Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Gairebé una de cada dues persones que viuen als carrers de l’Estat espanyol ha patit, com a mínim, un incident o ha estat objecte d’un delicte d’odi. Les dades són d’HATEnto, l’Observatorio de Delitos de Odio contra Personas Sin Hogar i són fruit d’una investigació elaborada el 2015 a les principals ciutats de l’estat.
Un 47,1% dels enquestats declara haver patit algun dels atacs mencionats. D’entre aquests, el 81,3% els ha patit en més d’una ocasió. La proporció dels qui es veuen amb ànims de presentar una denúncia és molt més baixa: són només el 13,1% dels qui participen en l’enquesta. En el cas d’agressions físiques el percentatge és lleugerament més alt, del 17%.
El 42,9% de les agressions reportades consisteixen en insults o tracte vexatori, mentre que en un 40,8% són de caràcter físic. En un nombre inferior també es registren robatoris de les pertinences (10,5%) o danys sobre aquestes (7%). Un 3,50% dels enquestats ha patit una agressió sexual.
Dos dies abans del Dia Europeu dels sensesostre, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va abatre amb un tret de pistola una persona sense llar
Pel que fa als agressors, les persones sense llar expliquen que en un 40,7% dels casos les persones que els han amenaçat o agredit duien algun element intimidatori, com ara pals, pedres o ampolles. L’estudi d’HATEnto també revela que la majoria de les agressions es cometen de nit i matinada (60%) al lloc on dorm la persona sense llar.
L’enquesta també dibuixa un perfil clar d’agressor: home (87%) i jove d’entre 18 i 35 anys (57%). Aprofundint més en les característiques de qui ataca els sensellar, un 28,4% són nois joves que anaven de festa, el 10,1% són agressions dels cossos de seguretat i policies i un 7,3% són per part de persones d’ideologia nazi.
Tot i que la majoria d’atacs es donen a la nit, l’enquesta assegura que “dues de cada tres experiències van ser presenciades per altres persones”. En aquests casos, “el 68,4% dels testimonis no van fer res”. Segons l’observatori HATEnto, la dada reflecteix “la indiferència amb què la societat s’enfronta a la vulneració dels drets de les persones sense llar”.
“Dormir i viure al carrer té un component de violència estructural, que es veu agreujat per la violència directa de què són objecte. Una societat democràtica no pot permetre’s abandonar més enllà dels marges una part de la seva ciutadania”, critica HATEnto.
Per tot plegat, l’observatori exigeix una reforma del Codi Penal per tal que entre els delictes d’odi, d’agressions o assassinat s’inclogui l’aporofòbia, la fòbia a les persones pobres, com una “circumstància agreujant de la responsabilitat”. “Els delictes motivats per l’aporofòbia han de ser considerats amb la gravetat que mereixen”, afegeix HATEnto.
Elles, més vulnerables al carrer i més afectades per la Covid
La mostra de l’enquesta d’HATEnto és molt reduïda en dones, ja que només representen el 18,4% d’aquesta. Amb tot, les enquestades han estat més maltractades que els homes pel fet de no tenir llar. El 60,4% de les dones enquestades reporten, com a mínim, un delicte d’odi o incident similar, mentre que el percentatge disminueix al 44,1% si la mostra se circumscriu només als homes.
L’ASSÍS Centre d’Acollida, entitat que treballa per millorar el benestar i la qualitat de la vida de les persones que no tenen llar, ha reportat un increment del 77% en el nombre de dones ateses en comparació amb l’any anterior. “Des de l’inici de la pandèmia, s’ha disparat el nombre de dones ateses”, en una situació que ASSÍS titlla d'”esfereïdora”. Si bé la “crisi sanitària i econòmica de la Covid-19 ha accelerat els processos d’exclusió”, la situació de les dones que no tenen una llar, “ja era de vulnerabilitat abans, tot i que la seva situació no era tan evident”, expliquen fonts d’ASSÍS.
El centre d’acollida ha centrat els seus esforços a acollir dones en situació de sensellarisme amb el programa Dones amb Llar. Elena Sala, la seva responsable, valora amb preocupació l’augment de casos que atenen: “El degoteig de trucades de persones anònimes, professionals i veïnat que busca assessorament per a dones, moltes d’elles amb infants a càrrec, que s’han quedat al carrer o que estan a punt de fer-ho és realment alarmant”.
Aprofitant el marc de les celebracions del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, ASSÍS aprofita la publicació de les preocupants dades d’augment de consultes i atencions per visibilitzar “els diferents tipus de violència que pateixen” les dones sense llar. “Hi ha molta violència amagada”, explica Sala, qui argumenta que “al carrer estan més exposades a patir situacions violentes“.
El nombre de dones sense llar que ha demanat atenció ha incrementat en un 77% a causa de la pandèmia
“Viuen en un estat permanent de por i inseguretat, generalment els acompanyen sentiments de vergonya, culpa i desconfiança que fan que no només estiguin invisibilitzades, sinó que moltes vegades elles mateixes vulguin ser invisibles”, expliquen fonts de l’entitat.
Una persona sensellar, ferida per la Guàrdia Urbana de Barcelona
Dissabte, dos dies abans del Dia Europeu dels sensesostre i una setmana abans del seu dia internacional, un agent de la policia local barcelonina va abatre amb un tret de pistola una persona sense llar al passeig de Sant Joan. Segons la versió policial, “la persona mostrava una actitud molt agressiva i amenaçava els agents amb una navalla de grans dimensions”, raó per la qual “un dels agents ha hagut de fer ús de l’arma de foc”.
El succés, però, ha indignat una part de la població que veu de forma ben diferent els fets. Gràcies a alguns vianants que van gravar l’acció, s’han escampat vídeos per les xarxes socials que demostren que la voluntat violenta de la persona sense llar no era tal, com a mínim en el moment en què rep el tret. De fet, una anàlisi de la Directa demostra que l’home sense llar duia braç immobilitzat per un cabestrell i a l’altre duia una bossa de plàstic. A més, la mida del ganivet que portava l’home sense llar era de mida similar als d’ús comú a les cuines.
L’IRIDIA Centre per a la Defensa dels Drets Humans titlla l’actuació de l’agent policial com a “molt preocupant” perquè recorden que l’ús d’armes de foc “sempre ha de ser l’últim recurs i hi ha indicis de desproporcionalitat”. L’Observatorio HATEnto, per la seva part, recorda que les persones en situació de sensellarisme “no només veuen vulnerat el seu dret a l’habitatge, sinó també d’altres com el de la mateixa seguretat, la integritat física i moral” i insta a reflexionar “si la percepció de perill per part dels agents hauria estat similar” si la situació no s’hagués donat amb una persona que viu a la via pública.
Arrels Fundació, entitat que acompanya i orienta les persones sense llar que viuen a Barcelona, coneixia l’home ferit i es troba “consternada” pel cas. Recorda que la violència física i verbal contra les persones sense llar a Barcelona “ha augmentat” i alerten que “són situacions que afecten la salut física i emocional” d’aquestes dones i homes. “Tres persones van ser assassinades durant el confinament”, recorda Arrels Fundació.
Ferran Busquets, director de l’organització, va assegurar dijous que en Marjan, el nom de l’home sense sostre abatut per la Guàrdia Urbana de Barcelona, es troba “estable i amb bona evolució”. Amb tot, l’última informació facilitada per la Conselleria d’Interior és que es troba a l’UCI per una ferida a l’abdomen originada pel tret de pistola. El Síndic de Greuges ha obert una investigació, així com els Mossos d’Esquadra, que han recollit proves i informació per tal de facilitar-la als poders judicials.
