La simptomatologia causada pel SARS-CoV-2 pot variar molt entre persones, provocant des d’infeccions asimptomàtiques fins pneumònies molt greus, o fins i tot la mort. La revista Science publica aquesta setmana un estudi internacional amb participació espanyola que mostra com el 10,2% de les persones que passa una infecció greu té anticossos que bloquegen una molècula pròpia de sistema immunitari: l’interferó tipus 1 (IFN).
Així, aquests autoanticossos serien capaços de boicotejar la funcionalitat de sistema immunitari en aquests pacients. La troballa, liderada per l’INSERM i la Universitat de Rockefeller (EUA), ha estat possible gràcies a l’estudi de 987 mostres de sang, totes elles de persones que han estat ingressades per pneumònies greus causades pel nou coronavirus en hospitals de tot el món.
L’equip internacional d’investigadors ha comparat els resultats d’aquest estudi amb les dades de 663 persones asimptomàtiques, cap de les quals presentava aquests autoanticossos, i de 1.127 individus sans, dels quals sols 4 si els presentaven.
El descobriment permetrà identificar quines de les persones amb infecció per SARS-CoV-2 és més probable que desenvolupi símptomes greus. També facilitarà l’adaptació dels tractaments destinats a aquestes persones amb autoimmunitat.
Les institucions espanyoles que han participat són el Campus Can Ruti, amb l’Hospital Germans Trias i Pujol i IrsiCaixa -centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya-, juntament amb l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín.
“Aquests anticossos són previs a la infecció, és a dir, les persones ja eren portadores i, a conseqüència d’aquesta disfunció immunològica, presentaran unes manifestacions de la Covid-19 més severes i potencialment mortals. En altres paraules, aquesta alteració és la causa i no la conseqüència de la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2”, explica David Dalmau, de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.
Tractaments més personalitzats
Del 10,2% trobat, la majoria de casos descrits són homes. “Aquesta tendència podria relacionar la producció dels autoanticossos contra l’IFN, prèvia a la infecció, amb el sexe”, comenta Carlos Rodríguez-Gallego, de l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín.
Les implicacions clíniques dels resultats d’aquest estudi seran directes. En primer lloc, detectar aquests anticossos permetrà preveure alguns dels pacients que acabaran desenvolupant simptomatologia greu. Per això, i sempre que aquests facin una donació de sang, caldrà comprovar si hi ha presència d’aquests autoanticossos.
Els interferons es troben a la primera línia de defensa del nostre cos a l’hora de combatre la infecció per SARS-CoV-2. En alguns casos, fins i tot es poden administrar com a tractament de la Covid-19.
No obstant, en el cas dels pacients amb autoanticossos, el tractament amb interferó no és efectiu, ja que aquests anticossos bloquegen, precisament, l’interferó. Aquests pacients, però, podran rebre tractaments més personalitzats, amb l’objectiu d’eliminar els autoanticossos.
La importància de l’interferó
De forma paral·lela,la revista Science també publica un estudi internacional del mateix consorci d’investigadors on, a més, també han participat IDIBELL i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’estudi demostra que determinades alteracions genètiques que afecten la producció d’interferó explicarien el 3,5% dels casos greus de Covid-19.
Així, els investigadors han identificat la importància de l’IFN en la lluita contra la SARS-CoV-2 i poden justificar per què un 15% de les infeccions acaba desencadenant una patologia clínica greu.
Davant d’una infecció vírica, algunes cèl·lules produeixen IFN, el qual actua com a senyal d’alerta de sistema immunitari que, a través d’una primera resposta d’emergència, bloquejarà la infecció viral.
Després d’aquest bloqueig, es donarà pas a una resposta més sofisticada i específica per part del mateix sistema immunitari. “El que va despertar la nostra curiositat van ser tres pacients amb infecció per SARS-CoV-2 que van desenvolupar una pneumònia greu i que, a causa d’una malaltia prèvia, sabíem que tenien anticossos que comprometien el seu propi sistema immunitari”, expliquen Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa, David Dalmau i Carlos Rodríguez-Gallego.
“Vam pensar, pot ser que no es tracti de casos aïllats i que aquesta situació sigui la desencadenant de la simptomatologia greu en més persones? I és per això que vam començar a analitzar si més pacients tenien aquests autoanticossos”, afegeix Martínez-Picado.
