Aquests dies som moltes les persones que assistim esperançades als progressos en l’administració de les vacunes enfront del SARS-CoV-2. Alguns països com Israel i el Regne Unit semblen haver deixat enrere el pitjor. En d’altres, com a Espanya, amb la majoria de la població major de 80 anys ja vacunada, les morts en residències s’han reduït dràsticament. I això ha evitat situacions tan terribles com les que es van donar durant la primera onada. La major disponibilitat de personal sanitari (de nou gràcies a la vacunes) ens fa pensar que els malalts estan més ben atesos que fa uns mesos.
Davant d’aquesta situació que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme, les imatges que arriben de l’Índia són dramàtiques: hospitals totalment saturats, amb falta d’oxigen i respiradors, gent morint als carrers, cremacions en massa… Les xifres que aporten les institucions oficials tampoc fan pensar que la situació vagi a canviar en breu. Segons l’OMS, durant la tercera setmana d’abril hi va haver 5,7 milions de nous casos de Covid-19 a tot el món, el 38% dels quals van tenir lloc a l’Índia.
Què influeix en la transmissió dels virus?
El que estem veient ens mostra la complexitat de predir el grau de transmissió que pot arribar a un virus en una regió geogràfica concreta. A més dels factors derivats del mateix virus, com la seva capacitat de contagi, la seva estabilitat ambiental quan està fora de l’organisme que infecta o la seva capacitat per generar mutacions que aportin algun avantatge, hi ha factors socials la influència moltes vegades és difícil de calibrar.
La mobilitat de les persones, el nombre i tipus de contactes que s’estableixen entre elles, l’edat mitjana i l’estat general de salut de la població, així com el grau d’universalitat i fortalesa dels sistemes sanitaris, són alguns d’aquests elements. És difícil determinar la contribució relativa de cada un d’ells, ja que sol ser la interrelació entre diversos el que determina el resultat final i el que segurament ha desencadenat aquesta mena de “tempesta perfecta” a l’Índia.
La propagació del SARS-CoV-2 a l’Índia
A finals de l’hivern passat, quan el SARS-CoV-2 va començar a propagar-se per gran part del món, hi va haver alguns països que van semblar mostrar més resistència a la seva expansió, sense que hi hagués una raó aparent per a això. Entre aquests països estava Índia, que va passar amb relativa suavitat el que en la major part del món va ser la primera onada de la pandèmia. Alguns científics van atribuir aquest fet a la piràmide d’edat i els baixos nivells d’obesitat de la població índia.
No obstant això, encara que amb cert retard respecte a altres països, finalment les infeccions a l’Índia també es van accelerar, fins a arribar als 100.000 nous casos per dia. Després d’un confinament molt estricte, a finals d’aquest hivern es va produir una forta caiguda de la incidència que va portar a pensar que el pitjor havia passat.
Alguns estudis de seroprevalença realitzats al desembre i gener van indicar que més del 50% de la població d’algunes grans ciutats ja havia estat exposada al virus. En conjunt es va estimar que 271 milions de persones, al voltant d’una cinquena part de la població, havien passat la infecció. Semblava, per tant, que si hi hagués una nova onada aquesta seria molt més feble que la passada. Així que es van aixecar la majoria de les restriccions i el sentiment que s’havia vençut el virus es va propagar entre la població.
No obstant això, la realitat no ha estat com s’esperava i la nova onada que va començar al març ha superat totes les previsions.
Una nova variant viral
Al mateix temps que els casos augmentaven, una nova variant del SARS-CoV-2, l’anomenada B.1.617, ha començat a ser majoritària en algunes regions de país. És més, ja s’ha detectat en altres 20 països, el que fa pensar que és altament transmissible.
Aquesta variant inclou tres mutacions (L452R, P681R i E484Q) en posicions de l’espícula de virus que ja havien aparegut mutades en algunes variants detectades prèviament. Com que l’espícula és la proteïna viral que interacciona amb el receptor cel·lular, i enfront de la qual s’indueix gran part de la resposta immune, cal estar alerta a l’efecte de les mutacions que sorgeixen en ella.
La presència de L452R ha estat associada amb major transmissibilitat i amb una moderada reducció en la neutralització de virus per sèrums de pacients vacunats. Pel que fa a P681R, sembla afavorir l’entrada de virus en les cèl·lules i la inducció d’infeccions sistèmiques. Finalment, la mutació E484Q és una versió diferent de la mutació E484K, present en les variants sud-africana i brasilera.
En aquestes últimes variants, l’aminoàcid glutàmic en posició 484 de l’espícula era substituït per una lisina, mentre que en la variant present en Índia és substituït per una glutamina. En tots dos casos sembla que el canvi provoca una pitjor neutralització pels anticossos produïts en persones vacunades o que han passat la infecció.
Encara no es disposa d’estudis que permetin saber si la combinació d’aquestes mutacions redueix l’efectivitat de les vacunes. Cal recordar que la immunitat és molt més que els anticossos. I assajos com els descrits a dalt deixen fora a molts valuosos “jugadors”.
La pandèmia requereix solucions globals
En un país tan densament poblat com l’Índia, el mal que pot fer aquesta transmissió descontrolada de virus és incalculable. Però, com s’apliquen mesures d’aïllament en un país amb tanta gent vivint en condicions precàries? Novament es planteja el dilema d’economia o salut, encara que en realitat les dues coses estiguin estretament relacionades.
Encara que només sigui per egoisme, cal mirar de front a l’Índia i col·laborar per frenar-hi la pandèmia. Cada nova infecció suposa una oportunitat que sorgeixin noves combinacions de mutacions que siguin favorables al virus.
És urgent que la vacunació avançi en tots els països, rics i pobres, perquè no haguem de tornar a la casella de sortida. La pandèmia és un problema global i, com a tal, no pot ser controlat amb solucions parcials, que deixin fora a una part del món. En aquest cas hi ha moltes possibilitats que, més tard o d’hora, el que passi allà ens sigui retornat.
Ester Lázaro és investigadora Científica dels Organismes Públics d’Investigació. Està especializada en evolució de virus i treballa al Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC).
