Una pregunta clau pel que fa al SARS-CoV-2 és si s’està comportant o es comportarà com un virus estacional similar al virus de la grip, o si es transmetrà amb la mateixa intensitat al llarg de tot l’any. Ara, un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, proporciona evidència sòlida que la Covid-19 és una infecció estacional associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. Els resultats, publicats a Nature Computational Science, també subratllen la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d’adoptar mesures que promoguin la “higiene de l’aire”.
“La qüestió de si la Covid-19 és una malaltia realment estacional es torna cada vegada més important, amb implicacions per a la implementació d’intervencions efectives”, explica Xavier Rodó, director del programa de Clima i Salut d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. Per contestar aquesta pregunta, ell i el seu equip van analitzar en primer lloc l’associació de temperatura i humitat en la fase inicial de la propagació de virus a 162 països de cinc continents, abans que s’implementessin canvis en el comportament i en les polítiques de salut pública. Els resultats mostren una correlació negativa entre la taxa de transmissió (Ro) i la temperatura i humitat a nivell global, és a dir, majors taxes de transmissió es van associar amb temperatures i humitat més baixes.
En segon lloc, l’equip va analitzar l’evolució d’aquesta associació entre clima i malaltia al llarg del temps, i si era consistent a diferents escales geogràfiques. Per a això, van usar un mètode estadístic que es va dissenyar específicament per identificar patrons de variació semblants en diferents finestres de temps. De nou, van trobar una forta associació negativa per a petites finestres de temps entre nombre de casos i clima (temperatura i humitat).
Les primeres onades pandèmiques van minvar en augmentar la temperatura i la humitat, i la segona onada va augmentar en disminuir la temperatura i la humitat. No obstant això, aquest patró es va trencar durant l’estiu, en tots els continents. “Això podria ser degut a diversos factors, incloent concentracions massives de persones joves, turisme, i aire condicionat, entre d’altres”, explica Alejandro Fontal, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.
Quan es va adaptar el model per analitzar correlacions transitòries a totes les escales en països de l’hemisferi sud, on el virus va arribar més tard, es va observar la mateixa correlació negativa. Els efectes del clima van ser més evidents a temperatures entre 12 i 18ºC i nivells d’humitat entre 4 i 12 g/m3, encara que l’equip investigador adverteix que es tracta de rangs indicatius, a causa del temps limitat de registres.
Usant un model epidemiològic, l’estudi mostra que incorporar la temperatura a la taxa de transmissió funciona millor per predir la pujada i baixada de les diferents onades, particularment la primera i la tercera a Europa. “El conjunt dels nostres resultats dóna suport a la idea que la Covid-19 és una infecció veritablement estacional, semblant a la grip i els altres coronavirus deel refredat comú”, diu Rodó.
Aquesta estacionalitat podria contribuir de manera important a la transmissió del SARS-CoV-2, ja que les condicions baixes d’humitat redueixen la mida dels aerosols i, per tant, augmenten la transmissió aèria de virus estacionals com la grip. “Aquesta associació justifica posar l’èmfasi en la “higiene de l’aire” mitjançant una millor ventilació dels espais interiors, ja que els aerosols poden romandre suspesos durant més temps”, diu Rodó, qui subratlla la necessitat d’incloure paràmetres meteorològics en la planificació i avaluació de mesures de control.
