Les vacunes contribueixen a la prevenció de múltiples malalties infeccioses. Algunes de les més eficaces han aconseguit resultats històrics per a la humanitat: la verola és l’única malaltia infecciosa humana erradicada del tot, gràcies a la vacunació, mentre que la vacuna contra la poliomielitis ha evitat la paràlisi a milions de persones i és una malaltia en fase d’erradicació.
La vacunació és un acte d’autoprotecció i de solidaritat al mateix temps: qui es vacuna genera autodefenses enfront de la malaltia i, a més, contribueix a generar immunitat de grup. Quan s’arriba a la immunitat de grup, aquesta protegeix a tota la col·lectivitat de nous contagis. Per sort, per aconseguir la immunitat de grup no cal que tota la societat es vacuni sense excepció, tot i que cal que una majoria important sí que ho faci.
A Espanya, tot i que les vacunes no són obligatòries, hi ha una consciència generalitzada que són beneficioses per a les persones que se les posen i per a tota la societat.
És cert que les persones que es vacunen s’exposen a el risc de patir certs efectes adversos per protegir-se d’una malaltia de la qual no se sap si la patirien en el cas en què no es vacunessin, però que si es pateix pot comportar riscos molt pitjors, per a elles o per als seus cercles pròxims. Però en el cas de les vacunes enfront de la Covid-19, els beneficis per a les persones i per a la societat de la vacunació són molt superiors als seus riscos.
No és només un assumpte personal
Per raons de respecte cap a les persones, seria preferible que la vacunació fos una decisió individual. No obstant això, en condicions com les actuals de pandèmia, la vacunació no és exclusivament un assumpte personal, perquè contribuirà decisivament a el control de la pandèmia i, amb això, a millorar ostensiblement la salut de la població, a promoure el bé comú, de què la societat i els individus que la componen es beneficiaran.
Tot i que és preferible que la vacunació sigui voluntària, hi ha empara normativa en el nostre ordenament jurídic per poder imposar la vacunació obligatòria.
A Espanya, tot i que les vacunes no són obligatòries, hi ha una consciència generalitzada que són beneficioses per a les persones que se les posen i per a tota la societat. Segons les últimes enquestes, la intenció de vacunar-se ha pujat al doble des dels primers moments en què van estar disponibles i avui l’acceptació supera el 80%.
Tot i que és preferible que la vacunació sigui voluntària, hi ha empara normativa en el nostre ordenament jurídic per poder imposar la vacunació obligatòria, per raons de salut pública, si fos necessari.
La legislació preveu la possibilitat d’instaurar tractaments obligatoris, i també hi ha excepcions per al consentiment informat -i es limita el dret a rebutjar els tractaments- en cas de risc per a la salut pública, precisament.
Informació clara i senzilla
De les autoritats sanitàries depèn que la població sigui informada de forma clara i senzilla sobre la vacunació enfront de la Covid-19, prengui consciència dels seus enormes avantatges enfront dels seus escassos riscos i valori de manera solidària els beneficis que ocasionaran.
A més informació i fàcil accés per al públic, més confiança d’aquest en el sistema de salut i en les seves directrius i recomanacions.
Les autoritats tenen el deure de la màxima transparència i de la rendició de comptes en els processos de creació i distribució de vacunes, inclosos els criteris per al seu accés i els conflictes d’interessos existents. A més informació i fàcil accés per al públic, més confiança d’aquest en el sistema de salut i en les seves directrius i recomanacions.
En el nostre context, el desenvolupament de medicaments i vacunes es finança en bona part amb diners públics que provenen dels contribuents, els que tenen dret a gaudir dels beneficis, que es tradueixen en l’accés a les vacunes i en el coneixement generat en els processos d’investigació en els quals també han participat voluntaris sans de forma altruista i solidària.
Avançar tots junts
Les autoritats sanitàries i els mitjans de comunicació han de col·laborar per proporcionar i transmetre els arguments necessaris per a la presa de decisions lliure i informada de les persones i poder avançar en la gestió de la pandèmia amb la implicació de la societat.
Esperem que la majoria dels ciutadans residents a Espanya es vacunin voluntàriament contra la Covid-19, de manera que es podrà harmonitzar el respecte a les persones amb l’assoliment del bé comú sense haver de recórrer a l’obligatorietat per preservar la salut de la població.
Referències
[1] Article 43 Constitució Espanyola de 1978. Article 12. Un. De la Llei Orgànica 4/1981, sobre l’estat d’alarma, excepció i lloc. Article 3 de la Llei Orgànica 3/1986, de mesures especials en matèria de salut pública. Article 26.1 de la Llei 14/1986, general de sanitat. Article 11.2 in fine de la Llei 16/2003 de cohesió i qualitat de l’SNS. Article 54.2f) de la Llei 33/2011, general de salut pública.
[2] Article 9.2. a) de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia de l’pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.
