El passat dissabte es va presentar públicament el SAD, un sindicat format per cuidadores dels serveis municipals de diverses poblacions de Catalunya. Cura en la higiene corporal, bany i alimentació, neteja a domicilis o acompanyaments fora de la llar, les treballadores atenen persones amb algun grau de dependència, infants i persones grans a domicilis particulars. El sindicat va donar-se a conèixer al parc de la Ciutadella, davant el bust de Pepita Teixidor, “primera dona ni reina ni obradora de miracles a tenir un monument a la ciutat”, enunciava Pilar Nogués, portaveu del sindicat, que va voler donar el missatge que l’origen humil no determina l’assoliment de fites monumentals.
Les treballadores van denunciar que l’externalització dels seus serveis “ha incrementat el cost a les administracions i als usuaris, augmentant any rere any el preu de l’hora de la prestació i prestant menys serveis”. Lourdes, una de les sindicalistes, explica que a l’empresa on treballa, Sacyr Social, les cuidadores cobren aproximadament 6 euros nets l’hora mentre que l’empresa n’ingressa 18 euros de l’ajuntament per cada treballadora i hora realitzada. La mateixa situació es produeix a diversos municipis de Catalunya. Les administracions consideren que no tenen capacitat per a gestionar el servei, mentre que les treballadores denuncien que aquesta situació les precaritza.
Una situació similar a la de les Kellys
Les treballadores del SAD van presentar l’acte acompanyades de les Kellys, que han donat suport a la iniciativa sindical per lluitar contra una situació que elles coneixen bé: la cessió il·legal. El SAD reclama la municipalització del servei d’atenció domiciliària. Consideren que d’aquesta manera es millorarien els salaris i els materials amb què treballen, i que es produirien menys males praxis contractuals. “Moltes de nosaltres tenim contractes de mitja jornada però acabem superant les hores que estan establertes al contracte”, explica Pilar. El conveni col·lectiu estableix que no es poden fer més de 80 hores extres a l’any, mentre que la portaveu del SAD ha arribat a comptabilitzar-ne 300 algun any. “A l’últim conveni col·lectiu que ha signat CCOO, i que encara no ha fet públic, vam demanar l’eliminació de les bosses d’hores. Aquest sistema ens precaritza perquè molts cops les hores extres que comptabilitzem les treballadores són menys que les que ha comptat l’empresa”, explica la treballadora de Sant Feliu de Llobregat.
Intents frustrats de municipalització a Barcelona
Lourdes, que presta serveis d’atenció domiciliària a Barcelona, es queixa que la ciutat vol contractar una empresa externa per controlar que les empreses subcontractades per part de l’Ajuntament compleixen el plec de condicions. “S’està destinant uns diners a una empresa perquè vigili que altres subcontractades actuen correctament. Aquesta despesa seria innecessària si existís una empresa pública que ho gestionés tot”, explica.
La realitat a Barcelona és complexa. Des del consistori van anunciar la municipalització del servei el maig del 2019, una qüestió que Barcelona en Comú s’havia compromès a aplicar a entre un 7% i un 10% de les 4000 treballadores que donen servei a la ciutat. No obstant, el desembre de 2019, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no van trobar cap escletxa per fer-la efectiva. Des del consistori expliquen també que l’altre impediment per a municipalitzar la totalitat de les treballadores és l’anomenada llei Montoro, que va restringir l’autonomia financera. El passat mes de setembre, l’oposició al Congrés va aconseguir frenar la proposta del govern central d’utilitzar el superàvit que les ciutats havien acumulat des de l’aplicació de la llei Montoro, i que en cas de Barcelona correspon a 480 milions.
Lourdes també denuncia que el conveni col·lectiu signat el juliol passat no va assolir les millores desitjades. “Amb el nou conveni anem cap enrere. Els sindicats majoritaris i la patronal van signar un increment salarial d’un 1% al primer any, un 4% al segon i un 8% al tercer, però no expliquen que les empreses també podran fer contractes de fins a quatre hores”. Precisament el SAD neix amb la voluntat de tenir una veu independent dels sindicats majoritaris. Es queixen que aquests sindicats han “permès que les treballadores del sector de les cures tinguin els sous més baixos, amb jornades partides que les incapaciten per a poder trobar altres feines”, explicava Pilar.
Millorar el servei per tal de millorar l’atenció
Un altre dels aspectes que ha ressaltat el sindicat és que la millora de les condicions de les treballadores repercuteix en la millora de l’atenció als usuaris. “Les dones del SAD no ens hem pogut quedar impassibles i mirar cap una altra banda mentre els nostres avis i àvies estaven desatesos”, enunciava a l’acte la portaveu del SAD, en relació amb l’atenció produïda durant els mesos d’abril i maig de covid-19. El tancament dels locals, a l’inici de la pandèmia, que els ajuntaments cedien a les empreses, ha obligat que les treballadores haguessin de recollir els EPI al carrer. Pilar considera que s’ha exposat a possibles contagis de Covid-19 per manca de recursos i mala gestió. “Només podíem recollir els EPI de 12 h a 13:30 h, i si durant aquest horari estaves donant algun tipus de servei, havies d’avisar a alguna amiga que te l’agafés i anar-lo a recollir pel teu propi compte”. La portaveu del sindicat també critica que l’empresa per la qual treballa, Accent social, propietat de Florentino Pérez, hagi retallat les hores dels desplaçaments i les resti de l’atenció als usuaris. “Si jo abans tenia una hora per atendre un pacient ara tinc 45 minuts, perquè 15 minuts els he de fer servir per al trasllat”.
Primeres accions
El sindicat ha iniciat les primeres mobilitzacions a Sant Feliu de Llobregat. A través dels seus comptes han organitzat una concentració per aquest dimecres a les 19 h de tarda reclamant una millora dels materials per protegir-se de la segona onada de contagis. La portaveu del sindicat explica que ara els donen EPI de vinil que es trenquen amb major facilitat, i també que no es respecta el repartiment de mascaretes FPP2. “A les treballadores d’alt risc els hi pertoca una FPP2 cada cinc domicilis, però només n’han donat una, i l’han donada perquè la vam reclamar a riscos laborals”, expliquen des del sindicat.
El SAD també està donant suport a algunes treballadores del Baix Llobregat que han denunciat l’impagament de tres mesos per part de l’empresa SENFO, que va entrar en concurs de creditors el 2019. Isabel, una de les afectades, explica que van deixar de cobrar al maig i no va ser fins a mitjans de juliol que la cooperativa SUARA es va fer càrrec dels seus contractes. Durant aquest període van continuar l’atenció domiciliària perquè com explica l’afectada “estem donant un servei essencial, i si no ho fem nosaltres, no ho faria ningú. No estem parlant d’un producte al qual se li pot aturar la producció, sinó de persones amb dependència o infants que no tenen familiars ni persones properes que se’n puguin fer càrrec”. Fathia, una de les afectades per aquesta situació, explica que han hagut de pagar els serveis jurídics de la seva butxaca fins ara, i que tot indica que qui acabarà pagant aquests mesos d’impagament serà el Fons de garantia salarial.
