Cada dia són més abundants les opinions favorables, també dels experts, a un canvi en l’estratègia de vacunació del Covid-19 que consistiria a administrar una sola dosi de qualsevol de les vacunes, de Pfizer, AstraZeneca o Moderna (la de Janssen contempla ja una única dosi), que són les que més s’utilitzen en el món occidental, a la quantitat més gran de població i en el temps més breu possible. Una recomanació que encara seria una indicació més clara per la gent que ja ha estat infectada i, encara més, pels que han patit la malaltia.
En dissenyar inicialment les pautes vacunals amb dues dosis no es disposava de dades sobre la seva efectivitat, però avui ja se sap que el percentatge de protecció és superior al 60% amb la primera dosi en gairebé tots els casos. La segona ho incrementaria entre un 10 i un 20 per cent. També hi ha dades cada cop més contrastades de l’associació d’una única dosi amb la notòria disminució dels casos greus i, en conseqüència, dels ingressos hospitalaris i de la letalitat. i pel que sembla una sola dosi també redueix la potencialitat de contagi a terceres persones susceptibles en el cas d’infectar-se les persones vacunades, encara que els entesos no estiguin tan segurs d’aquesta propietat.
Els anglesos, coneixedors de primera mà dels processos de fabricació a casa seva de la vacuna d’AstraZeneca i dels problemes plantejats per algunes de les variants del virus, varen adoptar des de bon començament l’estratègia de la dosi única. A Espanya encara no s’ha pres cap decisió en aquesta línia.
Canviar a una estratègia de dosi única, sobretot després d’haver vacunat a la població més vella i, per tant, amb un risc més elevat, proporcionaria la convicció que el creixement ràpid del percentatge de població amb un nivell d’immunització suficient podria reduir en menys temps que fins ara bona part dels casos greus i contribuir a modificar la dinàmica epidemiològica limitant la transmissió poblacional, fins i tot d’almenys algunes de les variants emergents del virus.
L’aprovació en els pròxims dies de la vacuna de Janssen hauria d’estimular els decisors polítics i els experts per considerar la conveniència d’aquest canvi estratègic. En condicions equivalents d’eficàcia, seguretat, disponibilitat i cost, semblen clars els avantatges de la dosi única quant a la celeritat d’abastar una cobertura vacunal suficient i simplificar de forma molt notable el disseny organitzatiu i la implementació del programa vacunal.
L’aparició de variants del virus amb més capacitat de difusió, i el que només és, per ara, un temor que caldria verificar, més virulentes, no fóra lògic que frenés la rapidesa de la vacunació, més aviat al contrari, velocitat que en les circumstàncies presents de “fatiga pandèmica” juntament amb el deteriorament progressiu de les condicions socials tant en el camp de la interacció personal i col·lectiva com en l’econòmic convindria accelerar.
La població en el seu conjunt, i particularment els més joves, necessiten tornar com més aviat millor a una dinàmica d’interacció social positiva i satisfactòria. Cal, amb seny i responsabilitat, lluitar contra l’expansió incontrolada de la por i aconseguir que moltes de les nostres accions quotidianes surtin de la “clandestinitat” a què les sotmeten les restriccions establertes. En definitiva, cal evitar que el deteriorament personal, social i econòmic esdevingui irreversible.
