Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Jordi Fàbrega, de Junts per Catalunya.
Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)
Jordi Fàbrega i Sabaté és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida, especialista en Pediatria i àrees específiques a l’Hospital Vall d’Hebron. Va ser Director Assistencial de Pediatria dels Pirineus (2009-2019); Director Assistencial de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2014-2018); Director de l’Equip d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell (2014-2015) i, des del 2019, és alcalde de la Seu d’Urgell.
Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?
Escoltar i consensuar amb els professionals i els experts les mesures, implementant el testatge massiu aprofitant tota la xarxa sanitària (incloent-hi les farmàcies), millorant el rastreig i apropant-lo a l’atenció primària. Reforçarem l’ús de mascaretes FFP2 per minimitzar el risc de contagi i assegurarem una logística de vacunació que permeti aprofitar amb la màxima celeritat totes les dosis. Les dades epidemiològiques ens diran si calen més mesures, però és evident que aquestes han de ser territorialitzades i basades també en les dades demogràfiques.
Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?
La pandèmia és global, i per això les mesures han de ser el màxim de coordinades amb tots els territoris fronterers. No obstant això, cal que siguin decidides, amb tots els recursos (econòmics i legislatius) per part del Govern de la Generalitat.
Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?
Cal un pla de xoc per millorar el diagnòstic i reduir les llistes d’espera de totes aquelles malalties que, en centrar-nos en la Covid-19, hem deixat d’atendre com es mereixerien. I aquest pla s’ha de fer amb tot el sector sanitari català, públic i privat, ja que els professionals sanitaris estan molt esgotats i cal diversificar-ne l’esforç.
La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?
Apostem per la creació de l’Agència d’atenció integrada social i sanitària, participada pels departaments de Benestar Social i de Sanitat Integral i Salut Pública com a gestora del conjunt de recursos sociosanitaris (incloses les residències per a persones grans) i d’altres serveis que impliquin recursos d’ambdós àmbits. D’aquesta manera, amb la integració dels dos sectors, assegurem la correcta coordinació de les polítiques socials i sanitàries responent a les necessitats d’atenció integral de la ciutadania, incrementant el suport a la seva estada i cura al domicili amb atenció al domicili, cuidadors professionals, centres de dia, SAIARS (Serveis d’Atenció Integral a la gent gran a l’Àmbit Rural), habitatges amb serveis i reservant les residències pels casos amb menor autonomia personal, i que per tant, cal que aquestes estiguin més “sanitaritzades”.
De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?
L’infrafinançament crònic que repercuteix, sobretot, en les condicions laborals dels professionals, el seu dèficit numèric i en l’obsolescència de les instal·lacions i material.
Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?
Tot el sistema està infrafinançat. Tot i que el dèficit més gran és a l’atenció primària, també ho pateixen aquests hospitals, fet que provoca (entre altres factors) moltes dificultats per captar i retenir professionals. Calen més recursos per fer atractiu el treball a aquests centres, al mateix temps que cal millorar els equips territorials entre els diferents nivells assistencials i les aliances estratègiques entre els diferents centres per facilitar l’excel·lència sanitària a tots els territoris.
Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?
Potenciarem l’atenció primària de salut, mitjançant una millora de les condicions dels seus professionals que fomenti l’estabilitat de les plantilles i incentivi la dotació en zones de difícil cobertura, promovent l’autogestió i millorant la integració amb la resta de recursos i nivells assistencials, inclosa la farmàcia comunitària, que ha de poder tenir un paper més actiu en les polítiques de salut. Potenciarem el rol i el lideratge d’infermeria, incrementarem el nombre de professionals, incorporant també nous rols professionals (psicòlegs, nutricionista, auxiliar d’infermeria…). Reforçarem, mitjançant la creació d’equips territorials, les visites presencials de diferents especialistes hospitalaris a l’atenció primària per atansar el metge al pacient (cardiologia, neurologia, traumatologia, reumatologia …). Garantirem, amb la creació d’Equips Territorials de Pediatria, l’atenció pediàtrica integrada a tots els centres d’atenció primària del país.
Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?
Incrementarem les retribucions dels nostres professionals sanitaris, i d’altres professionals i treballadors del sistema sanitari, fins a igualar-les a la mitjana de la UE.
Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?
És un dels dèficits del sistema que la pandèmia ha posat al descobert, motiu pel qual ho reforçarem de manera decidida amb la Reformulació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que passarà a denominar-se Agència de Salut Pública i Vigilància Epidemiològica de Catalunya, amb la voluntat de reforçar tots els aspectes relacionats amb l’aparició i extensió de malalties per millorar el control d’aquestes. Doblarem el pressupost en Salut Pública amb l’objectiu d’acostar-nos al que es destina en els països del nostre entorn.
Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?
La república que volem necessita una estructura en recerca i innovació en salut forta, sòlida i competitiva per consolidar i augmentar la seva excel·lència. Junts aposta decididament per incrementar, amb noves fórmules i eines, els recursos destinats en els pròxims anys a aquests àmbits. Crearem l’Agència Catalana de Recerca i Innovació en Salut. Aquesta Agència, que tindrà presència a tot el territori i donarà suport a totes les entitats, fundacions, i unitats que realitzen recerca i innovació en salut a Catalunya.
Acabi la frase
1. Les mesures restrictives actuals són... necessàries per controlar la pandèmia, però cal que siguin territorialitzades i avançar en el diagnòstic aprofitant tots els recursos sanitaris (farmàcies) i la vacunació per protegir al màxim la població, sobretot els més vulnerables.
2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… que ens adonem que el nostre sistema sanitari ja no és d’èxit, i que només es fonamentava en l’excel·lència dels nostres professionals, que estan mal retribuïts i poc reconeguts.
3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… canvis en les mesures a aplicar a tots els nivells.
4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… millorar-ne el finançament i apropar-lo a la resta de nivells assistencials, sobretot l’atenció primària.
5. La crisi econòmica i les retallades… així com el dèficit fiscal (calculat en 16.000 milions d’euros a l’any) ha provocat un infrafinançament crònic del sistema sanitari, que els experts sanitaris calculen en 5.000 milions d’euros el necessari per revertir-lo (una tercera part del dèficit fiscal anual).
6. La col·laboració publicoprivada és… fonamental per garantir el nostre sistema sanitari, en l’àmbit assistencial, farmacològica i d’investigació.
7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… dels recursos que Catalunya genera i que ara mateix no en podem disposar, en no recaptar ni gestionar tots els nostres impostos.
8. La telemedicina… és un complement fantàstic a l’activitat assistencial que ens ha d’ajudar a atansar-la a la ciutadania i entre els diferents professionals, però que no pot substituir a la presencialitat en tots els casos.
9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… cal un desplegament efectiu de la llei a tota Catalunya, al mateix temps que apropem les cures pal·liatives a tot el país.
10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al meu centre d’assistència primària de referència i/o a l’hospital de la meva zona, comarcal en el meu cas.
