El Consell Interterritorial de Salut, integrat pel ministeri de Sanitat i els consellers de salut de les comunitats autònomes, ha decidit finalment administrar una segona dosi de Pfizer a aquelles persones menors de 60 anys que van rebre la primera amb AstraZeneca, encara que contemplen que aquelles persones que ho desitgin puguin rebre la segona dosi amb la mateixa vacuna que van rebre la primera.
El Ministeri de Sanitat ha emplaçat al Comitè de Bioètica a que emeti un informe sobre si és ètic o no que les persones puguin escollir posar-se la segona dosi amb Pfizer o AstraZeneca. Algunes comunitats autònomes, però, defensen que se’ls hauria d’administrar la segona dosi també d’AstraZeneca. S’oposen a la decisió del Ministeri Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Cantàbria, Múrcia i Galícia.
El passat dimarts, quan encara no s’havien pronunciat els òrgans del Ministeri de Sanitat, l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) va presentar els resultats preliminars d’un assaig clínic -l’assaig clínic CombivacS- que ha estat avaluant la resposta del sistema immunitari i la seguretat associada a l’ús d’una pauta de vacunació heteròloga (és a dir, per la combinació de diferents vacunes) enfront del coronavirus SARS-CoV-2.
Es tracta de primer estudi a escala mundial que ofereix dades sobre la immunogenicitat derivada de l’ús combinat de dues vacunes diferents, administrant la vacuna de BioNtech/Pfizer en persones menors de 60 anys que ja havien rebut una primera i única dosi de la vacuna d’AstraZeneca. L’estudi ha accelerat la presa de decisió sobre l’administració d’aquesta segona dosi i, si es fa un ús combinat de vacunes, pot acabar accelerant completament el procés de vacunació.
En l’assaig, el grup que va rebre la segona dosi de la vacuna va quedar configurat per 441 participants, mentre que el grup control (el que no ha rebut la segona dosi) el van formar 232 persones. La mitjana d’edat en ambdós grups va ser de 44 anys i la proporció de dones va ser de 56% sobre el total de la mostra inclosa; l’esquema d’estratificació de l’assaig ha permès evitar biaixos de selecció en gènere, edat i centre de participació.
Els primers resultats de l’estudi, aplicant-hi diferents tècniques, assenyalen que la pauta de vacunació heteròloga ofereix un alt grau d’immunitat i no presenta problemes ni efectes secundaris diferents dels ja comunicats d’aquestes mateixes vacunes. En tots els casos es va demostrar que l’ús d’una pauta heteròloga va potenciar la resposta immunitària.
A més, es va comprovar l’eficàcia dels anticossos generats per la vacunació heteròloga mitjançant test funcionals, el que va permetre demostrar que els anticossos produïts eren eficaços per protegir enfront de SARS-CoV-2. Per contra, en el grup control els títols d’anticossos van romandre en nivells similars als obtinguts 14 dies abans.
Els efectes secundaris en els primers set dies postvacunació es van analitzar en funció de la gravetat percebuda per les persones participants (van haver d’omplir un diari electrònic per al seu seguiment) i per l’equip mèdic responsable de cada centre participant. Cap efecte secundari va provocar atenció mèdica extra ni hospitalització en cap cas. Tots els esdeveniments adversos que van ser percebuts com a greus per part dels participants van ser explorats en temps real pels metges de centre participant, i en cap cas es va confirmar aquesta gravetat percebuda. En tots els casos els efectes secundaris són similars als detectats amb els esquemes de vacunació homòlegs en els quals s’ha utilitzat aquests mateixos principis actius.
L’assaig s’ha desenvolupat en cinc hospitals vinculats a Instituts d’Investigació Sanitària, com són l’Hospital Cruces a Biscaia, l’Hospital La Paz i Hospital Clínic San Carlos de Madrid i el Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic de Barcelona, sent el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) qui actua com a laboratori central.
L’avanç d’aquests resultats preliminars respon a l’interès científic generat per la possibilitat d’utilitzar pautes de vacunació combinades. Diferents països europeus, entre els quals es troben Alemanya, França, Suècia, Noruega i Dinamarca, estan ja recomanant pautes de vacunació combinades en persones menors de 60 anys que han rebut una primera dosi d’AstraZeneca, mentre que les autoritats sanitàries d’altres països estan analitzant l’evidència científica per considerar la possibilitat d’incorporar pautes heteròlogues en les seves estratègies de vacunació.
Conèixer si és possible implementar aquests tipus d’esquemes pot permetre el disseny de campanyes de vacunació més flexibles, cosa que permetria accelerar el procés i facilitar la solució de possibles eventualitats, com ara l’impacte produït per un fre relacionat amb processos de subministrament.
