Fa pocs dies vàrem tenir una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona vàries entitats d’Atenció Primària: AIFICC (infermeria de Primària), CAMFIC (metgesses de Primària), FOCAP i Rebel·lió Primària. Vàrem tractar la situació sanitària crítica i es varen fer algunes propostes de millora possibles a mitjà i curt termini. L’Ajuntament es va comprometre a portar-les al CatSalut, i jo recullo dues propostes que em van semblar molt necessàries i interessants davant la situació actual.
1.Calen criteris clars i clínics en les visites no presencials
Enfront de la situació actual de l’Atenció Primària, també en el tipus de visita al pacient per part dels professionals, que ha creat fort descontent en la ciutadania, s’han d’establir uns criteris clars i clínicament ètics sobre les visites presencials i no presencials (correu, telèfon, vídeo conferència, etc.). Aquests criteris generals haurien de ser explicats i pactats en un model concret escollit entre el pacient i els seus professionals de referència. Evidentment, la visita presencial ha de comptar amb les mesures de seguretat epidemiològiques necessàries.
- Visita presencial: com a mínim s’ha de fer sempre en aquelles visites que es requereixi l’explicació i exploració del pacient, en situacions d’angoixa, en processos que requereixin explicacions per part del professional i en aquells pacients que els hi és difícil la utilització dels mitjans no presencials.
- Visita no presencial: pot ser un bon instrument, en aquells pacients que ho acceptin i que utilitzin els mitjans adients, per visites de seguiment de processos, sobretot crònics, seguiment de medicacions, resultats d’analítiques o proves diagnòstiques normals, preguntes o dubtes ocasionals que no comportin presencia, etc.
Tots els criteris han de ser ètics, que assegurin l’accessibilitat (no urgent en 48 hores) i la longitudinalitat dels processos, que vol dir ser atès per l’equip de primària (metgessa o infermera) de referència de cada pacient, no per professionals diferents del CAP o específics (cronicitat, domicilis, complexitat, etc.). Només els equips específics d’altres especialistes seran demanats si és precís per l’equip de referència (PADES pot ser un exemple)
2.Calen més professionals i personal als CAP, per fer front a la demanda
Per fer front a les demandes tradicionals i a les noves necessitats i responsabilitats, calen més professionals i millors condicions laborals.
Però, de manera urgent, a causa de la manca de resposta a la contractació de més metgesses i infermeria, s’hauria de buscar i pactar amb el personal actual de cada CAP la manera de millorar l’atenció a la demanda i posar-hi més recursos, mentre no es faci un pla més a mitjà termini de recuperar professionals de salut que han marxat del sistema públic, en el marc de la necessària millora radical de tot el Sistema Públic de Salut
Pensem en fer front a les càrregues burocràtiques i d’informació no clínica, en l’augment de la plantilla d’administratius, als quals es pot fer formació específica en tasques clíniques, ara realitzades per metgesses. Es pot pactar també i donar les garanties jurídiques (ara pot ser un bon moment) per passar competències a infermeria acreditada en funcions més clíniques. També s’ha d’augmentar la figura d’auxiliar de clínica amb funcions de suport, logística, visita a residències o domicilis de l’equip, etc. S’han de potenciar també altres figures de tècnics de suport necessaris en alguns CAP (mediadors culturals, etc.), treballadores socials per tasques a residències, domicilis o problemes socials en el mateix CAP.
L’Atenció Primària i Comunitària s’està enfonsant, necessita mesures amb urgència, estem perdent ciutadans amb cert poder adquisitiu, que se’n van a les Mútues que els hi ofereixen presencialitat i accessibilitat. Cal atendre urgentment aquestes millores radicals i en aquesta estratègia fer un pla pactat amb tots els agents socials i professionals que ha d’incloure les mesures més immediates possibles per no perdre’n més en el camí.
