Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Va passar el 21 de novembre de l’any 2000, fa vint anys. Ernest Lluch, a l’edat de 63 anys i ja retirat de la seva vida política, va ser assassinat per ETA al pàrquing de casa seva. Lluch va ser el primer ministre de Sanitat socialista, durant el govern de Felipe González, i la seva aportació més important va ser la d’impulsar l’aprovació de la Llei General de Sanitat, coneguda com a Llei Lluch. L’aprovació d’aquesta llei va ser molt laboriosa i Ernest Lluch es va haver d’enfrontar amb el seu propi partit, el govern i el col·lectiu mèdic. Lluch va aconseguir que el mes d’abril de 1986 les Corts aprovessin la Llei. Dos mesos després, el juny de 1986 es van convocar eleccions, i va deixar de ser ministre. Lluch no va poder portar a termini l’aplicació de la Llei General de Sanitat i ho van fer els ministres que el van succeir.
La Llei, encara vigent substancialment, abordava dos reptes importants que derivaven de la mateixa Constitució espanyola de 1978. D’una banda, la necessitat de fer efectiu el reconeixement constitucional del dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut, dret que requereix que els poders públics adoptin les mesures necessàries per poder-lo satisfer. D’altra banda, afrontar la institucionalització territorial de l’Estat i el procés de transferència de l’assistència sanitària a les Comunitats Autònomes.
En aquest sentit, la innovació més important de la Llei Lluch va ser la universalització de l’atenció sanitària, és a dir, que el dret a l’assistència pública estigués vinculat a la ciutadania i no a la condició de beneficiari de la Seguretat Social. Malgrat aquesta proclamació, va ser molt difícil portar-ho a la pràctica i 30 anys després encara no s’ha assolit plenament el gran propòsit de la Llei. La Llei dibuixava un escenari en què totes les Comunitats Autònomes gestionessin els serveis sanitaris, però les transferències a les Comunitats Autònomes varen durar més de vint anys. També s’establia un Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut que ha tingut un funcionament poc conegut però que, arran de la pandèmia de la Covid-19, ha adquirit protagonisme i ha servit per coordinar entre les Comunitats Autònomes mesures de prevenció i restriccions de mobilitat.
A més de la seva acció al capdavant del Ministeri de Sanitat en aquells anys, Ernest Lluch va tenir una llarga trajectòria política en la lluita contra el franquisme i en els primers anys de la Transició Democràtica en l’òrbita del PSC. Després d’abandonar la primera línia política el 1986, va retornar a la docència universitària, on era catedràtic d’Història Econòmica a la Universitat de Barcelona.
