El centre de Barcelona ha perdut en els últims dies el seu servei de referència en infeccions de transmissió sexual (ITS), tuberculosi i salut comunitària. La segona onada de Covid-19 ha provocat que l’Hospital Vall d’Hebron, de què depèn aquest centre pioner ubicat al Raval, hagi reclutat als seus professionals, al que algunes entitats socials, sobretot del col·lectiu LGTBI i contra el VIH, han reaccionat amb preocupació i enuig.
El mig centenar de sanitaris que treballen al Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes se’n van assabentar el 22 d’octubre i el dia 26 l’edifici ja estava clausurat “fins a nou avís”, tal com es llegeix en un cartell penjat a la porta. Des Vall d’Hebron asseguren que aquests sanitaris segueixen ara en hospital prestant el mateix servei, però atenent també la major demanda de Covid-19. “Pensant en la situació global és l’adequat”, conclouen fonts de centre hospitalari.
Aquesta explicació no convenç a les entitats ni a alguns experts, que asseguren que una de les claus de l’eficàcia d’aquest servei és la facilitat d’accés i la proximitat amb els grups de població vulnerables que més ho necessiten. Des de treballadores sexuals fins a estrangers en risc d’exclusió de vegades reticents a utilitzar el sistema de salut. També per a tots aquells que solen tenir pràctiques sexuals considerades de risc i que es podien fer proves ràpides i periòdiques, sense necessitat de tenir símptomes, per detectar malalties com el VIH, la gonorrea, la sífilis o la clamídia.
Fonts dels propis sanitaris han explicat a elDiario.es que a la Vall d’Hebron els han assignat a molts tasques de reforç vinculades a la segona onada de Covid-9, i que d’aquesta manera els resulta pràcticament impossible mantenir la seva activitat anterior.
“Des del punt de vista de la salut pública, és un tema complicat que caldria revertir ràpidament, perquè aquest centre està ubicat estratègicament al Raval”, argumenta Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de la Fundació de la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona. Desplaçar-se des del centre fins a la Vall d’Hebron pot semblar un simple contratemps, apunta Caylà, però a segons quines persones “se’ls fa impossible”. Des de l’hospital argumenten que tots els pacients podran continuar amb el seu tractament, però Caylà adverteix que pel camí es perdran moltes consultes i oportunitats de detectar malalties precoçment.
Situat a la banda de el Centre d’Atenció Primària (CAP) del Raval, aquest centre aglutina diferents unitats especialitzades malalties infeccioses: Infeccions de Transmissió Sexual (MTS), Tuberculosi, Salut Internacional i Medicina del Viatger, Pediatria associada a aquest àmbit i un laboratori de Microbiologia. El 2018, segons les últimes dades publicades, van realitzar unes 78.000 atencions, la majoria per ETS.
Sense proves ràpides des de març
En matèria d’infeccions de transmissió sexual, el centre s’ha caracteritzat per ser pioner en programes de detecció ràpida o per ser un dels serveis públics on es dispensa la PrEP, la pastilla que prevé el VIH.
Quant al primer, el 2016 van posar en marxa ‘Drassanes Exprés’, un servei anònim perquè els usuaris poguessin fer-se proves ràpides de VIH i altres infeccions de transmissió sexual, conèixer el resultat en qüestió d’hores i posar-se en tractament en menys de tres dies. Aquest circuit pioner -que fins llavors només oferien entitats socials- va ser utilitzat per 3.600 persones en el seu primer any d’existència, amb un percentatge de positius del 16%. Des del març, però, aquest programa ha estat tancat. Tot i que el centre en el seu conjunt va reobrir i va reprendre la seva activitat amb la desescalada, el ‘Drassanes Exprés’ va seguir congelat perquè, segons argumenten fonts de l’hospital, l’anonimat impedeix el rastreig en cas que hi hagi positius de Covid-19.
S’han mostrat molt crítics amb aquest tancament del centre del Raval el Comitè 1 de Desembre, que aglutina una vintena d’entitats contra la SIDA a Catalunya, i que consideren que això suposa afegir “dificultats” en l’accés a serveis que “garanteixen la salut sexual i reproductiva de totes les persones”. “Implica una clara vulneració de drets per la impossibilitat d’accés a tractaments mèdics i mesures de prevenció efectives”, denunciaven recentment.
Queixes de les entitats contra el VIH
Quim Roqueta, del col·lectiu Gais Positius, apunta que una de les claus de centre de Drassanes, en matèria de MTS, és que era de molt fàcil accés fins i tot sense tenir cap símptoma. “La gent va al metge quan té símptomes, però per reduir aquestes malalties són molt importants els controls periòdics encara que no hagi símptomes, perquè ajuda a detectar-les i a tractar-les ràpid abans que contagiïn més”, raona aquest activista LGTBI. “En el cas del VIH la detecció ràpida és fonamental”, afegeix aquest activista.
Des de fa anys, col·lectius LGTBI i altres entitats recomanen que els homes que tenen sexe amb homes -més exposats a contraure VIH que la resta de població- puguin fer-se proves periòdicament. Cada sis mesos si fan servir condó, i cada tres si no ho fan, segons aconsellava l’entitat Checkpoint BCN en una de les seves últimes campanyes. També i sobretot per als que duen a terme pràctiques sexuals de risc com el chemsex, que barreja el sexe entre homes amb el consum de drogues durant hores. Així i tot, Roqueta vol “posar en valor” també que cada vegada s’està fent un major “esforç” per tractar les MTS des dels centres d’Atenció Primària.
Alerta amb la tuberculosi
A més de les ITS, la detecció de la tuberculosi també s’ha vist afectada en els últims mesos. Des de la unitat de Drassanes no només es feien proves diagnòstiques ràpides, sinó que es duien a terme cribratges en espais on podia haver-hi major incidència, com menjadors socials o centres de venopunció. Amb aquestes accions podien detectar una mitjana d’un cas a la setmana.
La tuberculosi és una malaltia que venia disminuint des de fa anys a Espanya, però especialistes de tot el món han alertat que la seva desatenció a favor de l’activitat contra la Covid-19 podria fer repuntar les infeccions. Al districte de Ciutat Vella, on hi ha el centre Drassanes, hi ha tres vegades més casos que en els barris de la zona alta (43 casos per cada 100.000 habitants, segons les últimes dades disponibles, previs a la pandèmia).
