Confinament i teletreball i la seva molt probable factura sobre el dolor crònic

El dolor és un gran aliat de la nostra salut. Com a senyal d’alarma, el dolor és molt bo, ens adverteix que alguna cosa no està funcionant com hauria de fer-ho. El dolor ens avisa d’un còlic nefrític i d’un menisc mig trencat, però un cop compleix la missió d’advertència, ja no té cap utilitat. Si es perllonga més enllà dels sis mesos, parlem ja de dolor crònic, una situació que pateix al voltant del 23% de la població, però que, més enllà dels 60 anys, es pot dir que fins a un 70% de la gent tenen algun tipus de dolor crònic. En una població que cada cop viu més anys, la degeneració natural està fent incrementar cada cop més els pacients que conviuen amb un dolor crònic.

Amb un dolor que es cronifica s’aprèn a conviure, sempre que no impedeixi la normal funcionalitat diària amb total autonomia. “La implicació de la persona és clau en això”, explica el cap de la Unitat del Dolor de l’Hospital del Mar, Antonio Montes. “Tenim una cultura globalment molt receptora, de vegades molt passiva, i més a l’espera que ens facin alguna cosa que ens millori, però per millorar, la persona pot fer moltes més coses de les que pensa, sempre es pot fer alguna cosa més. Però els canvis d’hàbits, com ara baixar de pes o exercitar-nos físicament, costen molt. I això és un peix que es mossega la cua”, diu. Modificar actituds davant d’una situació de dolor crònic, com és sortir a caminar cada dia mitja hora i no un cop a la setmana esforçant-se molt, és manera. “El canvi d’actituds és el difícil, però de columna només en tenim una”, expressa l’especialista de l’Hospital del Mar que, a més, presideix la Societat Catalana de Dolor.

El desenvolupament de metodologies que aconsegueixen reduir el dolor han estat cabdals en la darrera dècada. Sistemes com les infiltracions de fàrmacs directament a les zones afectades, els pegats de morfina sobre la pell, els corrents elèctrics o, per a certs dolors, l’estimulació medul·lar amb elèctrodes aplicats en l’espai epidural per activar les vies inhibitòries del dolor en la columna, han millorat molt les situacions de dolor en els pacients. També hi ha contribuït noves tècniques més precises i menys invasives de cirurgia i microcirurgia de columna, per exemple.

Dolors més prevalents

Entre els dolors crònics més consultats en unitats del dolor com la de l’Hospital del Mar, “el dolor lumbar és l’estrella”, diu Antonio Montes. Algunes explicacions possibles són les teories que parlen de l’adaptació de la columna i malucs a caminar sobre dues cames que encara està fent el cos humà des de l’inici de l’evolució del mico. També una minsa o inadequada activitat física de la nostra vida cada cop més sedentària ho poden justificar.

També entre la gent atesa a les unitats del dolor hi ha un gran percentatge d’operats de columna, pacients amb patologia degenerativa de columna, lumbar i cervical, encara que la lumbar sigui la majoritària.

Segons explica Montes, “en el prototipus de pacient que presenta aquest dolor hi ha un percentatge molt més elevat d’obesitat i vida sedentària”. En aquest sentit, el teletreball pot haver accentuat el dolor en aquelles persones que, per un seient inadequat, males posicions, horaris més extensos amb reunions telemàtiques pràcticament a qualsevol hora del dia sumats a la tensió de la mateixa situació de pandèmia, han vist perjudicades les seves condicions laborals. “Ara sembla que tot val i l’al·luvió de reunions telemàtiques ens està minant. Per tot això, a uns dos anys vista, ja veurem com haurà afectat en els pacients que ja presentaven algun dolor crònic i quina repercussió tindrà en la salut, perquè aquest temps de degeneració d’articulacions ja no es recupera”.

Montes es refereix a pacients amb dolor crònic que han deixat el seguiment perquè potser viuen sols, són molt grans i no tenen el recurs dels fills a prop per acompanyar-los a les sessions de rehabilitació o als controls de les unitats de dolor. Potser alguns han estat avisats amb un SMS i ni ho han vist. D’altres també pot ser que per por a contagi hagin preferit no anar a cap centre mèdic. “Els tractaments que rebien de forma cíclica cada cert temps que els hi aportaven una millora, tot i que transitòria, no els han tingut”, explica el responsable de la Unitat del Dolor de l’Hospital del Mar.

“Amb les rehabilitacions fisioterapèutiques també acostumaven a trobar millora, així com caminant cada dia o fent les seves classes d’aquagym, que també van haver de deixar molts mesos. Alguns encara no les han recuperat ara. I, tot això, ho han perdut, i veurem l’empitjorament que se’n pugui derivar a mig i llarg termini”, diu Antonio Montes. I els pacients que visiten a les unitats hospitalàries del dolor són només la punta de l’iceberg de la població que pateix dolor, perquè allà només veuen els casos més complexos. “Cada vegada donem més transcendència a la funcionalitat que no pas a la intensitat del dolor. Caminar una hora en comptes de cinc minuts o poder jugar a pàdel una vegada a la setmana o objectius prioritaris que no pas eliminar el dolor totalment”, explica Montes.

I ara, a tot això, cal afegir-hi la part psicològica, que en tota la població, en general, s’ha vist afectada per la irrupció del virus de la Covid. El component emocional és importantíssim en el dolor. Per això, l’abordatge del tractament del dolor ha de fer-se de manera transversal, fent intervenir-hi diverses especialitats i començant a enfocar com a recurs prioritari la prevenció. El Dr. Montes, que n’és un fervent defensor, considera que mesures com el foment de l’activitat física en pacients de tercera edat, no cal que siguin ja molt majors, en l’àmbit dels barris, per part d’ajuntaments i Generalitat, organitzant activitats dirigides físiques, com ara la marxa nòrdica o les caminades, ajudaria molt. “Hi ha un gran col·lectiu de persones que, si no se’ls hi ofereix una activitat ja organitzada, no ho fan. Vivim en una cultura molt de fàrmac, en comptes de ser més proactius, i hi ha un segment de població a la qual, si se li facilita, segur que ho faria i es crearia una dinàmica incorporada socialment”, exposa el president de la Societat Catalana de Dolor.

La ruta del dolor, de l’estímul a la psique

Tal com detalla l’investigador de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar i catedràtic de Psicologia de la UAB, Joan Deus, “al cervell hi ha la xarxa neuronal del dolor, que connecta diverses àrees involucrades en la captació de la informació sensorial des dels òrgans perifèrics del cos, com la pell, la visió, l’audició. La informació de qualsevol estímul sensorial que capten perifèricament es transporta al cervell. Totes aquestes àrees participen en el que seria donar significat al qual percebem que pot ser o no dolorós”.

Aquest reconeixement de l’estímul es pot dividir en tres dimensions: la sensorial, a un nivell en la qual se li dona sentit o forma a l’estímul, però encara no al dolor; l’emocional, que fa que donem més o menys intensitat a l’estímul percebut com a més o menys dolor; i la dimensió cognitiva, que és la memòria i l’atenció. Un estímul el podem recordar com a dolorós, o en prestar-li més atenció percebrem molta més sensació.

Són aquestes tres dimensions les que donen resposta a la percepció del dolor i defineixen quan un estímul ens molesta o ens produeix dolor. Per tant, que hi hagi dolor o no, no ho dona l’estímul, sinó el cervell. En això consisteix la nocicepció, el conjunt de processos neuronals de determinats estímuls dels quals resulta la sensació de dolor. “Per tant, per poder donar la resposta es necessiten les tres anàlisis: sensorial, emocional i cognitiu”, precisa Deus.

Que hi hagi dolor o no, no ho dona l’estímul, sinó el cervell, diu el catedràtic de Psicologia de la UAB, Joan Deus.

Hi ha trets de personalitats que poden facilitar una percepció de dolor més elevada, com és la catastròfica, que es relaciona amb persones molt nervioses o molt ansioses. “Aquestes tindran una percepció del dolor molt elevada com a tret de personalitat normal, sense que sigui considerat patològic”, diu el psicòleg. També l’estat d’ànim pot modular el dolor. I com explica Joan Deus, “paradoxalment, quan hi ha un dolor psicològic molt profund, el dolor físic es percep de forma distorsionada, es necessita un dolor físic molt més elevat per poder-lo notar. En canvi, sí que notem el dolor més emocional”.

Sobre el dolor crònic, l’especialista en psicologia explica que “durant molt de temps, en algunes malalties etiquetades de dolor crònic o persistent, s’havia considerat que la causa, l’etiologia, podria ser una alteració emocional, psicològica o psicopatològica, però avui en dia això ha quedat totalment contrariat”. En la fibromiàlgia, per exemple, ara se sap que “la causa del seu dolor no és una malaltia emocional, no és un trastorn de personalitat o somàtic. Al contrari, els dolors constants sí que poden causar dolor crònic”.

En el cas de la migranya –diu Joan Deus- parlem d’un trastorn crònic, però la causa no és una alteració psicològica. En canvi, una cefalea tensional, que és un mal de cap amb característiques diferents, sí que pot ser provocat per una alteració psicològica. El que determina la causa del dolor és el tipus de trastorn. El que sí que pot causar secundàriament el dolor són problemes emocionals o trastorns emocionals comorbiditat”, afegeix Deus.

El dolor, com tota malaltia crònica pot causar problemes emocionals com a conseqüència. I el psicòleg posa com a exemple el cas de la menstruació. “No ve de ser depressiva una dona que pateix molt de dolor en cada regla, però si no li marxa el dolor sí que pot acabar deprimint-se”.

En el cas del dolor crònic, la psicologia és una eina o instrument més per mitigar-lo. En la psicoteràpia es treballarà tot allò que ajudi a dormir bé, s’alleugerirà l’estrès que causa el dolor i es promourà l’acceptació i l’afrontament que representa la malaltia del dolor crònic, es promourà l’activitat i s’evitaran baixes laborals. “Fonamentalment ho intentem així”, diu l’expert, que també suggereix petites coses que poden ajudar també, com ara:

• Intentar entendre la malaltia del dolor crònic que es té. I això està en mans dels professionals.
• Intentar adaptar-se a la malaltia, no anul·lant sinó reduint i acomodant l’activitat física a la patologia de dolor.
• Mantenir una bona higiene del son.
• Intentar fer distracció cognitiva, treure el focus de la circumstància de dolor, no focalitzar la nostra atenció en ell. Això es pot fer a casa a través d’activitats mentals o físiques per distreure el focus d’atenció.
• També ajuden tècniques de relaxació muscular, però sempre entrenades amb supervisió, per destensar la musculatura. Infermeres, psicòlegs i fisioterapeutes instrueixen en això, que té un efecte molt semblant a un ansiolític.

L’efecte sobre el dolor crònic derivat de la pandèmia, en psicologia, també es té en compte. “Comencen a haver-hi resultats de seguiment crònic, que s’han centrat sobretot en fibromiàlgia, tot i que de dolor crònic n’hi ha de molts tipus”, explica Joan Deus. “Pensem que ha empitjorat la fibromiàlgia i, en general, també perquè s’ha reduït la mobilitat, que sempre s’hauria de mantenir, encara que reduïda”, afegeix.

El pes de la pandèmia sense que hi hagi hagut contagi del virus “s’ha incrementat molt més en els pacients de dolor crònic en l’àmbit emocional. S’ha dormit més malament, i han augmentat els problemes emocionals i l’ansietat”.

Per als que han passat la Covid és una altra cosa. “Sobre la fatiga post Covid comencen també a haver-hi petits estudis”, afirma Deus. I un altre detall encara a tenir en compte, “donat que no s’ha pogut fer bé el seguiment de tots els pacients, el consum més gran de fàrmacs per combatre el dolor que hi pugui haver hagut durant el confinament, tampoc no haurà estat bo”. Les conseqüències estan per veure.

Aliments i dolor

La psique i l’exercici físic esdevenen, doncs, valuoses eines per combatre el dolor crònic, a les quals s’hi afegeixen també algunes claus de l’alimentació. A banda de mantenir una dieta saludable, com la mediterrània, que contempla una equilibrada combinació de fruita, verdura, carn i peix, evitant sempre que es pugui al màxim els productes processats, segons detalla la metgessa de família especialitzada en alimentació i salut, Odile Fernández, hi ha certs productes que afavoreixen la disminució del dolor. “Totes les herbes aromàtiques són antiinflamatòries, però d’entre totes elles, són molt efectives el gingebre, la cúrcuma i el xili”, indica. “I la cúrcuma, en concret, barrejada amb pebre s’absorbeix més”. També van bé per al dolor, segons la metgessa “la ceba, l’all, els vegetals de fulla verda, els fruits vermells com ara les maduixes, les mores, els nabius i les llavors de xia i lli”.

Les espècies es poden afegir com a condiment en guisats i arrossos. I la cúrcuma i el gingebre es poden prendre en infusió també, tres cops al dia. La Dra. Fernández, així mateix, també insisteix a reduir el consum d’ultraprocessats, els embotits processats i els productes ensucrats, i recomana menjar menys carn i làctics com flam o natilles. Però sí que afirma que es poden mantenir el iogurt i el quefir natural.