Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Anna Freixas, professora universitària jubilada i investigadora pionera en gerontologia crítica feminista, és autora del llibre Yo, vieja. Apuntes de supervivencia para seres libres (Capitán Swing), una obra que pretén transformar la mirada de la societat sobre la vellesa i normalitzar el fet que ser vell o vella forma part de la vida. El llibre és un recorregut pels drets humans a la vellesa i, concretament, pels drets de les dones, sintetitzats en tres principis que a Freixas li semblen fonamentals en aquesta etapa vital: la llibertat, la justícia i la dignitat.
El llibre, que ha estat prologat per Manuela Carmena, jutgessa i exalcaldessa de Madrid, duu a terme una reflexió sobre el tema a partir de situacions de la vida quotidiana. L’obra, que es construeix a partir d’una vintena de breus capítols encapçalats per una cita d’una escriptora o pensadora, formula al final de cada capítol recomanacions o suggeriments per viure en i amb plenitud aquesta etapa de la vida. Una etapa de la vida que, sobre la base de la llibertat i la dignitat, pot ser, i ha de ser, tan plena i feliç com qualsevol altra etapa de joventut o maduresa. “El meu llibre és una reivindicació, una normalització de la vellesa per donar llum a aquest període de la vida que ha estat enfosquit i que fa pànic”, diu en una entrevista al diari El País.
Freixas també intenta visibilitzar determinats factors que consoliden els estereotips que la societat té sobre les dones velles. El llibre posa el focus, doncs, en situacions de la vida quotidiana que creiem tan normals que no les considerem importants i que, tanmateix, constitueixen el gruix de la discriminació i el rebuig social envers les persones grans, únicament pel fet de ser-ho. En aquest sentit, l’obra és un al·legat reivindicatiu sobre la vellesa, que vol ser una reflexió que permeti a totes les generacions preparar-se per a la vellesa per tal de poder-la viure plenament, en llibertat i dignitat.
L’obra és un al·legat reivindicatiu sobre la vellesa, que vol ser una reflexió que permeti a totes les generacions preparar-se per a la vellesa per tal de poder-la viure plenament, en llibertat i dignitat.
En el llibre, des de l’humor i de treure profit de les molèsties, indisposicions o malalties pròpies de l’edat, es llança la idea que convé i no fa cap mal riure-se’n d’una mateixa. Al mateix temps, es reivindiquen el paper i els drets de les dones grans com, per exemple, en relació amb la cura dels néts i nétes. Són moltes les àvies que ajuden els seus fills i filles en la cura dels néts i netes fent una feina que, si no fessin elles, s’hauria de pagar.
En la tesi central de llibre, doncs, les dones grans estan molt fartes de no ser visibles, que se les infantilitzi, que no se les escolti ni respecti i que ningú es preocupi per les seves necessitats o interessos. I com que hi ha necessitats i interessos, aquests s’han de reivindicar, però tal com sosté Freixas, no des de l’amargura i la ira, sinó d’una manera afirmativa, propositiva i elegant. Per això el llibre està ple de recomanacions i suggeriments perquè les dones grans puguin ser capaces de tenir “una vida més lleugera i un món més gran”, perquè les dones grans són el futur. D’aquí el subtítol del llibre, “Apunts de supervivència per a éssers lliures”.
