Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 22 d’octubre de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) anunciava un acord amb la Fundació Wikimedia, editora de la Wikipedia, per difondre informació rigorosa i actualitzada sobre la Covid-19. Aquesta col·laboració s’emmarca en la lluita de l’OMS contra la infodemia, definida com l’excés d’informació i la propagació ràpida de notícies, imatges i vídeos inventats o que porten a equívoc. L’acord implica no només reconèixer que la Wikipedia és probablement la font d’informació de salut més llegida del món per metges i pacients, sinó a més fiable, lliure d’algoritmes comercials i mantinguda al dia per milions de voluntaris, molts d’ells professionals sanitaris. La Wikipedia és una cosa rara, la singularitat mereix ser reconeguda ara que acaba de fer 20 anys.
“Wikipedia no és una font fiable”. Aquest paradoxal títol d’una de les seves entrades és molt revelador de la naturalesa d’aquest recurs, que té més de 6 milions d’articles en 300 llengües i creix a un ritme de dues edicions per segon. Els autors fan aquest advertiment perquè Wikipedia pot ser editada per qualsevol, i això vol dir que la informació pot ser falsa deliberadament, estar a mig elaborar o simplement contenir errors. No obstant això, una de les seves fortaleses és la seva capacitat d’autocorrecció, sobretot en les parts més populars i amb major nombre de editors. L’absència d’anuncis i d’inversors que exigeixin beneficis, el manteniment mitjançant donacions i el voluntarisme d’autors de tot el món mantenen viu un somni enciclopèdic construït no per màquines sinó per persones. I, a més, amb un nivell de rigor igual o major al de les enciclopèdies d’experts, com ja mostrava un article de Nature el 2005, segons el qual la Wikipedia era igual de fiable que la Britànica a les entrades científiques.
En 10 mesos, s’han creat 6.950 articles sobre la Covid-19 en 188 llengües amb la col·laboració de 100.000 editors. Només les pàgines en anglès han estat vistes més de 330 milions de vegades, 10 vegades més que les publicades en espanyol, que és la segona llengua en nombre de pàgines vistes. Les desenes de milers d’articles sobre salut conformen tota una enciclopèdia mèdica dins de la Wikipedia. Aquests articles poden ser més divulgatius o tècnics, però tots solen estar ben referenciats. Els més 11.325 articles analitzats en un recent estudi incloïen 137.889 cites de revistes acadèmiques. La revista més citada és Cochrane Database of Systematic Reviews, seguida pel New England Journal of Medicine i The Lancet, i el temps mitjà en citar un article d’una revista acadèmica a la Viquipèdia és de 90 dies.
Segons Alexa, una companyia d’anàlisi de continguts a internet, Viquipèdia ocupa el lloc 13 en la llista de llocs web més populars, encapçalada per Google i YouTube, i copada per les grans empreses tecnològiques i de comerç electrònic. Però l’enciclopèdia és un gegant d’una altra pasta, un supervivent de l’època més idealista d’internet, que manté viva la cultura de la informació basada en l’evidència, la raó i la bona fe per sobre d’altres consideracions. Per això Facebook i Google la fan servir com a font d’autoritat, i també Apple i Amazon, quan els seus respectius assistents de veu, Siri i Alexa, responen a preguntes consultant aquesta enciclopèdia. Segons un article a The Economist, la Wikipedia té la seva reputació més alta que mai. No és l’únic “guardià de la veritat”, com la descriu Toby Negrin, de la Fundació Wikimedia, però sí que és el més accessible i amb més respostes a tot tipus de qüestions, incloent les de salut.
