Els Departaments de Salut i Treball, Afers Socials i Famílies han acordat intervenir dues residències a Bellver de Cerdanya i Verdú. Per tal d’estabilitzar la situació al centre residencial Miniresidència Geriàtrica de Bellver de Cerdanya, el Departament de Salut n’ha assignat provisionalment la direcció i la gestió a la Fundació Hospital de Puigcerdà. Les dotacions de personal que siguin necessàries al centre residencial les aportarà la nova gestora i el personal actual del centre en quedarà sota la seva direcció. La mesura s’ha pres per la situació excepcional d’impossibilitat del centre de complir els protocols establerts. Ara mateix, el centre registra 11 casos positius entre els residents, de 29 persones que són, i també hi ha 5 treballadors afectats.
Pel que fa al centre residencial Llar Mare Marcelina de Verdú, s’ha assignat provisionalment la direcció i la gestió, fins ara a mans de las Hermanitas de los Pobres de San Pedro Claver, a l’Associació per al Benestar i el Desenvolupament. La residència registra 23 residents positius i 3 professionals.
En aquesta segona onada i davant també la campanya de la grip, el delegat de CCOO en Geriatria a Catalunya, Josep Maria Martínez, ens indica que hi ha molta feina encara per fer: el personal no ha descansat i, a més a més, hi ha residències que no compleixen els protocols. Algunes per impossibilitats per la seva mida però d’altres per incompetència de les seves direccions. «El sector és una olla a pressió i la covid el què ha fet és destapar-la, ha petat», apunta. Tot i tenir la pressió mediàtica al damunt i haver vist el cúmul de reunions que es realitzin, Martínez no enten com tot i la promesa de canvis aquests no arriben. «El debat ha pujat al Parlament de Catalunya i s’han fet mocions que parlen d’un salari de 1200 euros, que hi hagi infermeres de nit en les residències de més de 60 usuaris… Són mocions que s’han aprovat però no s’hi fa res».
Fora dels despatxos públics, les patronals diuen que falta finançament i que la Generalitat fa dos o tres mesos que no paga aquelles habitacions que, per protocols, han de mantenir-se buides per si cal realitzar aïllaments. Martínez preveu que moltes residències petites hauran de tancar si segueixen mesos sense cobrar i, afegeix, que abans de tancar es produiran molts acomiadaments. «Si hi ha persones amb un any de contracte indefinit, els hi surt més a compte fer-los fora i, per altra banda, no renovar els temporals. D’aquesta manera es faria front a les places buides que no generen ingressos i la Generalitat no paga», avisa Martínez.
Si això passa, encara es carregarien més les plantilles de com ho estan ara: una plantilla cansada que fa sis mesos que lluita contra la covid. A més és una plantilla insuficient, ja que des del 2008 no s’actualitza la cartera de serveis i les ràtios són baixes. Com indica també Martínez, ara ha augmentat la càrrega del treballador, cosa normal doncs si un treballador havia d’aixecar 14 avis, en el moment que hi hagi algun positiu, els haurà d’aixecar i haurà de fer protocols d’aïllament per cadascun d’ells. «Potser la primera onada ens va agafar amb el pit descobert: un virus desconegut, que no sabíem com anava. Aleshores teníem les ganes però ara la pregunta ja és: ho podrem aguantar amb el mateix personal? Amb personal cansat? Gent que no ha pogut fer encara vacances?»
I és que moltes residències no estan contractant per fer substitucions de baixa i un dels motius és no poder garantir que aquesta no entra la covid des de fora. A la majoria de residències, com ens expliquen els seus treballadors, són ells mateixos els que es cobreixen sense garantir d’aquesta manera tenir el personal descansat.
Covid o grip: inquietud a les residències per no arribar a tot
La grip afecta aquelles persones vulnerables i aquest any pot ser perillosa, ja que l’única manera eficient de destriar-la de la covid és mitjançant PCR. Els aïllaments preventius seran aleshores molt importants però potser no es poden sostenir.
Per les malalties però també pels treballadors. Normalment la temporada de la grip comença just en tornar de vacances, de descansar… Aquesta professió, com ens expliquen, té una part vocacional i els seus treballadors desenvolupen molta empatia amb la gent amb la qual treballa. Són gent gran que acaben sent sovint com els avis dels treballadors. Avis als quals veuen més que als biològics. No desconnecten i ho necessiten i més quan viuen amb la por constant de ser els culpables de la seva mort.
«Hi ha companys que van de casa a la feina i de la feina a casa. No surten perquè no volen perdre més avis a la seva residència» o «si el virus entra i el portes tu, el sentit de culpabilitat ningú se’l pregunta però el tenim» són alguns dels pensaments que tenen els treballadors a les residències. Això els ha dut a estar tocats anímicament amb depressions amb ansietat… No entenen doncs que davant aquesta situació encara hi hagi centres on, tot i tenir stock, els hi facin reutilitzar bates i mascaretes. Tampoc com tot i la llei que diu que, si hi ha risc biològic, la descontaminació de l’uniforme va a càrrec del lloc de treball, en algunes residències petites els treballadors se l’enduen a casa amb el risc que això comporta.
Un altre tema que també apunten com insultant és la divisió que es va fer amb l’anomenada paga covid. Una paga extra que només van rebre els treballadors directes deixant de banda la gent de manteniment, porteria, conductors, bugaderia, neteja o cuina. En aquest sentit, Josep Maria Martínez defensa dues alternatives molt més lloables i eficients. Una d’elles, fer una paga de 500 euros per tothom igual. Tot i aquesta solució no serveix de massa per al sector. L’altra, destinar aquests diners a fer una mesa negociadora o un conveni autonòmic on, per exemple, s’acordi rebaixar 50 hores el conveni laboral i augmentar un 2% el salari per tothom. Sense fer això, Martínez diu que «aquesta paga és pan para hoy y hambre para mañana. Perquè les condicions laborals són les mateixes. La gent treballarà igual».
Així, i tornant a apel·lar al Govern, la sensació de Martínez, compartida pel sector, és que
no hi ha un canvi de model, que es segueix improvisant sobre la marxa, en fixar un protocol i canviar part d’aquest en una nova reunió al cap de tres dies. Si no estan dissenyats tots els supòsits, el risc es trobarà a les residències petites i també en aquelles residències grans que no tinguin una bona direcció o un bon control.
Ara mateix, com els casos de Bellver de Cerdanya i Verdú, les residències que s’intervenen o les que es tanquen com seria el cas de la residència de Calafell, ho fan per no complir els protocols o en preveure una situació no controlada. Des de CCOO entenen que seria ideal fer més controls però atès que el Departament va de bòlit i això no és possible, apunten que on sí que tenen marge és en posar més persones a treballar. «Persones que s’assegurin que les residències estan netes de covid i que tinguin el material suficient, que tinguin els protocols actualitzats, que facin els plans de contingència com déu mana, que s’assegurin que els treballadors rebin la formació necessària, que sàpiguen cap a on anar i que aquesta sigui la mateixa línia…», defensa Martínez.
En el cas de la residència de Calafell tancada, ha estat la residència NostraLlar dels Pallaresos qui ha assumit 15 dels seus pacients. Tots negatius de covid. El cas és que la residència NostraLlar va ser intervinguda per la Generalitat en la primera onada i va passar a ser gestionada per l’empresa STS-Grup. Durant els tres mesos que van estar sota la seva gestió, els treballadors expliquen que tot va funcionar com «oli en un llum»: «ens enteníem i treballàvem molt com equip i a gust». Amb data 31 de juliol, no obstant la bona gestió, l’empresa va deixar de gestionar-la per desacords amb la Fundació Catalana Privada de Suport a la Gent Gran, qui la gestionava en un inici. Des de l’agost, doncs, hi ha hagut un nou canvi i els treballadors no poden més. En entrar una altra empresa gestora els canvis que s’han aplicat, segons els treballadors, són «molt bèsties». Expliquen que encara segueixen tocats de la primera tongada: «vam estar 3 mesos molt fotuts i l’estat d’ànims i les forces de la gent ja no sabem d’on treure-les». A més, des d’aleshores i també per la dinàmica actual una part de la plantilla està de baixa laboral per ansietat i estrès. «La gent cau com mosques», ens diu un dels seus treballadors que vol parlar com a col·lectiu.
