La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics neix com a hereva directa de la plataforma Aturem la Llei Aragonès. Des d’aleshores no han aturat la lluita per aconseguir i garantir uns serveis 100% públics i comunitaris que responguin a la sobirania popular amb una gestió participada per tot el personal i per la població en general. I és que per la Plataforma, sobirania popular vol dir “garantir les necessitats col·lectives”.
El passat dissabte es van concentrar de nou a Sant Jaume sota el lema “Un model de serveis públic per posar la vida al centre”. Allà van reclamar posar fi a la mercantilització existent en els subministraments, els serveis socials, les pensions, l’educació, la sanitat o la sociosanitat.
Parlem sobre què, com i per què de l’existència de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics amb dos dels seus representants. Un d’ells, l’Adrià, militant de l’organització de l’Esquerra Independentista Endavant OSAN (Organització Socialista per l’Alliberament Nacional). I l’altra, la Rosa Salido, treballadora del SAD a Sabadell i delegada de la CGT.
La lluita contra la llei Aragonès era una lluita concreta, però com us coordineu ara que teniu una lluita molt més amplia? Com arribeu a tocar totes les branques?
Adrià: La coordinació de la plataforma és via reunions setmanals on tots els col·lectius que han tingut interès han mantingut l’assistència. En fer el canvi de nom a principis de 2020, vam fer un parell de documents bàsics sobre el discurs que tenim. Un parla no de cap àmbit en concret, sinó de model de serveis públics en el sentit més ampli del terme. Dissabte ens vam concentrar per parlar d’unes característiques que creiem que conformen un model de serveis que s’oposa al model actual mercantilista. Vam fer una impugnació al model vigent de serveis que depenen del lliure mercat.
Rosa: Serveis externalitzats, vaja.
A: La plataforma funciona, però tenim pendent un debat estratègic. Hem de veure si som un col·lectiu en si mateix, què significa que un col·lectiu formi part de la plataforma, o si la plataforma en realitat és un espai on tots els col·lectius més o menys mobilitzats en algun àmbit dels serveis públics van allà i es fa una xarxa. En el cas d’Aturem la Llei era molt obvi: qui la volia aturar hi era. Ara potser ens hem de trencar més el cap en quin ús té aquest espai i com s’ha de concretar a nivell organitzatiu. És un espai eminentment de caràcter pràctic i mobilitzador.
Entenc que per a la Plataforma, defensar els serveis públics també vol dir garantir la continuïtat d’aquests. Penso en les concentracions de les treballadores del SARA, un servei municipalitzat, però fins fa res que ja han arribat a un acord, amb problemes amb l’administració. Feu seguiment també doncs per a assegurar que es garanteixin els drets laborals?
A: Jo no sóc treballador municipal, la Rosa pot explicar-te més, però l’únic que aportaré en aquest sentit és que encara que els serveis públics siguin 100% públics i que siguin de titularitat, gestió i provisió a través de les institucions no és garantia que les condicions siguin bones. És una condició necessària, sí. Si està mercantilitzat les condicions laborals patiran segur, si està municipalitzat tens l’opció de tenir més control per part de les treballadores i de les usuàries. També més capacitat de gestió i de pressió per part del comitè perquè es pugui organitzar dins o al voltant d’aquest servei.
Tu Rosa ets treballadora del Servei d’Atenció Domiciliària de Sabadell
R: Sí. Per nosaltres la municipalització del SAD va davant de tot perquè, què passa amb les treballadores del SAD externalitzades? Que no formem part d’un equip multidisciplinari, treballem soles en domicilis, casa per casa i estem al carrer. Hi ha una amnèsia col·lectiva per part de les administracions un cop externalitzen aquest servei… Però som un servei essencial.
El SAD des de l’octubre que ens mobilitzem arreu. Jo sóc de Sabadell, però fa mesos que s’ha creat un sindicat nou que on té més força és a Sant Feliu de Llobregat. A través d’ell ens informem sobre com lluitar contra les mancances que hi ha i ens hem unit per fer concentracions conjuntes del SAD de Catalunya. Precarietat, EPI insuficients, la qualitat del servei pèssim, condicions de treball… Estem amb això ara. I denunciant que les externalitzacions converteixen els usuaris en clients i en la lluita de la ciutadania i les treballadores del SAD contra la mecànica de les empreses privades situant el servei de l’atenció en la persona en l’argolla mínima de la cadena capitalista.
A: Una de les coses que pretenem en la plataforma és trobar l’espai de trobada entre treballadores i tothom perquè d’una manera o altra tothom és usuari d’un servei públic o de molts. En l’àmbit de la lluita pels serveis públics sempre hi ha hagut una mica de sisme entre el personal que treballa en els serveis, també hi ha hagut poca unió entre diferents categories d’un mateix servei i després hi ha la lluita de les usuàries situada a una altra banda. La Plataforma vol unir-ho tot perquè al final l’objectiu és tenir uns serveis públics que siguin de i per tothom. Ha d’haver-hi un control tant de les treballadores com de la comunitat que ha de rebre aquest servei.
Agafant aquest exemple, les treballadores del SAD ens explicaven per un reportatge que més enllà de fer tasques d’higiene corporal, bany i alimentació també han de sortir al mercat, canviar de casa… Quan es parla de serveis públics es parla sobretot ara de la sanitat, però vosaltres aprofundiu en una mirada més integral de totes les necessitats i posar la cura al centre…
A: La sanitat és un tema que per raons intrínseques sempre tira moltíssim i arrossega molta atenció en la lluita dels serveis públics. El model mercantilista el què fa és enfortir o sobredimensionar certs àmbits de la salut que l’interessen perquè és on hi ha un negoci lucratiu. Els macrocomplexos hospitalaris amb consorcis i amb empreses privades de farmacèutiques que els potencien sempre tenen un finançament públic darrere que els beneficia. Un cas clar és l’Hospital Clínic, on trobem mil corrupteles i lobbies. En canvi sectors com l’atenció primària en lloc de tenir un 25% que hauria de tenir de pressupost no sé ni si arriba al 16% i és perquè no se’n pot treure massa suc.
El model mercantilista fa aigües per tot arreu i a la sanitat es veu molt clarament i sempre deixa sectors invisibilitzats com els de les cures. Les residències han esclatat ara amb la pandèmia, però fa anys que sabíem que estaven en un estat infame.
Sectors com l’atenció primària enlloc de tenir un 25% que hauria de tenir de pressupost, no arriba al 16% i és perquè de l’AP no se’n pot treure massa suc
R: A més de l’estat en el qual es troba la sanitat en general, nosaltres estem soles a primera línia de la Covid amb tot el que estem vivint. No tenim una estructura, no estem en una empresa fixes com a les residències que estan tancats i es comuniquen… Què passa? Anem pel carrer, anem en autobusos, anem a fer higienes, higienes necessàries que són essencials per a la supervivència. Comencem a les 7 am i estem una hora a cada domicili. Això ens dificulta moltíssim tenir una bona qualitat del servei si no estem bé nosaltres… Cada matí en anar a treballar ens estan esperant perquè molts usuaris van amb bolquers, necessiten dutxes… Som un servei essencial que no es reconeix. I mentre això no passa, estem en mans d’Accent social, una empresa privada del Florentino Pérez, que tot i tenir centenars de denúncies i de demandes judicials no compleixen. Hi ha algun SAD com el de Sant Feliu al qual no els hi reconeixen els desplaçaments com hores de feina i els hi treuen. Tenim una sentència a favor que ens indica els minuts per desplaçament i així poder fer l’hora sencera a domicili… I si no les compleixen, insisteixo, és perquè saben que poden tirar endavant igualment.
A: El que hem aconseguit a la Plataforma és que diferents municipis del territori creïn una mica de xarxa en el cas concret del SAD. Anirem estenent això arreu del territori perquè cada cop soni més i sigui més escandalós a nivell d’opinió pública. Al final aquests exemples que posa la Rosa són una constatació de la lògica del lliure mercat. Aquesta gent veuen en aquests serveis un nínxol de mercat que no s’esgotarà. No estàs fent patinets sabent que algun dia l’interès pels patinets s’acabarà. Tu estàs gestionant les cures de les persones, que sempre les necessitarem perquè tothom envelleix. Saben que si posen aquí un tentacle aniran xuclant fins a sempre. A la que facin una inversió aquí, aquesta els hi retornarà sempre amb beneficis, que és la seva lògica, i per tenir-los minimitzarà qualsevol despesa que s’hagi de fer en aquest servei. Si em puc estalviar el 50% dels EPI ho faré. Si puc no pagar les hores que les treballadores fan entre domicilis tot i ser part de la jornada laboral, doncs ho faig, Més beneficis per la meva empresa.
La lògica del mercat és totalment contrària als interessos de les treballadores i de les usuàries. Quan les treballadores tenen les condicions dolentes és inevitable que repercuteixi en l’atenció que poden dispensar, a més de la seva pròpia salut, perquè com a persona tu vols que el servei sigui correcte i estaràs destinant més esforços dels que hauries intentant solucionar problemes pels quals no tens ni el temps, ni se’t paga per fer-ho. És molt pervers.
R: Totalment d’acord. L’última vegada que vam fer una demanada judicial a l’inici de la pandèmia, ens va trucar la inspectora de treball de Barcelona perquè l’havien trucat des dels jutjats de Sabadell. Quan va venir, jo vaig posar-me tots els EPI que tenia i vaig fer com de maniquí: la bata, la bata curta per la cintura, sense bates d’un sol ús, els guants d’aquell moment que eren més dolents que els d’ara (hem aconseguit que ens els canviïn), protector de peus perquè hem d’entrar als plats de dutxa dels usuaris i ens mullem els peus, mascaretes, sense ulleres… Tot això quan ja tenim denúncia guanyada de prevenció de riscos laborals de l’any 2014 i considerem que això serien drets adquirits, però no compleixen ni les sentències ni el que diu inspecció de treball. La inspectora es va quedar… I amb la pandèmia han seguit així, canvis de mascaretes, que ni ens veiem els qui portem ulleres, i les mascaretes quirúrgiques una cada set serveis… duren 5 hores però no 8.
Després hi ha el tema de les vacunes. A part de tota la jerarquia, asseguren que en algun moment s’acabaran perquè la patent pertany a empreses privades. Alguns dels col·lectius que integren la Plataforma com ara Endavant estan reivindicant una indústria farmacèutica pública perquè realment es pugui donar resposta a totes les necessitats.
R: A nosaltres ens han trucat sobre les vacunacions, però encara estem pendents perquè estem a l’última línia… Primer residències, després sanitaris i ja aleshores nosaltres.
A: Quan parlem d’una sanitat pública això inclou una indústria farmacèutica i una indústria sanitària pública que tingui els mitjans per crear mascaretes, per fer vacunes… Que com a societat no depenguis del lliure mercat globalitzat i estar pendent de veure si pots pagar i qui pot aconseguir-ho. Cal que tu siguis sobirà com a poble per autoabastir-te de les coses més essencials.
La sanitat arrossega molta atenció en la lluita dels serveis públics. El model mercantilista el què fa és enfortir o sobredimensionar certs àmbits de la salut que l’interessen perquè és on hi ha un negoci lucratiu
R: Ha sortit una llei que diu que les persones amb un grau de dependència 3 que estiguin en el seu domicili s’han de vacunar ells i les cuidadores i també si tenen a partir de 80 anys. I això depèn dels ajuntaments, que són qui coordina amb sanitat tot això de les vacunes. A veure quan ens arriba a nosaltres. Han començat a les residències, després als sanitaris… Aquesta decisió és pública, però no se’n responsabilitzin prou.
A: Aquí el què hi ha és una mena de desistiment de funcions. El responsable últim dels serveis públics és l’administració i, si hi ha incompliment de funcions, en última instància, el responsable és qui decideix que s’externalitza aquest servei a empreses que després es salten els plecs de condicions. Perquè per aquests, tots els beneficis que tenen són suficients per pagar qualsevol multa que els hi arribi, si és que els arriba.
Les institucions estan ara mateix al servei d’aquests interessos privats capitalistes i operen en aquest marc mercantilista com a opció absoluta i única. Són les institucions que no responen als interessos de l’enorme majoria… Lluitant pels serveis públics sempre acabes topant molt ràpidament amb la institució. La que en principi hauria de vetllar perquè tothom tingués accés i estigués cobert de serveis…
Nosaltres ens concentrem, ens mobilitzem, fem un manifest, però al final tens allà un edifici monumental on ningú es mou, cada 4 anys hi ha eleccions, t’han promès que es municipalitzarà el SAD per segona vegada, però no passa tampoc… Estem en aquesta situació d’enrocament que no avança. O que sempre avança cap a la direcció que no ens interessa al poble. Es perpetua. Passen governs i la dinàmica és la mateixa.
R: Així i tot traspassarem els murs, traspassarem l’edifici de l’administració.
Un altre tema amb el qual topeu contra l’administració és amb l’exigència de garantir els subministraments a tothom. Divendres us vau concentrar a Sabadell sota el lema «La llum no és un luxe, nacionalitzem les elèctriques»
R: La concentració responia a molts talls de llum que va haver-hi a diverses zones de Sabadell i això és increïble.
A: Hi ha talls de llum per deficiències en el manteniment de la xarxa, però per què invertir en aquest manteniment si això no dóna diners? Quan caigui, ja posaré el mínim perquè torni a funcionar… En el seu moment es van liberalitzar les comunicacions i les energies sent això un avanç per part de les classes capitalistes i des d’aleshores la cosa està igual o avança en contra nostra. En quin moment nosaltres i sobretot com plantem batalla perquè les institucions estiguin al servei dels interessos d’aquesta enorme majoria que no som els qui posseïm les accions d’Endesa?
R: I aquests talls sempre són en detriment de les treballadores. En una reunió l’altre dia ens deien que ens havíem d’adaptar a les circumstàncies…
A: No et deixen triar. No és una decisió que prenguin les treballadores, és que t’hi adapten. Això és el que hi ha.
R: Juguen amb la por de les treballadores per si et fan fora de la feina i la por paralitza.
A: I no és una por infundada. Coneixem casos de repressió contra les treballadores de serveis públics per part de tota mena d’empreses privades. A les treballadores del SAD de Barcelona la nova empresa que les gestiona, Domus Vi, després de passar per mans de dues constructores de l’Ibex 35, doncs els hi feia un qüestionari on els hi demanaven informació personal i familiar.
Tu estàs gestionant les cures de les persones, que sempre les necessitarem perquè tothom envelleix. Saben que si posen aquí un tentacle aniran xuclant fins sempre. A la que facin una inversió, aquesta els hi retornarà sempre amb beneficis
Sí, ho van denunciar públicament que els hi demanaven dades sobre amb qui vivien per exemple.
R: Són empreses que no tenen ni idea de l’atenció a domicili, no tenen res a veure ni en això ni amb l’atenció a la persona en si. Són constructors la majoria i no tenen experiència, però sí que la tenen en facturació.
A: Els serveis públics en general són la gallina dels ous d’or immortal. Mentre hi hagi humanitat hi haurà necessitat de cures. A sant de què se n’han de lucrar uns pocs d’això. Des del punt de vista d’aquests pocs té tot el sentit del món… poses allà una màquina de diners que mai falla. Això ja és un debat molt filosòfic, però els recursos naturals són recursos naturals i per tant anem a socialitzar-los. Tothom necessita beure aigua i dutxar-se i no entenc com un grup de senyors tancats en un edifici ha de tenir la decisió sobre si l’aixeta raja o no raja. No em sembla que procedeixi.
Sense cap mena de connexió, però us llançaré un tema bomba. Què passa amb les pensions?
A: Aquest tema està bastant lligat amb el rescat entre mil cometes que planeja la Unió Europea. A canvi de rescatar grans empreses de l’Ibex 35 el procediment és que les pensions es rebaixin en un nou Pacte de Toledo infame, en aquest cas amb els partits progressistes de l’estat espanyol, a més de seguir incrementant l’endeutament públic amb capital privat. És tot un muntatge on el capital privat a través de l’Ibex 35 i els grans bancs surten beneficiats i l’estat, que hauria de representar a tothom, assumeix el risc que alguna inversió no vagi bé i s’endeuti. Tens una obligació respecte a una sèrie d’agents econòmics que tenen el poder i controlen el panorama. La reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola es va fer en una cap de setmana i PSOE i PP semblaven el mateix partit sense cap mena de fricció… Aquesta és la mostra més evident que l’estat espanyol prioritza el retorn del deute a qualsevol despesa social. Això vol dir retallar pensions, desinvertir en sanitat, educació, sociosanitat… en qualsevol recurs públic. Tot en pro que les grans empreses segueixin fent més benefici.
Dins l’àmbit de les pensions hi ha bastanta frustració amb el govern de l’estat perquè no sé fins a quin punt de l’espectre de gent organitzada en un espai com la Marea Pensionista hi havia una part amb expectatives bones respecte al govern… El pitjor de tot també és com intenten vendre aquest Pacte de Toledo d’una manera positiva. A la Marea Pensionista no l’enganyen, però de cara a la població… S’està endarrerint l’edat de jubilació, rebaixant el valor de les pensions…
R: És brutal perquè a nosaltres per exemple ja ens han dit que ens jubilem un any més tard. I s’ha de tenir en compte que la nostra feina és diferent. Estem treballant físicament, psicològicament i mentalment perquè som un servei assistencial físic. Tenim malalties de l’esquena, dels braços… I no són reconegudes com a derivades de la nostra feina per la repetibilitat.
A: L’endarreriment de l’edat de jubilació ja no és que sigui una contradicció en el model que defensem, és una contradicció en el mateix discurs capitalista… que t’intentin vendre que estiguis treballant fins més tard com una cosa de progrés… Progrés seria haver de treballar menys anys i jubilar-te més jove i poder gaudir de la resta de la vida havent complert amb les teves obligacions. El progrés hauria de ser rebaixar… En una mentalitat fins i tot liberal dic. Fins i tot acabar als 55, això seria progres.
Quan parlem d’una sanitat pública això inclou una indústria farmacèutica i una indústria sanitària pública que tingui els mitjans per crear mascaretes, per fer vacunes… Cal que tu siguis sobirà com a poble per autoabastir-te de les coses més essencials
I si pensem en les xifres d’atur fins i tot abans si estigués més repartit el treball.
A: Sí. Són contradiccions que comencen a explotar per tot arreu.
Heu contactat amb partits perquè incorporessin al seu programa electoral un compromís per treballar en pro dels serveis públics?
A: Ens ho vam plantejar, però no ho hem fet. Qui si ho ha fet és la Coordinadora 5+1 que va enviar un document amb demandes exigint posicionament als diferents partits polítics. També és cert que és aquest desencís amb les institucions que està calant una miqueta fort. Quan t’han promès dues vegades que municipalitzaran el SAD
…i no passa
A: I no et donen explicacions de per què no passa. Que diguin A o B en un paper que tu els hi has donat, però que no té cap vinculació de cap mena… És una cosa que està bé fer-la i mai serà contraproduent exigir compromisos electorals a formacions polítiques, però arriba fins on arriba.
Si es pot fer es fa i si no al final, més enllà del què hagin dit previ a les eleccions, després el què importa és el que facin. Com a Plataforma hem d’intentar influenciar en el que ells fan. «Mira ens agradaria que en matèria de serveis públics fessis aquestes coses començant per consultar la ciutadania sobre decisions estratègiques en serveis públics». No ens val que ens colin el decret 69/2020 que és bàsicament la llei Aragonès convertida en decret i ens l’hem menjat amb patates perquè no ha passat ni pel Parlament… Volem que això no passi i que es consulti.
En aquest sentit, hem intentat posar també un caràcter antiracista a la Plataforma perquè l’accés a serveis públics hauria de ser universal i no ho és. A les eleccions hi ha part de la població que no pot votar, a les consultes que es poguessin fer en aquest marc legal molta gent no podria participar i per això tenim en els nostres documents explícitament posada la derogació de la llei d’estrangeria com a element fonamental en general i en l’àmbit de serveis públics en concret. Hi ha un munt de col·lectius organitzats que demanen la derogació de la llei d’estrangeria o la de la llei mordassa, és igual, perquè al final després arriba el govern més progressista de la història de l’estat espanyol o això és el que diuen i no es deroga res. El que sí que vaig sentir que havien fet era ampliar un 30% la tanca de Ceuta i Melilla. Per això sí que hi havia pressupost.
