Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, les pàgines dels diaris i els informatius de les televisions i ràdios s’han omplert de xifres de contagis, de corbes que pugen i baixen, i de dades de defuncions i altes hospitalàries. El documental ‘Vitals’ vol precisament fugir de totes aquestes xifres. «Vol posar cara, veu, ulls i mirada a totes aquelles persones de les quals en parlem molt, però de forma tan genèrica que sembla que se’ns oblidi qui són realment», explica el seu director, el documentalista Fèlix Colomer. La sèrie documental, de tres capítols, es va estrenar el passat diumenge a HBO i està produïda per El Terrat i Forest Film Studios.
‘Vitals’ és el resultat de dos mesos de rodatge durant 12 hores al dia a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, durant la primera onada de la pandèmia. El documental plasma el dia a dia a l’hospital i, sobretot, les històries humanes que hi ha al darrere, tant en les vides del personal sanitari que hi treballa com en les dels pacients que es troben ingressats. «La idea neix d’un amic meu, que és metge a l’Hospital del Mar, que em va dir que havia de documentar d’alguna manera la situació, perquè el que estava passant era molt bèstia», explica Colomer. A partir d’aquí, va contactar amb el Parc Taulí de Sabadell, la seva ciutat natal, i li van obrir les portes «amb llibertat absoluta».
La sèrie documental es diu ‘Vitals’ com a sinònim d’imprescindibles, explica el creador. «Ho són tant els sanitaris com els pacients, que són imprescindibles en les vides dels seus familiars. Alhora, es diu així com una oda a la vida, fent referència a l’esperança i les ganes de viure», diu Colomer. En aquest sentit, l’equip ha volgut mostrar les vides d’aquests ‘imprescindibles’ i el seu dia a dia a l’hospital, mostrant la realitat tal com era. «Estic molt convençut que s’ha de poder parlar de tot i de la forma més real possible. L’ètica es perd quan s’agafa la realitat i es manipula. El que ha passat és real i, per tant, s’ha d’ensenyar», defensa el documentalista.
Seguint la idea de centrar-se en el relat més humà, l’acció del documental succeeix també a les cases dels sanitaris i pacients i es recull també les vivències dels seus familiars. «Evidentment, un sanitari no és tan sols un sanitari. Si parlem de persones, hem de parlar del marit d’aquella infermera, dels seus fills, de la relació que tenen i de com estan vivint la situació de la pandèmia. Tot això forma part de la vida d’aquestes persones i, per tant, és important plasmar-ho», explica Colomer.
El documental recull les experiències de dotze persones, a través de les quals es desencadena l’acció. Les principals protagonistes són dues infermeres, la Sílvia i l’Isa, que tenen dos pacients que es troben ingressats a la unitat de cures intensives, l’Eduard i el César. El documental explica la seva història des que es troben a l’UCI fins que reben l’alta de l’hospital. També es recull l’experiència d’una resident, la Mariona, que es troba en aquesta complicada situació en la seva primera experiència laboral. ‘Vitals’ recull la tasca de tots els professionals que treballen a l’hospital, des de la direcció fins als fisioterapeutes, passant pels auxiliars d’infermeria, les infermeres i els metges.
Sense buscar-ho, el documental acaba sent un reclam a la sanitat pública. «A Twitter vaig veure un comentari que deia: després de veure ‘Vitals’, estic molt contenta de pagar impostos. I crec que és una mica això. Es veu la feinada que es fa a l’hospital i el compromís dels professionals. Involuntàriament, sense que sigui l’objectiu del documental, tothom es queda amb això: que hem de cuidar qui ens cuida», assenyala el director de ‘Vitals’.
En el període actual, marcat per la de fatiga pandèmica, el documental aconsegueix apel·lar també a la responsabilitat social. «Quan entres a l’hospital, veus la realitat i tot el que s’hi viu. Per molt que ho sentis dir a la televisió o un sanitari t’ho expliqui, fins que no ho veus, costa molt fer-se’n a la idea del que suposa realment», conclou Colomer.
