Aquest final de curs, els nens han lluït somriures i nassos blancs. La marca de la mascareta als rostres infantils és una bona notícia: les escoles no han tancat. L’aposta per l’ensenyament presencial fins als 14 anys ha sortit bé. “Cap setmana hi ha hagut més de 45 centres educatius tancats a tot Espanya, que no suposen ni el 0,2% del total”, assenyala el ministeri d’Educació.
Quin ha estat el secret de l’èxit? Tot apunta que una de les mesures més eficaces ha estat mantenir una major distància interpersonal, cosa que serà més difícil de complir si es torna a les ràtios prepandèmia.
El confinament va fer que molts constatessin alguna cosa en el que potser no havien necessitat pensar fins llavors: les escoles i instituts, a més d’essencials per al futur dels nens, vertebren l’organització social. No en va, “que no tanquin el col·legis va ser aquest principi de curs el mantra quotidià de molts pares i mares”.
Molts professors, per la seva banda, “van començar el curs amb por al contagi”, diu Rafael Páez, de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres. I també “amb moltíssima feina i estrès”, afirma José, director d’un col·legi públic de Madrid, que recorda amb aclaparament els preparatius el passat estiu: crear grups amb menys alumnes, entrades i sortides esglaonades, desdoblar torns de menjador, convertir la biblioteca en una aula…
Avantatges d’anar a classe
A Espanya es va apostar per l’ensenyament presencial fins al primer cicle de secundària, i per la semipresencialitat en els cursos superiors. I “la veritat és que el curs ha anat millor del que s’esperava”, comenta Diana, professora de Primària a Madrid i mare de nenes escolaritzades en un altre centre. “Al nostre col·legi hem tingut molt poques classes confinades”.
La percepció de les etapes amb presencialitat és positiva també des del punt de vista pedagògic: “S’ha pogut atendre els alumnes molt més, els professors han apreciat els grans avantatges de treballar amb grups més petits”, diu Páez.
Cap setmana des de l’inici de curs s’ha superat el 2% d’aules tancades a Espanya, segons Educació.
Teresa, infermera, responsable Covid d’un altre col·legi, coincideix: “Només en dues ocasions ha fet quarantena tota la classe; la resta, només els contactes directes dels positius. I han estat pocs”. Cada incidència havia de ser comunicada el mateix dia a l’Administració, a més d’un informe setmanal.
Segons les dades d’Educació, “cap setmana des de l’inici de curs s’ha superat el 2% d’aules tancades”. Les xifres són especialment bones a partir del segon trimestre, en coincidència temporal amb la vacunació de professorat.
Entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre hi havia un 1,5% d’aules/grups en quarantena a Espanya, el percentatge més alt; a finals de maig eren 0,3%. “El segon trimestre va concloure amb el 99,6% d’aules obertes (0,4% en quarantena)”, informa el ministeri.
Les escoles no han amplificat la transmissió
Tot apunta que els contagis han anat de les famílies a l’escola, i no a l’inrevés: “Els pares ens avisaven del positiu de l’alumne, contagiat per algú de la família; els companys que havien de fer quarantena la feien, però aquests casos no s’encomanaven”, afirma Teresa. La percepció de Páez és la mateixa: “Quan arribaven les onades de la pandèmia, els contagis venien de les cases i llavors es produïen les quarantenes, però no els contagis”.
Ho corrobora l’informe del passat mes de maig dels ministeris de Sanitat i Educació: “La vigilància epidemiològica en el curs 2020-2021 (…) ha evidenciat que els centres educatius no exerceixen un paper d’ampliació de la transmissió. (…) Els brots en centres educatius han estat reflex de la transmissió comunitària”.
Han estat brots petits i més freqüents en educació secundària. “Espanya ha estat un model internacional gràcies a la capacitat de mantenir l’obertura dels centres educatius”, afegeix l’informe.
L’Associació Espanyola de Pediatria també ha celebrat la constant presencialitat: “La decisió valenta [de mantenir els col·legis oberts], que no temerària, ja que va estar basada en sòlides hipòtesis científiques, ha permès garantir l’escolaritat presencial per als 8 milions d’alumnes espanyols (…), amb un evident benefici en la seva salut física, psicosocial i mental, així com en el seu aprenentatge. Aquesta és una de les grans històries d’èxit al nostre país, i d’ella hem d’aprendre”.
Estudis amb dades del món real
Dades de la UNESCO, en efecte, situen Espanya entre els països que menys dies han tancat els col·legis. I de fet, l’experiència espanyola està en la línia del que estudis de diferent tipus i en diversos països han anat confirmant: amb les mesures adequades, les escoles poden seguir obertes sense convertir-se en focus de contagi.
S’ha trobat un risc de contagi mica més gran en les famílies amb nens amb classes presencials, però només quan no es prenen mesures preventives.
L’evidència és prou sòlida com perquè es parli de “consens” en “una de les qüestions més controvertides de la pandèmia”, escrivien a principis de juny a Science els autors d’una investigació sobre el paper dels col·legis en la pandèmia que ha emprat dades de més de mig milió de nord-americans. Aquesta anàlisi sí troba un risc de contagi una mica més gran en les famílies amb nens amb classes presencials, però només quan no es prenen mesures preventives.
Mesos abans, al desembre, una investigació al Regne Unit ja insistia que els contagis en les escoles reflecteixen el que passa fora, sense amplificar: “L’estreta associació entre la incidència de Covid-19 als col·legis i a la comunitat emfatitza la importància de controlar la transmissió comunitària per protegir els centres educatius. Les intervencions s’haurien de centrar en el personal”.
A Itàlia, un estudi de seguiment de contactes també va concloure que la pandèmia es mou al marge de les escoles: “Aquesta anàlisi no dona suport a la conclusió que l’obertura dels col·legis va impulsar la segona onada a Itàlia”, escriuen els autors.
Un altre treball a Finlàndia també va trobar que “tot i que les escoles infantils i col·legis són importants en la transmissió de la grip, amb la pandèmia de la Covid-19 el seu impacte és molt menor”.
“Els nens ho han fet molt bé”
Però, un cop aclarit que és possible obrir els col·legis prenent mesures adequades, la pregunta és: Quines són aquestes mesures? De tot el que s’ha fet, què ha marcat la diferència?
Un dia rere l’altre els nens i nenes han estat mínim vuit hores amb mascareta, s’han pres la temperatura i posat gel diverses vegades al dia i -potser el més difícil- han jugat molt menys amb els amics d’altres bombolles. Com tots els professors consultats, Diana els elogia: “Els nens ho han fet molt bé i les famílies també s’han esforçat, això ha estat molt important”.
Però el que costa més esforç no ha de ser el més efectiu. El treball de Science es basava en respostes a una enquesta que permetia relacionar estadísticament els contagis en les famílies amb accions preventives concretes. “Encara que hi ha consens respecte al fet que hauria de ser possible obrir les escoles de manera segura amb mesures de mitigació adequades, hi ha poques dades, i encara menys acord, sobre quin grau de mitigació es requereix”, escriuen els autors.
Quines mesures han funcionat?
Un informe del Centre de Control de Malalties dels Estats Units destaca, sobretot, la distància interpersonal d’almenys un metre. Esmenta exemples en què aquesta mesura per si sola ha estat suficient per evitar brots, però sempre en grups d’alumnes reduïts.
El document recorda la importància de posar diverses barreres per si una falla, com les mascaretes. Cita un dels casos que més alarma va crear en el seu moment: un brot massiu en un col·legi d’Israel amb classes de més de 35 estudiants a qui es va permetre prescindir de la mascareta per la calor.
Els estudis donen pes al cribratge diari de símptomes, l’ús de mascaretes sobretot per part dels professors, la reducció dels grups i el seguiment estret dels contactes.
El treball del mes de juny a Science concedeix especial pes al cribratge diari de símptomes -presa de temperatura-, l’ús de mascaretes, sobretot per part dels professors, la reducció dels grups i el seguiment estret dels contactes.
Són resultats que aprofiten l'”experiment natural” que es va produir als Estats Units, on van variar molt les decisions respecte als col·legis. Alguns estats van suspendre completament les classes presencials, mentre que altres van obrir les escoles sense prendre cap mesura. “Aquesta diversitat d’abordatges ens permet aprendre què ha funcionat i què no”, afegeixen els investigadors.
Els canvis per al curs vinent
Pel pròxim curs a Espanya, les mesures de prevenció consideren tant els bons resultats del curs passat com la previsió que la vacunació tindrà “un impacte positiu en la morbimortalitat i en el control de la pandèmia, que augmentarà segons s’augmenti la cobertura de la població “, s’afirma al document.
Un dels canvis és flexibilitzar la distància per sota dels 1,5 metres per a tots els grups d’edat quan la transmissió comunitària sigui baixa, però tornar a 1,5 metres per als adolescents en un escenari de molta transmissió. Però també hi ha un altre canvi molt criticat pels professors: la tornada a les ràtios pre Covid: de 20 a 25 a primària i de 23 a 35 al batxillerat.
Presencialitat i salut mental
Per Páez, és un retrocés tant en la qualitat de l’ensenyament com en la prevenció dels contagis: “No entenem que les mesures no es mantinguin, la pandèmia no ha acabat. Aconseguirem el que hem aconseguit aquest any si mantenim les ràtios baixes, si els grups es desdoblen… si es mantenen les plantilles. Si aquest any ha funcionat, si els centres no han estat focus de contagi, s’haurien de mantenir les mateixes mesures”.
És imprescindible mantenir una ràtio d’alumnes per professor adequada, no només per a la prevenció de contagis, sinó per adaptar-la a la capacitat educativa que té un professor.
Els pediatres de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) defensen de manera absoluta la presencialitat també en els nivells superiors, després de detectar un important augment dels problemes de salut mental en adolescents. Demanen “garantir l’escolarització completa per a totes les edats de nens al país, evitant el model semipresencial, sent una necessitat a més de educativa i social, de salut mental”.
I recorden: “És imprescindible mantenir una ràtio d’alumnes per professor adequada, no només per a la prevenció de contagis, sinó per adaptar-la a la capacitat educativa que té un professor”.
