Amb l’inici de la pandèmia, i per tal de cobrir la demanda creixent, el Departament de Salut va fer un reajustament dels serveis mèdics, va tancar CAP i consultoris i va redistribuir alguns serveis. Més d’un any després, però, part d’aquests serveis encara no han tornat a obrir. Els usuaris dels municipis afectats s’han mobilitzat per recuperar els serveis mèdics que tenien abans de la pandèmia. Denuncien que el tancament dels CAP i consultoris vulnera l’accés a la sanitat pública i perjudica especialment a la gent gran.
És el cas del municipi de Dosrius, una localitat de la comarca del Maresme de 5.281 habitants formada pels nuclis de Dosrius, Canyamars i Can Massuet-El Far. Amb la pandèmia, han passat de tenir tres consultoris, un en cada nucli, a tenir-ne només un que funciona amb relativa normalitat, el de Dosrius. A Can Massuet, on es concentra gran part de la població del municipi, el consultori ha passat d’estar obert quatre dies a la setmana a estar-ne tan sols un matí. Pel servei de pediatria, s’han de desplaçar fins a Argentona, que assumeix els 940 nens amb edat pediàtrica de Dosrius, a més dels d’Òrrius, el consultori del qual també està tancat.
«De Canyamars a Dosrius hi ha uns 5 km, i el mateix des de Can Massuet a Dosrius. No es tracta de nuclis contigus, sinó que hi ha llargues carreteres que separen un nucli de l’altre. No s’hi pot anar a peu», explica Rafa Torres, membre de la plataforma Dosrius Dice Basta Ya, creada per denunciar la desatenció mèdica de la zona. Torres explica que el servei de transport públic és molt deficitari, i que a vegades cal esperar dues hores l’autobús. Per això, l’única manera viable per desplaçar-se al consultori de Dosrius des dels altres nuclis és fer-ho amb vehicle privat. «Això perjudica especialment a la gent gran que té problemes per desplaçar-se. Aquestes persones han de dependre dels seus familiars o veïns per accedir a un servei tan bàsic com és el de l’atenció primària», denuncia Torres, qui exigeix «ser tractats com a ciutadans de primera».
«A poc a poc, ens estan traient el poc que teníem i estan vulnerant els nostres drets. L’atenció primària és la porta d’entrada a la sanitat pública, si fallem en aquesta, la porta d’urgències de l’hospital se satura», apunta el membre de la plataforma. Segons Torres, els tancaments de CAP i consultoris són unes «retallades encobertes». «La pandèmia ha sigut l’excusa perfecta per deixar de donar un servei en un municipi amb poca densitat de població», denuncia.
La plataforma Dosrius Dice Basta Ya es va reunir amb l’alcaldessa del municipi i també ho ha fet amb diferents grups parlamentaris. «Ara que sabem que la cartera de Salut la té Junts, volem aconseguir una altra reunió amb aquest grup per assolir uns compromisos que es portin a terme. Des de Junts ens van dir que visitarien el territori, però encara no ho han fet», explica Torres.
Una situació semblant és la que es viu al municipi de Cabrils, de 7.348 habitants. Amb la pandèmia, el consultori de Cabrils va passar a ser només de pediatria, i els tres metges per adults que hi havia al municipi van ser traslladats a Vilassar de Dalt. Alhora, els ciutadans de Vilassar de Dalt han d’acudir a Cabrils per visitar-se al pediatre. «Volem el nostre CAP. Volem els metges aquí!», exclama Clara del Ruste, portaveu de la plataforma Cabrils amb CAP. Del Ruste denuncia que no hi ha transport públic que connecti les dues localitats i que això fa que els joves i la gent gran es tornin més dependents, perquè necessiten que algú els porti amb cotxe al CAP.
Després de mesos de lluita ciutadana, els veïns i veïnes de Cabrils han aconseguit recuperar l’atenció mèdica al municipi, però només parcialment. Ara hi ha un sol metge que visita dos matins i una tarda a la setmana. «El CAP ha de ser el nostre referent de salut pública. No pot ser que només tinguem un metge dos dies a la setmana», sosté del Ruste. Segons la portaveu de Cabrils amb CAP, aquest procés ja s’anava gestant de feia temps. «La pandèmia ha sigut el detonant que ha accelerat aquesta reorganització. Els polítics ens diuen que es tracta d’un ‘nou paradigma’, però això l’únic que fa és limitar el nostre accés a la sanitat pública», remarca.
Segons Enric Feliu, de la Marea Blanca de Catalunya, el tancament de CAP i consultoris suposa abandonar a la gent i a les comunitats. «El missatge que reben els habitants d’aquests municipis és que no importen, i que han de fer un esforç per accedir al seu sistema nacional de salut», denuncia Feliu. «No estem parlant de tenir un hospital a la cantonada, estem parlant de l’atenció primària», afegeix.
«És normal que en plena pandèmia, en els moments més àlgids, hi hagués una redistribució i ajust dels serveis -continua Feliu-, però ara ja no estem en aquesta situació límit». A més, segons Feliu, aquesta redistribució de l’atenció primària impedeix dur a terme programes de salut comunitària. «Com podem incidir en els determinants socials de la salut si no estem arrelats al territori? L’atenció primària ha d’adaptar-se a cada territori en funció de les necessitats de la població. No és el mateix l’atenció sanitària necessària al barri de la Rocafonda de Mataró, on hi ha un gran percentatge de població migrant, que l’atenció a Dosrius, on hi ha una població molt envellida. Han aprofitat la pandèmia per centralitzar serveis sanitaris, però, de fet, ens estan denegant l’accés a aquests serveis», sosté Feliu.
En la mateixa línia s’expressa Fernando Moya, de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública Mataró-Maresme. «L’accés a la sanitat és un dret i els poders públics han de fer el possible perquè cada població en tingui accés. El fet que posin un metge dos cops a la setmana no resol res. Hi ha nuclis petits de població que ja patien un problema endèmic quant a serveis sanitaris, i ara s’ha aprofitat la pandèmia per retallar encara més», denuncia.
Segons Moya, la pandèmia ha posat de manifest la debilitat del sistema sanitari català i les conseqüències d’una dècada de retallades. «Si la sanitat pública catalana ja estava sota mínims quant a recursos, amb la pandèmia només ha fet que empitjorar. I això es veu especialment en l’atenció primària. Falta inversió i, sobretot, voluntat política», conclou.
