L’ombra de la pandèmia és allargada. Entre les seves múltiples seqüeles, també està com ha afectat als pacients d’altres malalties, com el càncer, que han vist com el seu diagnòstic i tractament s’han retardat per la urgent necessitat de tractar a les persones infectades per coronavirus.
Segons un treball publicat al novembre al British Medical Journal, a les persones que se’ls retarda el tractament oncològic, fins i tot només un mes, tenen un risc de morir entre un 6 i un 13% més alt. Per descomptat, els investigadors van calcular que el risc segueix augmentant com més temps es trigui a començar el seu tractament. Així, una demora de vuit setmanes en la cirurgia de càncer de mama incrementaria el risc de mort en un 17%, i un retard de 12 setmanes, en un 26%.
Ara, el primer estudi que quantifica la magnitud a Espanya de l’impacte de la primera onada de la pandèmia en els pacients oncològics i oncohematològics revela que el nombre de pacients de càncer nous va baixar un 21% durant el confinament. Igualment, els experts observen una disminució de l’activitat diagnòstica de càncer en citologies (30%) i biòpsies (23,5%), el que reflecteix la disminució d’aquest tipus de diagnosi en tots els pacients no-covid.
L’informe, realitzat per les societats dels professionals sanitaris que atenen pacients amb càncer (com l’AECC, la SEAP, la SEEO, la SEHH, la SEOM i la SEOR), analitza els mesos de confinament, de març a juny, comparant els resultats amb el mateix període de 2019.
“Era necessari tenir aquestes dades per calibrar l’impacte sofert pels pacients en l’àmbit hospitalari, saber què es necessita perquè en les següents onades aquests no es vegin relegats i per preveure les necessitats d’atenció que hauran generat els retards dels diagnòstics en la primera onada”, afirma Ramon Reis, president de l’Associació Espanyola Contra El Càncer.
“A la primera onada s’ha produït una franca disminució dels diagnòstics i d’alguns tipus de tractaments com els quirúrgics, que han arribat fins i tot a un descens del 50%. També hi ha hagut un clar impacte en el nombre de pacients inclosos en assaigs clínics, ja que molts d’ells es van suspendre temporalment”, explica a SINC Luis Paz-Ares, vicepresident d’ASEICA i cap de Servei d’Oncologia Mèdica Hospital Universitari 12 d’Octubre. “Ara ens queda el que podríem anomenar la ressaca: tot el que no s’ha diagnosticat, tractat o operat exigeix ara un esforç”.
Pels experts, la primera onada de la pandèmia ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagnòstics com en l’inici de nous tractaments en la població amb càncer a causa, en la major part dels casos, a la suspensió de l’activitat assistencial durant aquest període de temps. No obstant això, també ha influït en la disminució del nombre de diagnòstics el temor per part dels pacients a acudir als seus centres hospitalaris per por de la infecció per coronavirus.
Menor diagnòstic però més atenció telefònica
Per realitzar aquest estudi es va enviar una enquesta als Serveis d’Anatomia Patològica, Hematologia, Oncologia Mèdica i Oncologia Radioteràpica de 37 centres terciaris distribuïts per diferents comunitats, tenint en compte l’impacte sanitari del coronavirus a Espanya.
Les primeres conclusions assenyalen que durant els mesos de confinament hi va haver menys activitat diagnòstica, menys pacients nous, però més atenció telefònica. En aquest sentit, es van multiplicar gairebé per tres les consultes de seguiment fetes telefònicament i es va produir un descens del voltant d’un terç en les consultes presencials respecte a 2019. Això sí, durant el juny les consultes presencials van tornar als números de l’any anterior.
El president de SEOM, Álvaro Rodríguez-Lescure subratlla que “cal prioritzar la via telefònica, sempre que això no suposi un perjudici en l’atenció dels pacients, i organitzar sempre les proves complementàries pertinents i següents revisions. La telemedicina en càncer no pot ser una estratègia a llarg termini ni constant, però sí una eina per als pacients molt estables o aquells que només requereixen un resultat puntual després d’una visita presencial”.
Pel que fa a les noves consultes, es va observar que el nombre de pacients nous decréixer un 21% amb relació al mateix període de l’any anterior, sent la major caiguda els mesos d’abril i maig, amb un 32% menys que en 2019. El nombre de pacients atesos en hospitals de dia descendeix una mitjana del 14%, mentre que el nombre de pacients que reben tractament amb quimioteràpia descendeix una mitjana d’un 9,5%.
“Fins i tot en els pitjors moments de la primera onada, es va mantenir l’atenció dels pacients oncològics i els seus tractaments, tot i el col·lapse dels hospitals i baixes en els serveis. Es va valorar en cada cas quins tractaments podien suspendre, canviar-se o retardar-se, sense efecte perjudicial per als pacients, i quins tractaments eren necessaris per no afectar l’evolució de la malaltia oncològica”, afegeix Rodríguez-Lescure. El mateix opina Paz-Ares: “Hem intentat tractaments que fessin venir el menys nombre de dies a l’hospital, però tractant de no suspendre aquells que eren necessaris”.
Lliçons apreses en la segona onada
A la vista d’aquestes dades, totes les associacions participants sol·liciten que les autoritats posin en marxa mesures que evitin la suspensió de l’activitat diagnòstica, terapèutica i assistencial en general en les següents onades de la pandèmia.
També creuen que cal que els pacients no demorin les consultes ni abandonin tractaments per por de la infecció per coronavirus. El 100% dels serveis que han participat en aquest estudi afirmen haver posat mesures de control ja durant el març de 2020.
“Ara sabem més, tenim millors circuits i protocols perquè els pacients no s’infectin a l’hospital. No obstant això, probablement el coronavirus seguirà afectant d’alguna manera a la diagnosi i els tractaments”, indica Paz-Ares. “El fonamental és reaccionar el més aviat possible. Segur que a pacients individuals els ha afectat, però cal intentar que no pertorbi a molts”.
1.300 morts més en càncer de pulmó per la Covid 19
El passat novembre, els oncòlegs del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) van advertir que la crisi sanitària provocada per la Covid-19 llastarà fins a un 5% la supervivència en càncer de pulmó, el que suposaria 1.300 morts addicionals, revertint el progrés aconseguit en aquesta malaltia en els últims anys. El càncer de pulmó és responsable d’unes 28.000 morts anuals a Espanya.
Tal com mostra una anàlisi realitzada al Regne Unit, un país amb ràtios de supervivència similars a Espanya, el cop causat per la pandèmia del coronavirus al càncer de pulmó pot ser important. “Trencaria així la tendència aconseguida en l’última dècada per aquest tumor, el dels majors avanços en supervivència”, destaca Mariano Provencio, president del GECP.
Segons aquestes estimacions, la supervivència global al tumor passaria del 16,2 al 15,4% amb el tancament de 2020. El diagnòstic en fases tardanes del tumor, així com les majors dificultats per a la seva investigació, podrien ser les principals causes d’aquest decreixement de supervivència.
“La por a visitar l’especialista, unit a la confusió de la simptomatologia (similar entre coronavirus i càncer de pulmó) o la saturació dels centres sanitaris, podrien agreujar els diagnòstics del tumor en les últimes etapes”, puntualitza Provencio.
Aquest és un article publicat originalment per l’Agència SINC
