El passat dijous dia 14 de gener va tenir lloc l’acte “El negacionisme i els antivacunes”, organitzat per Amics de la UAB. Moderat per la periodista Milagros Pérez-Oliva, molt coneguda en el món del periodisme sanitari i científic, el debat va comptar amb la participació, per una banda, d’Antoni Sitges-Serra, catedràtic de Cirurgia, que s’ha dedicat a la crítica cultural de la medicina des d’una perspectiva humanística i crítica amb els sistemes consolidats en el món del pensament mèdic, i que és autor, entre d’altres, del llibre “Si se puede, no vaya al médico”. Per altra banda, va participar Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política, filòsofa amb gran projecció social, que és també membre permanent del Consell d’Estat, i que s’ha dedicat fonamentalment a temes d’ètica i bioètica.
Al llarg del debat, els dos participants es van referir a la recent empenta que està tenint la cultura antivacunes i a tot el context de les notícies falses entorn del coronavirus. Victòria Camps va explicar que hi ha diverses actituds entorn aquest tema. Hi ha, per un costat, l’actitud més llibertària i anarquista, que s’oposa a les vacunes per oposició al sistema, i que són més extremistes, sobretot des de l’extrema dreta. Hi ha, per un altre costat, molta gent que s’oposa a la vacuna per por, que prefereixen esperar, ja que estan molt confusos amb les informacions existents. També es va referir a la resposta solidària de la ciutadania, com es va veure clarament en els primers moments del confinament.
Antoni Sitges va recordar que el tema dels antivacunes ve de lluny, des de finals del segle XX, quan es va associar l’autisme amb la vacuna tiple vírica i la revista científica que va publicar aquest article va tardar dotze anys a retirar-lo. Per Sitges, el moviment antivacunes és “ignorant i radical en rebutjar, fins i tot, la mateixa existència de les malalties infeccioses i la teoria bacteriana”. Succeeix, però, que en una part relativament important, es basa en la mercantilització de la medicina, en els conflictes d’interès i, per tant, pot tenir un cert fonament, que tampoc no es pot banalitzar. En aquest sentit, va indicar que el món del negacionisme és una autèntica barreja, on hi ha de tot: els professionals renegats, els votants d’ultradreta, els llibertaris, els nacional-populistes, i els empresaris-mecenes que financen medicines alternatives i pseudocientífiques i que denuncien conspiracions de tota mena i neguen les evidències científiques per tal de protegir les seves creences.
Tanmateix, Sitges afirmava que es pot considerar que també hi ha una certa base en els antivacunes, particularment en aquells que es podrien classificar com d’il·lustrats, sobre la base de la mateixa reflexió sobre la ciència, del principi de precaució i, per exemple, d’alguns defectes en les anàlisis clíniques de l’experimentació i la producció de les vacunes per a la Covid-19. Antoni Sitges indicava que, en el fons, hi ha també una sospita que hi ha un enriquiment de les grans companyies farmacèutiques. El fet, per exemple, que la companya Pfizer hagi estat objecte de moltes denúncies i multes per comportaments incorrectes i fraudulents no ajuda gens, precisament.
Per la seva part, Victòria Camps subratllava que el problema és que ha d’haver-hi un debat crític, però que, al mateix temps, i en termes socials, s’ha de transmetre seguretat i credibilitat i, sobretot, “cal fer un seguiment dels vacunats i els programes públics de seguretat epidemiològica han de seguir fent la vigilància i validant de manera constant l’eficàcia de les vacunes.” Els dos ponents es van referir també al fet que l’evidència científica, el saber expert i el pensament racional tenen moltes dificultats per imposar-se davant de les teories conspiranoiques, especialment en el món de les xarxes socials.
