La Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han creat l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques (OSBIP). És una eina digital que permet la ciutadania fer un seguiment dels indicadors de salut alhora que tenir accés a l’avaluació de l’impacte de les polítiques sanitàries preses per l’ajuntament.
El portal presenta dades classificades en tres apartats: l’estat de salut de les persones, el context socioeconòmic i el context físic. Els indicadors, que s’ampliaran i actualitzaran de forma periòdica segons fonts de l’observatori, han estat escollits “per expertes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de diferents àrees de l’ajuntament i del Consorci Sanitari de Barcelona“.
En aquests moments l’OSBIP mostra “informació gràfica sobre 31 indicadors clau en l’estat de salut i la qualitat de vida de la població i els factors socials que els determinen”. En concret, hi ha tretze indicadors sobre l’estat de salut, que fan referència a la salut percebuda, la salut mental o la salut sexual i reproductiva; una desena de context socioeconòmic, com ara el nivell de renda, l’atur o el nivell educatiu i vuit de context físic, com per exemple l’entorn urbà i les condicions físiques dels habitatges.
A banda de recollir i visualitzar dades, l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques neix amb una segona voluntat fiscalitzadora. Inclou un “repositori d’avaluacions de l’impacte en salut de les polítiques públiques que es desenvolupen a la ciutat en diferents àmbits”. És a dir, compta amb un recull d’informes elaborats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i per altres organismes o equips científics que avaluen la utilitat i l’eficàcia de les mesures preses a la capital catalana en relació amb la salut.
Entre les polítiques, plans i programes municipals ja analitzats per l’ASPB o per grups de científics hi ha el projecte urbà de les superilles, l’aplicació de la llei de tabaquisme als parcs infantils o la implantació de zones de velocitat màxima a 30 km/h. Fins al moment hi ha 38 intervencions que fiscalitzen les mesures preses. En alguns casos es presenta també en forma d’infografia “per tal de facilitar l’accés a la ciutadania”.
Amb el repositori el consistori vol “potenciar la gestió del coneixement i de l’evidència científica en la presa de decisions” amb informació i avaluació que “permetin identificar i prioritzar les necessitats en salut de la població, així com les polítiques amb més capacitat de disminuir les desigualtats”. A més, el web de l’OSBIP assegura que no només es limitarà a l’estudi de mesures ja aplicades, sinó que “s’avaluaran polítiques que encara no s’han posat en marxa per estimar els potencials impactes en salut i permetre identificar punts de millora”.
La desigualtat com a variable clau
Les dades dels indicadors en salut, obtingudes a través de diferents enquestes i fonts, es presenta “segons els diferents eixos de desigualtat”, per tal de no només fer un monitoratge de l’estat de salut de la població barcelonina, sinó de revelar les “desigualtats existents entre barris i grups socials”. Així, les dades són analitzades segons el gènere, el nivell d’estudis, la classe social, l’edat o el districte de residència.
“Es pot veure la seva distribució geogràfica, la seva relació amb el nivell de renda del territori i la seva evolució en el temps”, resumeixen fonts consistorials. En efecte, entre els objectius amb què neix l’OSBIP hi ha la voluntat d’informar sobre “els factors socials que determinen la salut tot tenint en compte els eixos de desigualtat”.
No en va, aquest és un projecte de govern aprovat el novembre del 2015 “amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials en salut a la ciutat”. Pocs mesos després de les eleccions municipals que van portar Ada Colau a ser batllessa de Barcelona, l’equip governamental (BComú) va aprovar la creació de l’observatori, que ha arribat cinc anys després i amb un equip de govern on també hi ha el PSC.
“Servirà per visualitzar la situació dels diferents barris i grups socials pel que fa a la salut i els seus determinants. Durà a terme avaluacions d’impacte en salut de polítiques específiques per identificar els impactes potencials i punts de millora per maximitzar els beneficis en salut i per comprovar si han tingut un efecte real sobre les desigualtats en salut”, deia el text aprovat pel primer equip de Colau.
Visió àmplia del concepte de salut
El projecte de l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques parteix d’un concepte de salut que engloba diferents aspectes. “La salut no és només l’absència de malaltia, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social, que depèn de les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen”, entenen fonts de l’OSBIP. “Les circumstàncies es distribueixen de forma desigual en la població en funció de la classe social, el gènere, l’estatus migratori, el territori o l’ètnia”, asseguren.
Les mateixes fonts consideren que els factors que determinen la salut i unes desigualtats “sistemàtiques, injustes i evitables” són la governança, el context físic com ara el clima o els equipaments, la circumstància socioeconòmica, els entorns i els eixos de desigualtats com l’ètnia, l’edat o la classe social.
