El passat 17 de desembre va tenir lloc, telemàticament, la tercera sessió del cicle de debats sobre els efectes de la Covid-19 organitzat pels Amics de la UAB. Aquesta tercera sessió es va dedicar als “Mecanismes d’odi i confrontació” en el context de la pandèmia i hi van intervenir Ignacio Morgado, Catedràtic de Psicobiologia de l’Institut de Neurologia de la UAB i Manuel Cruz, Catedràtic de Filosofia de la UB i expresident del Senat, moderats per Maria José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
Ignacio Morgado va aportar una anàlisi des del punt de vista de la psicologia de les emocions, concretament del sentiment de l’odi, amb tot el que significa de negació de la intimitat, de passió i de compromís per perjudicar a l’odiat. Per la seva part, Manuel Cruz, va subratllar que l’odiat és alguna cosa que “ens danya i que, per tant, ens carrega de raó com a justificació o legitimació de la violència en resposta al dany”. El debat va girar també entorn de la relació amor/odi, a l’odi com a reacció a la por o a la incertesa i al fet que l’odi és un fenomen induït. Tot això com a materials de base sobre com va reaccionar la ciutadania davant la incertesa i els temors de la pandèmia. La prova de contrast que va significar el confinament va fer sortir, segons Cruz, el millor i el pitjor de nosaltres mateixos, perquè també ningú és d’una sola peça.
El debat va girar també entorn del debat sobre l’actuació dels mitjans de comunicació en relació amb la informació sobre la pandèmia i la seva fiabilitat. Finalment, es va abordar la repercussió del crispat debat polític sobre l’actuació dels diferents governs en relació amb el control de la pandèmia. En el discurs de l’odi i la crispació hi ha també ciutadans que s’hi reconeixen i vehiculen els seus registres -odiosos o sectaris- cap a la política. Potser els polítics injecten odi, però, com deia Manuel Cruz, hi ha més gent que l’amplifica en els mitjans i en les xarxes socials, deteriorant així la part de responsabilitat corresponent als polítics, però també la part que correspon als mitjans de comunicació i a la mateixa ciutadania.
