Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La pandèmia ha obligat a realitzar telemàticament moltes consultes mèdiques que en circumstàncies normals haurien estat presencials. La majoria s’han fet per telèfon, però també s’han utilitzat altres mitjans, des de les videoconferències i el correu electrònic fins al polivalent WhatsApp. Als Estats Units, la taxa de consultes telemàtiques entre gener i juny de 2020 va augmentar més de l’any 2000% (de 0,8 a 17,8 visites per cada 1000 usuaris, en valors absoluts), segons una anàlisi de 16,7 milions d’usuaris publicada a JAMA Internal Medicine. L’atenció sanitària en temps de la Covid-19 està mostrant que la comunicació metge-malalt pot obrir-se definitivament als canals digitals, però aquesta obertura és només la manifestació més visible d’un moviment digital més profund que afecta tota la medicina i l’atenció sanitària.
El sector econòmic de les cures de salut és la gran “indústria” que no acabava de sumar-se a la revolució digital del consum, on ja estan instal·lats des de fa més de 20 anys el turisme, el comerç al detall i fins a la banca, la penúltima a arribar. L’atenció sanitària no ha fet encara aquest pas perquè la salut no és un bé de consum qualsevol i perquè les dades mèdiques personals són especialment sensibles. No obstant això, les possibilitats que ofereixen les eines digitals per universalitzar l’assistència sanitària i millorar la salut de la població són innegables. Algunes són tan senzilles com enviar recordatoris a les embarassades perquè vagin a les revisions prenatals o als pares perquè portin els seus fills a vacunar-se, aprofitant l’àmplia difusió de telèfons mòbils a tot el món. Altres són més complexes, com la implantació de les històries clíniques electròniques estandarditzades, els sistemes de telediagnòstic i les eines basades en intel·ligència artificial. I algunes altres potser inimaginables.
Els gegants tecnològics estan prenent posicions en un negoci estimat d’un bilió (un milió de milions) de dòlars, segons un recent article publicat a The Economist. Així, per exemple, Amazon ha fet un pas endavant als Estats Units per vendre fàrmacs que precisen recepta mèdica a través de la seva nova marca Amazon Pharmacy, mentre Apple segueix impulsant el desenvolupament de noves aplicacions mòbils de salut posant èmfasi en la privacitat de les dades personals. Tot apunta que la digitalització de la medicina ha de passar necessàriament per la col·laboració entre les empreses tecnològiques i els diferents sistemes, organitzacions i proveïdors de serveis sanitaris.
El 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una guia de recomanacions sobre intervencions de salut digital per millorar l’atenció sanitària de la població i els serveis bàsics mitjançant les tecnologies digitals utilitzant telèfons mòbils, tauletes i ordinadors. Aquestes recomanacions, adreçades principalment als responsables de polítiques de salut, van des de qüestions tan bàsiques i essencials com la notificació electrònica de naixements i defuncions, fins a l’ús d’aplicacions de telemedicina i la formació de personal sanitari, com a fórmules complementàries a les tradicionals. La guia de l’OMS alerta de l’entusiasme indiscriminat sobre les eines digitals; recomana el seu ús sota certes condicions i generalment de forma complementària a les vies tradicionals, i adverteix que la seva implantació ha de fer-se sempre després de l’avaluació del balanç entre riscos i beneficis, un aspecte en el qual encara queda molt per fer.
Les circumstàncies imposades per la Covid-19 han augmentat la demanda de serveis i productes digitals, i podrien significar un impuls definitiu a la salut digital durant aquesta dècada del 2020. Però aquestes eines, com qualsevol altre desenvolupament tecnològic en la història de la medicina, no són fins en si mateixos, sinó mitjans per millorar les cures de salut que han de ser avaluats de forma imparcial.
