Des de l’inici de la pandèmia, es va començar a evidenciar com algunes de les conseqüències de la Covid-19 es reflecteixen de manera desigual en la població en funció de les condicions socioeconòmiques. Una nova anàlisi elaborada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) confirma que a Barcelona existeixen desigualtats socials en la incidència de la malaltia, que s’accentuen especialment en la segona onada.
Els resultats de l’estudi, publicats recentment a la revista científica internacional Environmental Research and Public Health, es basen en l’anàlisi de la incidència de la Covid-19 en les dues primeres onades de l’epidèmia a la ciutat segons diferents eixos de desigualtat (sexe, edat, àrea geogràfica i ingressos).
Segons la investigació, la Covid-19 va afectar més a les dones fins als 64 anys en les dues onades. Entre els grups de més edat, però, els homes van ser més vulnerables. A més, també es van detectar evidents desigualtats geogràfiques en la incidència de la Covid-19 a la ciutat, sent les àrees amb menys ingressos aquelles que van patir una major incidència del coronavirus, sobretot durant la segona onada.
En la primera onada s’observa que les persones més grans van ser les més afectades per la Covid-19 i es comença a evidenciar un patró desigual segons els ingressos registrats a l’àrea de residència. Per contra, en la segona onada, la Covid-19 va afectar la població més jove, especialment el grup de 15 a 34 anys, sense diferències significatives segons sexe, i es va accentuar el patró de desigualtat econòmica.
Cal tenir en compte que durant la primera onada les proves PCR es feien principalment als hospitals i, per tant, el perfil que s’observa correspon als casos més greus i al personal sanitari. Durant la segona onada, però, va augmentar la capacitat diagnòstica i es van incorporar els tests ràpids d’antígens.
Respecte a les desigualtats socioeconòmiques, l’estudi destaca el seu vincle amb les condicions de vida i treball que se sumen a les desigualtats en salut ja existents. Les persones amb menys recursos tenen habitatges i feines més precàries, així com una pitjor salut amb més trastorns crònics. A més, segons assenyala la investigació, l’accés i comprensió de la informació sobre les mesures “pot ser més limitada”.
Les dones, les més afectades
Pel que fa a les diferències entre sexes, l’estudi argumenta que les dones són “especialment vulnerables a patir la malaltia perquè estan més exposades a la infecció”. El motiu és que hi ha més dones que treballen a l’àmbit social i de la salut, i elles solen ser responsables de les tasques familiars i domèstiques, fet que fa que assumeixin el rol de cuidadores de persones malaltes, especialment de nens i persones grans.
A més, segons assenyala la investigació, cal tenir en compte les dones són les que pateixen més les conseqüències derivades de les mesures adoptades (tancament d’escoles i centres de dia) i hi ha evidència que les situacions d’inestabilitat i confinament augmenten la violència de parella.
Tot i això, segons apunta la publicació, la incidència de casos greus i mortalitat és més elevada en els homes. Això es deu a que, biològicament, les dones tenen un sistema immunitari més fort. També està vinculat al fet que algunes malalties relacionades amb la Covid-19 són més comuns en els homes, així com alguns hàbits associats a l’augment de risc, com el consum de tabac o alcohol.
