà els grups de risc a vacunar.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
