Fa temps que les treballadores dels Serveis d’Atenció Domiciliària de Catalunya reclamen la municipalització d’aquest servei, que segueix sent gestionant per empreses privades en la majoria de municipis de Catalunya i de la resta de l’Estat. Aquest mes de març, el Prat del Llobregat s’ha convertit en un dels primers municipis catalans que posa en marxa un model d’aquest servei gestionat per una entitat pública. A partir d’ara, el Servei d’Atenció Domiciliària el presta la Fundació S21, que forma part del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya (CSC), un organisme públic del qual és membre l’Ajuntament del Prat.
Aquesta fundació va assumir la prestació del servei el passat 1 d’octubre i, des d’aleshores, ha desenvolupat el nou model d’atenció, que va entrar en funcionament el passat 15 de març. Segons s’explica des de l’Ajuntament del Prat, els dos principals objectius de la gestió directa del servei són «millorar la qualitat de l’atenció i la situació laboral del personal, que fa temps que denuncia les condicions de precarietat en què treballen a les empreses privades del sector».
Tanmateix, des del sindicat de treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària no es coincideix amb la visió de l’Ajuntament i es denuncia que amb la nova fórmula la situació de les treballadores no ha millorat. «Les condicions laborals han empitjorat. Els sous es basen en un conveni que precaritza a les treballadores», assenyala Pilar Nogués, presidenta del sindicat S.A.D. A més, des del sindicat denuncien acomiadaments improcedents de treballadores.
Les treballadores defensen que el Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya està «emmascarat» de servei públic, però que la finalitat segueix sent «mercantilitzar el món de les cures». Per això consideren que l’única solució és municipalitzar el servei. «És l’única manera d’aconseguir un servei de qualitat i millorar les condicions laborals de les treballadores. Volem una verdadera gestió pública i directa, no una gestió pública emmascarada. I sabem que per fer això només es tracta de voluntat política», defensa Nogués. «No pot ser que les treballadores s’encarreguin de cuidar i les administracions les maltractin», insisteix.
Segons la portaveu del sindicat, la pandèmia de la Covid-19 ha aixecat la «catifa» de la dependència, on hi havia un «maltractament silenciat». «La pandèmia ha demostrat el poc valorades que estan les cures i la mala gestió de les administracions pel que fa al Servei d’Atenció Domiciliària. No podem continuar així», continua Nogués.
La presidenta del S.A.D assenyala que aquesta nova fórmula de gestió del servei al Prat del Llobregat, que també existeix en altres municipis metropolitans com Sant Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac o Molins de Rei, contribueix a la indefensió de les treballadores. «Denunciar una empresa privada per males pràctiques a Inspecció de Treball és molt més senzill que denunciar a un ens públic. En aquests casos les denúncies s’allarguen molt més en el temps i les treballadores es veuen desemparades», explica Nogués.
Distribució dels equips per zones de proximitat
Des de l’any 2018, l’Ajuntament del Prat havia fet dues licitacions introduint millores respecte a les condicions laborals del personal, les quals van ser impugnades per la patronal dels Serveis d’Atenció Domiciliària. La justícia li va donar la raó a la patronal, argumentant que l’administració no podia interferir en la relació empresa-personal. «La gestió indirecta genera contractes molt poc flexibles i suposava dificultats per posar condicions en la gestió del servei», assenyala Laia Ortiz, directora d’Acció Social de l’Ajuntament del Prat. En aquest sentit, Ortiz defensa que el nou model genera una «major flexibilitat i control públic, ja que qui presta el servei és un mitjà propi».
En el cas el Prat del Llobregat, l’equip del SAD està format per 85 professionals (82 dones i 3 homes) i atén 500 persones grans, la majoria major de més de 80 anys i amb dependència, el 75% de les quals també són dones. En l’actualitat, el SAD realitza uns 850 serveis al mes, un 75% per motius de dependència i el 25% per motius de risc social.
Segons l’Ajuntament, el nou model de gestió del SAD pretén oferir un servei més àgil i personalitzat, adequant-lo a les necessitats dels usuaris. «La freqüència amb què s’atendrà cada persona usuària s’ajustarà a les seves necessitats. No només volem prestar un servei, sinó posar la persona al centre, creant un servei adaptat a cada persona», destaca Laia Ortiz.
Per fer-ho, l’organització dels professionals s’ha estructurat en equips que actuaran en diverses zones de proximitat. Cada grup de professionals s’ocuparà de l’atenció de les persones usuàries de la zona assignada, amb qui tindrà una relació més propera i continuada al llarg del temps, de manera que li permeti «conèixer, detectar i respondre millor a les seves necessitats».
L’Ajuntament defensa una millora dels contractes i més formació
El nou model també cerca una millora de la coordinació amb els centres d’atenció primària i els serveis socials de la ciutat. Per fer-ho s’ha creat la figura de la coordinadora SAD, una persona que acompanya a la família i a les treballadores i que atén possibles incidències. «Són persones de referència que poden treballar en casos més complexos juntament amb la treballadora social i que poden posar-se en contacte amb el CAP. D’aquesta manera, es dona més continuïtat a l’atenció a les persones i els serveis treballen en xarxa», assenyala Ortiz.
Segons l’Ajuntament del Prat, el nou model de gestió del SAD pretén contribuir a dignificar i reconèixer la tasca de les treballadores, augmentant l’estabilitat dels contractes i els sous. «Hem primat augmentar el nombre de jornades completes, reduint-ne les parcials. Però moltes treballadores necessiten fer jornada parcial perquè estan al càrrec de familiars o menors o perquè compatibilitzen la feina al servei d’atenció domiciliària amb una altra», explica Ortiz.
També es vol facilitar l’accés del personal a la formació continuada i fomentar el treball en equip, per tal de promoure la motivació i el benestar emocional del personal. A més, es preveu la incorporació d’altres perfils en cas necessari, com per exemple de professionals de la psicologia per donar suport en l’atenció a persones grans i dependents.
Segons Ortiz, el nou model és «un avenç molt important en la gestió d’un servei tan sensible». «En una empresa privada l’objectiu és aconseguir benefici. Per contra, ara sabem que tots aquests diners públics es destinen a millorar l’atenció de les persones», explica. Segons ella, la gestió indirecta per part d’empreses privades empitjora la qualitat del servei. «Posar lucre o la lògica mercantil a àmbits tan sensibles com l’atenció a les persones acaba pervertint el funcionament d’aquest servei. En general, les grans empreses acaben generant una lògica que va en contra de les persones que en fan ús», afegeix la directora d’Acció Social de l’Ajuntament.
S’observen irregularitats en el funcionament del Consorci
Segons el seu web, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) és una entitat pública «amb una clara vocació de servei que té com a missió impulsar models de salut i social excel·lents i sostenibles per millorar la qualitat de vida de les persones, oferint serveis d’alt valor afegit als seus associats».
Tanmateix, un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que recull els ingressos i despeses de l’entitat el 2017, es refereix a diverses irregularitats detectades en el funcionament del Consorci. En primer lloc, el document parla de l’existència de filials del Consorci a Mèxic, Argentina i la República Dominicana. Atès el caràcter públic del capital de la societat, la Sindicatura posa en dubte l’interès general de la creació d’aquestes filials a altres països que, posteriorment, comporten, en general, una pèrdua important del valor de les inversions inicialment fetes.
A més, la Sindicatura també qüestiona l’objecte i l’activitat de la societat, «atès que no van dirigits a la satisfacció de necessitats públiques de l’àmbit territorial de Catalunya». «Totes i cadascuna de les activitats dutes a terme per les societats mercantils de propietat pública han d’estar destinades a satisfer les activitats i necessitats públiques i a la consecució de l’interès general», destaca l’informe.
La Sindicatura també assenyala irregularitats en els contractes. Per a la fiscalització dels aspectes contractuals i retributius del personal, es va seleccionar una mostra de cent divuit treballadors de grups professionals i categories diferents, representativa del conjunt de treballadors. D’aquesta mostra, l’informe detecta fins a vint-i-quatre treballadors amb contractes laborals fora de l’àmbit del conveni col·lectiu.
La fiscalització dels contractes també posa de manifest que la Fundació S21 i altres entitats pertanyents al Consorci van superar els límits per encadenar contractes de durada determinada que estableix l’Estatut de Treballadors. A més, l’any 2013, amb un canvi de direcció, es va elaborar un informe sobre la retribució del personal de les entitats fiscalitzades que va posar de manifest l’existència de retribucions derivades d’acords presos per les direccions generals o per les gerències de forma individual, no registrades documentalment. Així mateix, l’any 2017 les entitats del grup CSC van reconèixer i satisfer cinc indemnitzacions per acomiadament improcedent.
L’Estatut del CSC defineix el Consorci com una “entitat local pública”. Tanmateix, en el seu informe la Sindicatura explica que no li consta que s’hagi determinat l’adscripció a una administració pública determinada, la qual cosa s’hauria hagut de fer no més tard del 31 de desembre del 2014, d’acord amb la llei. Per totes aquestes irregularitats, el sindicat de treballadores S.A.D insisteix que la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària per part del Consorci és una «gestió pública emmascarada que repeteix les lògiques mercantils de les empreses privades».
