Opinió

Volem el 25% per l’atenció primària, però per a fer què?

Nosaltres volem aconseguir que el 25% del pressupost total de Salut sigui destinat a l’atenció primària del sistema de Salut Públic, tal com recomana l’OMS. És imprescindible per millorar la salut de la ciutadania, la salut dels professionals de l’atenció primària i l’atenció sanitària. Però ens preocupa molt l’ús que se’n faci: no volem malgastar els diners públics ni que contribueixin a fer més gran el negoci de privats que ja es lucren amb la sanitat pública, pels beneficis d’uns quants accionistes, i a ineficiències del sistema a expenses de la mala salut de la població.

El 25% del pressupost de Salut representa un augment de 925 milions més, dels 1.885 milions que actualment consten per a primària en l’avantprojecte de pressupostos. Aquest augment no ha de sortir a costa de l’hospitalària, com preocupa a alguns, sinó d’acabar amb ineficiències històriques i d’augment de pressupost global.

I com pensem que s’ha de millorar la primària? A on s’han de destinar els recursos?

Doncs, com hem dit, a millorar la salut de ciutadania i professionals i donar millor assistència. Si fem com si no hi hagués la maleïda pandèmia, l’atenció primària i comunitària ja havia de ser amb bona accessibilitat, sense llistes d’espera, amb un màxim de 48 hores per visita presencial no urgent i menys de tres setmanes per proves diagnòstiques que hauria de poder demanar el meu metge. Amb equitat territorial, allà on és necessari reobrir consultoris, amb qualitat d’equipament i mitjans. Amb longitudinalitat en l’assistència (ser atesos per la nostra metgessa i infermera de sempre, sense canvis freqüents) i estabilitat laboral dels professionals. En visita presencial, també a domicili i a la residència si és precís, la relació telemàtica s’hauria de restringir a poques activitats, com els resultats de proves de seguiment, medicacions cròniques, tràmits burocràtics, etc. i sempre amb acord i consentiment explícit del pacient.

El nucli de treball i la relació principal entre pacient i professionals a primària es dona entre metgessa (o metge), infermera i pacient. Els altres professionals imprescindibles són de suport a aquesta relació: administratius, auxiliars, tècnics, treball social, psicòlegs, odontòlegs… i els facultatius hospitalaris, CESMA i CESMI, són consultors i han de ser pagats pels seus centres de treball.

Els professionals han de tenir la suficient autonomia clínica i condicions laborals dignes, molt millors que les actuals, com als altres països on tants han marxat a treballar. Amb un pla de retorn, una crida perquè tornin amb aquestes bones condicions. Cal que se sentin cuidats per poder cuidar: sous, conciliació familiar, cobertures, temps, agenda i incentius per consolidar l’equip, formació, docència, recerca clínica i salut comunitària.

La relació professional amb el pacient ha de ser de qualitat, amb expertesa, confiança i empatia. Lliure de burocràcia que sigui imprescindible per l’acte clínic. Per poder curar, millorar la salut o acompanyar, la metgessa i a la infermera d’atenció primària tenen com a eina principal el poder de visitar, escoltar, explorar i parlar (llenguatge verbal i corporal), que vol dir disposar de temps i freqüència adequats.

Per tot això hem de ser prudents a l’hora d’incorporar nous professionals en dependents dels pressupostos de primària, i no podem donar funcions i responsabilitats pròpies de la primària a empreses privades amb o sense ànim de lucre (sovint, a més, amb professionals mal pagats i sense estabilitat).

Necessitem posar els recursos en metgesses/metges i infermeres en primer terme i també amb administratius sanitaris i treballadors socials. Tots ells en estreta relació professional i personal (no com ara) i contacte fluid amb les altres especialitats hospitalàries, i sense esperes per consultes externes de més de tres setmanes.

És per tot això (i més) que volem els 900 milions més (el 25%), per una millor atenció primària de veritat. Creiem que per assolir-ho cal transparència i bona gestió i, per assegurar-la, és necessària una autèntica i real participació en la governança del sistema i dels CAP, dels gestors, professionals i ciutadans del territori.