Detectar perfils de risc de suïcidi en les xarxes socials, a través de textos, imatges i activitat dels internautes és, per exemple, una de les aplicacions d’intel·ligència artificial. És l’estratègia triada del projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms), liderat per la investigadora de la UPF Ana Freire, amb la col·laboració d’enginyers, psiquiatres i psicòlegs, i de centres com el Centre de Visió per Computador de la UAB i de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
A l’Hospital del Vall d’Hebron han desenvolupat una calculadora per conèixer el risc de complicacions en el fetus amb retard de creixement. I aquest mes d’abril l’Institut Català d’Oncologia (ICO) ha donat a conèixer la creació de la base de dades pública més gran fins al moment de variants genètiques que regulen l’expressió dels gens al còlon. Són dades que permetran a la comunitat científica generar hipòtesis i prioritzar sobre quins gens i variants genètiques focalitzar recerques futures.
També aquests dies s’ha fet pública una recerca del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) i la Universitat de Lleida (UdL), amb la participació de l’Hospital de Bellvitge, que ha desenvolupat marcadors de veu automatitzats per identificar afectacions primerenques de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Han demostrat que l’anàlisi de la veu amb models d’intel·ligència artificial pot permetre la detecció precoç de l’afectació bulbar a l’ELA. El deteriorament de la parla en aquesta malaltia neurodegenerativa pot començar fins tres anys abans del seu diagnòstic, fet que fa fonamental la detecció primerenca de l’afectació bulbar.
L’ELA es designa com a espinal quan els primers símptomes apareixen en columna, braços o cames, o bé com a bulbar quan el deteriorament de les neurones s’inicia en el bulb raquidi, situat a la base del tronc encefàlic. Si bé l’inici bulbar de l’ELA és minoritari amb relació a l’espinal, els pacients tenen un pronòstic pitjor. I, malgrat la diferenciació en la manifestació dels primers símptomes de la malaltia, un 80% dels pacients d’ELA acaben experimentant problemes d’articulació en la parla.
Amb aquestes premisses, l’investigador del CIMNE Alberto Tena va començar a desenvolupar el projecte. Amb l’anàlisi acústica de la pronunciació de les vocals es van nodrir uns sistemes de machine learning (intel·ligència artificial a partir d’aprenentatge supervisat) que ha permès desenvolupar uns models o marcadors de veu amb resultats molt satisfactoris en la identificació i diferenciació dels participants a l’estudi amb afectació bulbar, els que no la tenien i el grup de control. Fins ara, fins a un 10% dels pacients d’ELA no eren diagnosticats correctament de la seva afectació bulbar en un primer moment.
Telemedicina
Solucions digitals per monitorar pacients amb dificultats de mobilitat i evitar així haver de traslladar-los a la consulta, per l’impacte en ells i en la família i cuidadors, són avantatges que la telemedicina està aportant. “També seguim així casos de postictus, per evitar factors de risc que facin un segon ictus, i el mateix amb pacients amb insuficiència cardíaca i altres afectacions que, mitjançant un dispositiu, poden enviar automàticament alarmes als professionals”, explica la doctora Encarna Grifell, directora de Planificació Estratègica i Innovació i Sotsgerent territorial de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
“Tot això és un treball conjunt coordinat entre l’equip d’especialistes de l’hospital, l’atenció primària i el pacient, integrant tota la informació, totes les dades possibles que, lligat també a la possibilitat de col·laboració amb la indústria, seria l’ecosistema complet”, exposa Grifell. “Hi hauria d’haver també més integració d’informació pel que fa als malalts crítics i plataformes d’integració de la informació amb eines del sistema escalables”, afegeix la doctora. Alguns dels projectes amb intel·ligència artificial de Bellvitge els fan en col·laboració amb altres centres hospitalaris, com el de control remot de pacients amb marcapassos que duen a terme amb l’Hospital de Sant Pau. I en tenen d’altres amb centres europeus. El Big data no només ho permet, sinó que s’enriqueix amb la col·laboració internacional, donant lloc a algorismes més complets.
El concepte Big data ja el comencen a dominar a Bellvitge. És un hospital d’alta complexitat, que pertany a l’Institut Català de la Salut i és l’hospital de referència terciària per a tot l’eix Sud de Catalunya. Dona cobertura assistencial a més de 2 milions d’habitants i compta amb 5.200 professionals. Bellvitge registra anualment 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques. Es defineix com hospital en xarxa i té com a prioritats estratègiques la millora de l’experiència de l’usuari, el desenvolupament dels professionals, la innovació i la investigació i difusió dels resultats. “El Big data et dona el poder de disposar de moltes dades que et permeten identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisió. Es creen així algorismes que t’ajuden perquè aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades”, subratlla la doctora Grifell.
El Big data et permet identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisió. Els algorismes aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades”, subratlla la Dr. Grifell.
Segons explica la mateixa doctora, “la covid ens ha forçat a avançar molt més ràpid en la telemedicina. Amb la limitació forçada de les visites presencials, hem vist el benefici de la consulta online i tot això vol dir que necessitem molta digitalització. Hem generat moltes eines per adaptar-nos més a les necessitats dels pacients i aquesta aposta clara per la innovació no és de la primària ni de l’hospital, és transversal, el pacient és pacient en un àmbit i l’altre”, diu.
Centralitzar la informació i comparar milions de dades són claus en el procés de digitalització en benefici de la salut. I una altra part important és la recerca. “La recerca genera coneixement, fa una transferència cap a la innovació i genera també producte, que alhora genera economia”, afirma la doctora Encarna Grifell. “Quan parlem de la necessitat d’invertir en recerca és per aquest cicle, vols potenciar la recerca per generar transferència de coneixement cap a la societat. Apostant per la innovació generes cultura entre professionals d’evolució transformacional, creant actitud transformadora, que es pensi sempre en possibles solucions”, diu. Un cop tot el sistema es coordina en benefici del pacient, “el seu empoderament i el dels seus familiars encara aporta més capacitat de control de la malaltia. I d’aquesta manera, en l’experiència del pacient, tenint en compte les seves angoixes i pors mitjançant la connexió directa, la tecnologia pot ajudar també a donar resposta connectant hospital i primària”, conclou.
La Covid com a mestra
Hem vist com la pandèmia per la Covid-19 ha forçat el món a treballar més globalment en col·laboració per trobar la vacuna contra el virus i s’ha demostrat que concentrar recursos econòmics i humans accelera els processos de trobar solucions. La teleatenció sanitària també ha tingut la seva gran oportunitat de mostrar-se.
Un exemple paradigmàtic és com s’ha aplicat la telemedicina en oncologia durant la pandèmia per la Covid-19. En el seminari sobre Telemedicina i Càncer organitzat aquest abril pel grup farmacèutic francès Pierre Fabre, el director del Programa de Càncer de Bufeta del Beth Israel Deaconess Medical Center i Professor Associat de Medicina a l’Escola de Medicina de Harvard, Joaquín Bellmunt, va explicar que durant tots aquests mesos, des de Boston, on es trobava, va fer visites remotes a pacients que visitava habitualment a Barcelona. “Ha estat important mantenir el contacte amb alguna persona gestora en l’àrea de residència del pacient perquè les instruccions rebudes es maneguessin adequadament. Però ha estat la telemedicina la que ha permès mantenir la qualitat assistencial del pacient amb càncer durant la pandèmia”, va dir.
“Hem après que un major ús de la telemedicina en el futur permetria dedicar més temps presencial als pacients, millorant, probablement, la seva qualitat de vida i reduint les visites a urgències i les hospitalitzacions. El contacte personal i la visita presencial continuaran sent “absolutament necessaris”, en especial en les primeres visites, resultats de proves i, sobre tot, en cas d’empitjorament de la malaltia o canvis de línia de tractament”, va afegir.
El passat 16 d’abril, a València, es va celebrar la primera edició de les jornades ‘Explorant el futur de la salut: desafiaments i oportunitats’ organitzades per la Universitat Internacional de València-VIU, en col·laboració amb la Fundació ASISA (entitat sense ànim de lucre que promou la millora de la salut i qualitat de vida de les persones potenciant activitats acadèmiques, científiques i culturals en benefici social). La jornada va posar en relleu també la importància de la digitalització, entre altres temes, i el secretari de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salud, Alfredo González, va parlar de l’estratègia de salut digital, per a la qual va anunciar que “Espanya comptarà en els pròxims mesos amb fons de la Unió Europea per finançar la transformació digital del nostre sistema sanitari”.
Espanya comptarà en els pròxims mesos amb fons de la Unió Europea per finançar la transformació digital del nostre sistema sanitari”, va anunciar el secretari de Salut Digital del Sistema Nacional de Salud, Alfredo González.
En el mateix acte, la Dra. Begoña Albalat, psicòloga clínica experta en Tecnologia i Salut Mental, també va recalcar el paper de la tecnologia en temps de pandèmia afirmant que “les videotrucades, per exemple, ens estan apropant els nostres pacients i ens permet conèixer més els seus entorns”.
Empreses i universitats es posen les piles
Segons l’informe ‘Anàlisi de l’especialització en intel·ligència artificial a Catalunya’, liderat per la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació (Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda) amb la col·laboració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i de SIRIS Acadèmic, Catalunya concentra 228 projectes d’intel·ligència artificial dins del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, situant-se així en el tercer lloc en el rànquing de regions europees per nombre de projectes. Els projectes d’intel·ligència artificial de Catalunya es concentren en l’àmbit sectorial d’indústries de la salut (80 projectes), seguit de lluny per sistemes industrials (44), energia i recursos (40), i mobilitat sostenible (33).
Formació en marxa
Aquest mes d’abril, la Universitat de Barcelona i l’empresa de tecnologia sanitària Siemens Healthineers han creat la càtedra UB – Siemens Healthcare en Atenció Sanitària Digital, que té com a objectiu fomentar activitats d’educació, informació i documentació en l’àmbit de la digitalització de la salut. El seu programa educatiu vol promoure l’evolució de la intel·ligència artificial i de les aplicacions de telemedicina centrades en la identificació i seguiment dels pacients crònics, un dels principals reptes a què s’enfronta la medicina del futur. Segons va exposar en la presentació de la nova càtedra el rector de la UB, Joan Guàrdia, “l’ecosistema de salut digital descriu una xarxa complexa d’interaccions entre persones, organitzacions, tecnologies, informació i recursos i en ell la salut digital que impulsem en aquesta càtedra és fonamental per transformar el sector de la salut i de la discapacitat”.
Per la seva banda, el director del Centre de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Clínic de Barcelona, Lluís Donoso, va afegir que “la intel·ligència artificial té un enorme potencial en el camp de la diagnosi, des de la millora de la sensibilitat i l’especificitat, fins a la possibilitat que els metges avaluïn i mesurin dimensions que abans no eren viables ni pràctiques”. I Donoso va voler precisar que: “Encara que els metges seguiran sent propietaris i responsables de les decisions clíniques, haurem de definir millor la responsabilitat al voltant de la informació de diagnòstic automatitzada. Per això ens hem d’assegurar que els metges se sentin segurs en la presa de decisions, un altre dels objectius que té aquesta càtedra”.
L’Hospital Parc Taulí de Sabadell també té el seu Màster en intel·ligència artificial i Big data en salut, a la UAB s’imparteix un curs d’intel·ligència artificial i el passat febrer, la Universitat de Barcelona va estrenar també la Càtedra d’Innovació en Oncologia de Precisió. Dirigida pel cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, Aleix Prat i professor del Departament de Medicina. En la càtedra hi participa la Fundació Instituto Roche, que dedica cada any a Espanya gairebé 140 milions d’euros a R+D+I, dels quals prop de 65 milions es destinen a recerca en àrees com l’oncohematologia, la immunoteràpia, les neurociències i les malalties rares. El 2020, la companyia va impulsar a Espanya 297 assajos clínics amb 72 molècules en els quals van participar més de 12.000 pacients a 196 centres.
“Ens sentim especialment còmodes en àmbits com aquest, en els quals preval l’impuls a la recerca i la innovació en favor dels pacients. Aquesta càtedra demostra amb claredat, a més, que els models de col·laboració entre companyies privades com la nostra i entitats de l’àmbit acadèmic i investigador de primer nivell, com la Universitat de Barcelona, estan cridats a aconseguir grans fruits per a la societat”, va dir la directora mèdica de Roche Farma España, Beatriz Pérez, en la presentació de la càtedra.
Precisament Roche va ser l’organitzador de la jornada sobre “Algorismes per a la Salut: Big data clínic, intel·ligència artificial i el seu trasllat a la Medicina Personalitzada de Precisió”, celebrada telemàticament fa uns mesos. En ella, especialistes en diversos àmbits van presentar la proposta que, des d’abans de la pandèmia, van estar preparant. Aplega 50 recomanacions útils per a la plena transformació digital del sistema sanitari en l’àmbit estatal.
En la jornada, el vicepresident de la Fundació Instituto Roche, Federico Plaza, va exposar que la transformació digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte més directe sobre com gestionem la salut. Aquest informe sobre transformació digital, que es pot descarregar al web de la fundació, és un full de ruta pensant en gestors sanitaris i polítics, que recull les necessitats principals amb solucions tangibles.
El gran repte –diuen els seus autors- és la creació d’un repositori d’informació i un sistema nacional de salut per incorporar-lo en la presa de decisions que permeti unificar els historials mèdics de les 17 comunitats, fer-los sistemes interoperables per aprofitar el Big data que es genera i que beneficiaria més els ciutadans. Metges integrants de l’equip d’especialistes van exposar que fins ara hem funcionat basant-nos en mitjanes, l’assaig clínic treballa amb mitjanes de dosis, no amb dosis exactes sobre els fàrmacs ideals. Però quan estan en joc diverses malalties i fàrmacs, la precisió és més necessària, i en pandèmia treballem amb malalties desconegudes. La covid ens ha evidenciat més encara la necessitat d’analitzar la informació.
La transformació digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte més directe sobre com gestionem la salut”, diu el vicepresident de la Fundació Instituto Roche.
Fer aterrar la investigació en l’atenció assistencial, en els casos reals és un dels altres reptes, per posar les dades al servei del pacient. També van destacar el paradigma de ser en l’era de la dada, alhora que protegits per la protecció de dades, fet que posa en relleu la importància de tenir en compte tots els components bioètics i legals. La necessitat de crear un centre estatal de salut pública, els especialistes el donen com a punt clau per a la transformació digital, així com definir les competències d’un expert en salut digital, siguin metges, infermeres, auxiliars, biòlegs, per formar, amb dobles graus per comptar amb els nous perfils per a la gran necessitat. Serien especialistes en medicina computacional, interpretació de les dades, bioinformàtics i experts en la responsabilitat i seguretat de la informació genètica clínica.
Tot això per arribar a la medicina de precisió, que permet, com van explicar els experts, no donar pals de cec, perquè cada pacient és únic sobre una base genètica. Definint la medicina personalitzada com a predictiva, genòmica i basada en la ciència i les dades que aquesta ens aporta (Investigació, desenvolupament i innovació: I+D+I), van afegir que no es tracta de gastar menys, sinó d’invertir millor, amb més precisió i podent mesurar el resultat per així, amb dades a la mà, poder planificar millor el tractament i la prevenció de les malalties.
Comptar amb les associacions de pacients, amb tota la implicació social que sigui possible, sense deixar exclosos de la societat digital a les persones dependents, amb discapacitat, gent gran i a qui no tingui accés a Internet també ho recullen les recomanacions dels experts, que veuen en els fons de reconversió de la UE, una oportunitat per fer el gran pas cap a la veritable transformació digital. De fet, l’Estratègia Global de Salut Digital (2020-2024) de l’Organització Mundial de la Salut té com a visió millorar la salut de les persones mitjançant la incorporació de solucions digitals i ha establert com a principals objectius estratègics involucrar i comprometre la participació de tots els grups d’interès i millorar el mesurament, seguiment, investigació i pràctica en Salut Digital.
La intel·ligència artificial està cridada, doncs, a ser taula de navegació en la medicina de precisió, la medicina personalitzada, la medicina del futur que ha de fer més i millor diana en els diagnòstics i tractaments, gràcies a un major contrast d’informació i als grans volums de dades que cadascú de nosaltres genera, cada dia, i cada dia més a l’abast globalment.
