La malària o paludisme és una malaltia febril aguda provocada per paràsits del gènere Plasmodium que es propaguen a les persones a través de la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats. Es calcula que el 2019 hi havia 229 milions de casos de malària arreu del món.
El darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la malària al món analitza l’abast dels danys causats per la pandèmia de Covid-19 a la resposta mundial per fer front a la malària. Les conclusions no són favorables: l’OMS estima que l’any 2020 hi va haver 241 milions de casos i 627.000 morts per paludisme, el que representa que el 2020 va haver-hi uns 14 milions de casos més en comparació amb el 2019, i 69.000 morts més.
Segons l’OMS, aproximadament dos terços de les morts addicionals per aquesta malaltia al llarg del 2020 -uns 47.000- van estar directament relacionades amb les interrupcions en la provisió de prevenció, diagnòstic i tractament del paludisme durant la pandèmia de la Covid-19. Tot i això, segons el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, la situació podria haver estat molt pitjor si no fos pels esforços dels països on la malària és endèmica per tal de mantenir els serveis assistencials. De fet, l’abril del 2020, durant els primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, l’anàlisi de l’OMS havia previst que les morts per malària es duplicarien durant aquell any si es produïa el pitjor escenari d’interrupció dels serveis de prevenció, diagnòstic i tractament.
Abans de la crisi sanitària, però, ja hi havia indicis que la lluita mundial contra el paludisme s’estava estancant. «Fins i tot abans de la pandèmia, el progrés mundial contra la malària s’havia estabilitzat, i els països amb una càrrega alta de la malaltia estaven perdent terreny», exposa el director general de l’OMS a la presentació de l’informe.
El 96% dels casos de malària a escala mundial el 2020 es va concentrar en 29 països africans, i només en sis d’ells -Nigèria (27%), la República Democràtica del Congo (12%), Uganda (5%), Moçambic (4%), Angola (3,4%) i Burkina Faso (3,4%)- es van presentar ja al voltant del 55% de tots els casos arreu del món. Entre 2000 i 2019, la incidència de casos a la regió africana de l’OMS es va reduir de 368 a 222 per 1000 habitants en risc, però va augmentar a 232 el 2020, principalment a causa de les interrupcions dels serveis durant la pandèmia de la Covid-19.
«La situació actual és especialment precària. Si l’acció no s’accelera, correm el risc de veure un ressorgiment immediat de la malaltia, especialment a l’Àfrica. Com s’indica a l’informe, això és degut a una convergència d’amenaces -que van des dels brots de Covid-19 i Ebola fins a les inundacions i altres emergències humanitàries- que han provocat interrupcions en els serveis de malària a diversos països africans amb alta càrrega», descriu Tedros Adhanom Ghebreyesus.
Tot i els desafiaments que ha implicat la Covid-19, també s’han vist tendències positives aquests últims dos anys. Així, per exemple, el 2020 va haver-hi un augment en el nombre de nens que van rebre medicaments preventius contra la malària, uns 11,8 milions més que el 2019. A més, diversos països, com la Xina i El Salvador, van ser certificats per l’OMS com a lliures de malària, i 25 països més estan en vies d’acabar amb la transmissió de la malària per al 2025.
Per altra banda, dels 31 països que tenien previstes campanyes de mosquiters tractats amb insecticida (MTI) el 2020, 18 (un 58%) van completar les campanyes a finals del 2020. El 72% dels mosquiters tractats amb insecticida previstos a la campanya es van distribuir a finals d’aquell mateix any.
Una malaltia prevenible i curable
Els primers símptomes de la malària, com la febre, les cefalees i els calfreds, solen aparèixer als 10 o 15 dies des de la picada del mosquit infectant i poden ser lleus i, per tant, difícils de reconèixer com a propis del paludisme. Si no es tracta, aquesta malaltia pot degenerar fins a manifestar-se de manera greu i produir la mort de la persona infectada.
Alguns grups de població corren un risc més elevat que altres de contraure la malaltia i presentar quadres greus, com són els lactants, els nens menors de cinc anys, les embarassades i els pacients amb VIH/sida. Sortosament, en els darrers 20 anys, l’accés ampliat a les eines i estratègies de prevenció del paludisme, incloses les mesures de control de vectors -com els mosquiters tractats amb insecticida- i l’ús de medicaments antipalúdics preventius, han tingut un gran efecte en la reducció de la càrrega mundial de la malaltia. Per prevenir les infeccions per paludisme s’utilitza un tractament quimioprofilàctic basat en medicaments.
Des de l’octubre del 2021, a més, l’OMS recomana per primer cop l’ampli ús de la nova vacuna antipalúdica RTS,S en nens que viuen en regions amb transmissió moderada i alta de la malaltia. Aquesta primera vacuna contra la malària recomanada per l’OMS, que té l’efecte d’induir la immunitat humana, actua de manera diferent i sinèrgica a altres intervencions de prevenció del paludisme.
Les dades de les experiències pilot iniciades el mes de gener de 2021 i que es van fer a Kènia, Ghana i Malawi, van demostrar que la nova vacuna té un perfil de seguretat favorable, redueix significativament la incidència de la malària i la forma greu i mortal de la malaltia en els més petits i es pot administrar eficaçment en entorns de vacunació infantil reals, fins i tot durant una pandèmia com la de la Covid-19. «Si s’introdueix de forma generalitzada i urgent, la vacuna RTS,S podria salvar la vida de desenes de milers de nens cada any. Tot i això, seguim necessitant noves eines per acabar amb la malària, i més inversió en investigació i desenvolupament», destaca Tedros Adhanom Ghebreyesus a l’informe de l’OMS.
Un cop declarada la malaltia, la millor opció terapèutica disponible per al paludisme és el tractament combinat basat en l’artemisinina (TCA). L’objectiu principal del tractament és aconseguir l’eliminació ràpida i completa dels paràsits del torrent sanguini del pacient per tal d’evitar que un cas de paludisme derivi en una malaltia greu o la mort.
Les fites mundials
Les fites del 2020 de l’estratègia mundial contra la malària de l’OMS no s’han complert, i, tal com indica el director general de l’OMS, “sense una acció immediata i dràstica, no s’assoliran els objectius del 2030”. De fet, des del 2015, el punt de referència de l’estratègia mundial de l’OMS contra la malària, 24 països han registrat augments de mortalitat per malària.
Davant això, els experts de l’OMS consideren urgent mobilitzar recursos addicionals per fer front a aquesta malaltia. Segons l’Organització, els aproximadament 3.300 milions de dòlars gastats en la lluita contra la malària el 2020 haurien de triplicar-se amb escreix els pròxims 10 anys per aplicar amb èxit l’estratègia mundial. «La malària ha afligit la humanitat durant mil·lennis. Ara tenim les eines i l’estratègia per salvar moltes vides i amb noves eines per començar a somiar amb un món lliure de malària», expressa el director general de l’OMS.
L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària 2016-2030 és un marc tècnic per a tots aquells països on el paludisme és endèmic. L’estratègia estableix diverses metes a escala mundial: reduir la incidència i la mortalitat per malària almenys en un 90% per al 2030, eliminar la malaltia en almenys 35 països per al 2030 i impedir-ne la reaparició als països on s’ha certificat la seva absència.
