Aquesta conferència número 26 és la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de 2021 i ha de tractar el risc més gran que tenim com a humanitat: la crisi ecològica. Té lloc a Glasgow, Escòcia, entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre. Durant aquests dies hi ha diferents activitats que donen continuïtat a la feina que ja s’està fent. En un espai com aquest no només es troben les persones representats dels governs, també hi ha qui va en nom d’organitzacions socials, empreses… No tothom té la mateixa posició, ni els mateixos interessos, i convé que puguin debatre sobre allò que ens està passant.
El conjunt de la humanitat des de fa anys no està fent els deures i va molt tard per fer front a aquesta crisis ecològica que ja ens està afectant. Ho podem veure, per exemple en el número de persones desplaçades en contextos de canvi climàtic, persones que marxen de la seva llar perquè el canvi climàtic dificulta que hi puguin viure. Es calcula que 20 milions ho van ser només el 2018. Un informe del Banc Mundial parla de la possibilitat de que l’any 2050, d’aquí només 30 anys, hi hagi 216 milions de persones que s’hauran de desplaçar per efectes de la crisi ecològica. També hi ha previsions més pessimistes.
A casa nostra també ens està afectant aquesta crisi ecològica, encara que potser no en siguem massa conscients. Ho podem veure en els millers de vides que moren abans d’hora per efecte de la contaminació al nostre país, o en l’agreujament dels fenòmens meteorològics extrems que també estem vivint… Tot això està motivat per com els éssers humans han afectat la vida al planeta: per la manera que tenim de produir, fabricar, consumir, desplaçar-nos… Ja és temps de que ho resolguem.
D’aquesta COP26 hauria de sortir una convicció ferma del conjunt de països per tal que els seus plans nacionals d’acció climàtica (NDC per Nationally determined contributions) responguessin a les necessitats que tenim: frenar les emissions contaminants a l’atmosfera, frenar el canvi climàtic, frenar l’escalfament global… Cada país ha de fer un pla per donar resposta a la crisi que tenim. El coneixement científic no deixa lloc a dubtes, disposem del Panel Intergubernamental del Canvi Climàtic, IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i els seus informes. L’IPCC és una organització de l’ONU que té per missió és proveir al món coneixement rigorós sobre el canvi climàtic, els seus impactes, riscos i les opcions que tenim per donar-hi resposta. En el seu darrer informe l’IPCC, que incorpora 234 persones investigadores de 66 països diferents, ens diu que en l’escenari més optimista, l’increment de temperatura del planeta a finals d’aquest segle seria de 2,7 graus per sobre dels nivells pre-industrials. En el COP21,l’any 2015, es va arribar a l’anomenat Acord de París on s’estableix el Compromís per mantenir l’augment de temperatura global de mitjana per sota del 2 °C i continuar fent esforços per limitar l’augment a 1.5 °C. Estem lluny de poder mantenir aquest creixement i hem d’assumir que tot creixement ja és dolent.
No fem els deures. No fem els deures en aquest compromís, ni en d’altres. Per exemple, el que portaria als països més enriquits a oferir recursos que permetin als països més afectats pel canvi climàtic poder donar-hi resposta. Els països més enriquits són els principals causants del canvi climàtic i els països més empobrits el que més el pateixen i els que tenen menys capacitat per actuar.
Fa anys que ho saben i fa anys que hi ha qui ha reivindicat respostes. Si no ho hem fet ha estat per una clara falta de voluntat política que respon als interessos econòmics per mantenir el model econòmic que ens ha portat fins a aquesta crisi ecològica. ¿Hi ha alternatives? Sí, sempre han existit. Podem viure bé, podem aconseguir que tothom al planeta visqui millor del que ho fa avui, però hem de decidir viure d’una altra manera.
Podem recordar les paraules de Rachel L. Carson (1922-1964), algú que ja aleshores va fer investigacions que ens avisava del mal camí que portàvem i portem:
“L’ésser humà forma part de la natura, i la seva guerra contra la natura és inevitablement una guerra contra ell mateix”.
Ara que ens apropem al centenari del seu naixement i al 60 aniversari de la publicació de la seva obra Primavera silenciosa, obra precursora de la consciència ecologista. S’ha publicat Rachel Carson y el libro que cambió el mundo. Obra molt recomanable per a gent gran i petita, per a fer front als reptes que tenim, per canviar veritablement el món.
