Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Estàs satisfet/a amb la teva vida?”, “Ets sents segur/a a casa?”, “Et sents exclòs/a?”, “Fas amics amb facilitat?”. Aquestes són algunes de les preguntes que més de 5.000 infants de 58 escoles diferents de Barcelona estan responent en el marc de la segona Enquesta de Benestar Subjectiu, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència. L’objectiu del programa, anomenat Parlen els nens i nenes, és conèixer el punt de vista i l’estat emocional dels infants de la ciutat, per tal de poder plantejar propostes de millora.
I és que, tal com es va fer a la darrera entrega, el 2017, un cop s’hagin analitzat les dades, es farà un retorn dels resultats de l’Enquesta a les aules, per tal que l’alumnat pugui dir la seva. Durant els següents dos cursos es promourà un procés participatiu en què els infants n’interpretaran els resultats i faran propostes d’actuació per millorar el seu benestar. Aquestes propostes acabaran constituint la nova Agenda dels Infants de Barcelona i prendrà el relleu de les 115 propostes que els nens i nenes de la ciutat van alçar arran de l’Enquesta de fa quatre anys.
“Aquesta enquesta, si realment entenem la infància com un engranatge important de la societat, hauria de ser periòdica”, apunta Laia Pineda, directora de l’Institut Infància i Adolescència, qui destaca la importància, no només el resultat d’aquest procés participatiu, sinó de poder comparar les dades entre enquestes de diferents anys per saber com evoluciona l’estat dels infants. I és que l’enquesta d’enguany tindrà un pes encara més rellevant, en tant que avaluarà per primera vegada la salut emocional de la infància després de la pandèmia.
“El benestar de molts nens i nenes s’ha vist trasbalsat. Com a societat vam reaccionar el millor que vam poder, però hem de ser conscients que no és gratis reduir els espais de joc, de trobada o empitjorar les situacions materials de moltes llars”, adverteix Pineda. Així, davant el trasbals que va suposar el confinament i la pandèmia, l’Enquesta de Benestar Subjectiu d’enguany ha incorporat algunes preguntes noves per tal d’avaluar-ne les conseqüències. Però la pandèmia no ha estat l’únic tema que s’ha afegit a la bateria de preguntes. Fruit del procés de participació que va precedir l’enquesta anterior, es van detectar altres qüestions de rellevància tals com les violències entre iguals a l’escola, l’ús del temps i expectatives de futur.
L’escolta adulta és un dels elements més significatius per la satisfacció vital | SVB
La importància de sentir-se escoltats
“Aquesta enquesta es basa en el principi de l’escolta activa, en què l’infant no només respon, sinó que planteja dubtes i aporta. També treballem en base als principis de la recerca ètica: som conscients que algunes de les preguntes poden remoure sentiments. Per això a les sessions hi ha una part important d’acompanyament emocional”, diu Pineda. És ben cert que molts dels temes poden posar tristos o neguitosos els nens i nenes a l’hora de respondre-les, i això és precisament el què els enquestadors van preguntar al final de la sessió als nens i nenes de cinquè de primària de l’escola Turó Blau.
“A mi m’ha posat trist la pregunta sobre el balcó, perquè m’ha recordat el confinament”, va respondre un dels nens. Ara bé, la tristesa no és l’única emoció que es va despertar; altres preguntes també van posar contents els infants. “M’ha agradat que em preguntin sobre els meus amics, perquè m’agrada pensar en ells. Els amics són importants a la vida”, va dir una nena. Així, altres companys i companyes de la classe van corroborar aquest sentiment i, de fet, van suggerir als enquestadors més preguntes sobre les seves relacions interpersonals.
Moltes d’aquestes suggerències tenien a veure amb l’entorn adult i amb els vincles. Per exemple, alguns van proposar preguntar “què prefereixes, quedar-te a casa amb la família o anar a jugar amb els amics”. Aquestes propostes poden ajudar a enriquir l’enquesta del futur, però també revelen alguns neguits o mancances. Per exemple, un altre va proposar: “Estàs segur que la gent del voltant t’ajudaria si tens un problema?”. Segons Laia Pineda, “molts nens i nenes no s’acaben de sentir segurs i valorats pels adults del seu voltant. Si no els escoltem, ni els preguntem, els estem dient que els seus problemes no són importants i, per tant, no estarem al seu costat quan sigui necessari”.
I és que, segons es va posar de relleu amb els resultats de l’enquesta anterior, l’escolta adulta és un dels elements més rellevants per una satisfacció amb la vida en general. I un 38% dels infants va assegurar que no se sentia prou escoltat. “Això ens diu que els infants són molt conscients de com els tractem. Si no els escoltem, ells entenen que no ens importen”, explica la directora de l’Institut Infància i Adolescència. Aquesta sensació genera una insatisfacció i un malestar amb els nens i nenes que pot tenir greus conseqüències en el futur, i és que, segons dades d’un informe d’Unicef, el 50% de trastorns entre persones adultes es van originar a la infància.
El 8% d’infants diuen no estar satisfets amb la seva vida | SVB
Biaix d’optimisme vital
“Ens passem la vida dient són coses de nens, però no ho podem deixar aquí. Allò que preocupa un infant no es pot posar mai a l’alçada d’allò que preocupa un adult”, assegura Pineda. Així, restar importància a un problema o queixa no ajuda a solucionar-lo. I la mateixa distorsió respecte la perspectiva adulta la trobem en les emocions positives. “Els infants parteixen del biaix d’optimisme vital, que fan que valorin les coses molt millor del que realment són”, apunta Pineda. Així, segons dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu del 2017, el 69% dels infants van assegurar que estaven molt satisfets amb la seva vida; un 23% ho estava bastant i un 8% poc o gens.
“La lògica diria que aquest 8% és l’únic que ens hauria de preocupar, però quan un infant valora “bastant bé” una cosa, ja ens haurien de saltar les alarmes”, explica Laia Pineda. “Tendim a minimitzar les inquietuds dels infants i això duu a problemes”, afegeix. Per això, l’objectiu d’aquesta enquesta va més enllà d’una anàlisi de dades i de tants per cents: va de llegir entre línies, de saber escoltar i entendre què hi ha darrera d’un nen que es posa trist en recordar el confinament o d’una nena que prefereix que li preguntin per la germana que pels amics. Les senyals hi són, només cal escoltar-les.
