Actualitat

L’Hospital Vall d’Hebron homenatja les dones científiques amb el mural “Pioneres”

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estrenat “Pioneres”, un mural de grans dimensions per homenatjar les dones científiques més importants de la història. L’obra, de l’artista barceloní Mateo Lara “Ma’La”, vol donar visibilitat a les dones que han marcat un abans i un després en l’àmbit de les ciències de la salut.

El mural es va iniciar el 31 de gener en un dels murs exteriors del centre hospitalari. Amb una llargada aproximada de 40 metres i una superfície d’uns 160 metres quadrats, mostra nou dones que, des de l’Antiga Grècia i fins a l’actualitat, han fet avançar la ciència en l’àmbit de la salut. Són, per exemple, Gertrude Belle Elion, precursora de la immunoteràpia, o Rosalind Franklin, que va descobrir l’estructura de doble hèlix de l’ADN. La darrera figura del mural representa la imatge d’una investigadora actual anònima, reivindicant el talent científic jove femení, present i futur.

L’obra ha estat impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i ha comptat amb la col·laboració de la farmacèutica biotecnològica Amgen. Coincidint amb el final de l’elaboració de l’obra i amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, aquest divendres 11 de febrer un grup de pacients i professionals de l’Hospital han pintat els últims detalls del mural.

«Aquest projecte contribueix a humanitzar l’entorn del Campus i a donar visibilitat a unes dones científiques que, amb el seu esforç i dedicació, han canviat la història de la humanitat», ha explicat el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Albert Salazar, durant l’acte de presentació del mural.

A la presentació de l’obra també hi ha intervingut la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Meritxell Budó, qui ha destacat la importància de visibilitzar les dones científiques, fent valdre el seu potencial i trencant el sostre de vidre, en un sector, com és el sanitari, molt feminitzat. Per la seva banda, Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats i presidenta de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, ha explicat que aquest mural és «una representació del país, del lideratge de moltes dones». També ha posat èmfasi en la necessitat de tenir més referents femenins en tots els àmbits.

La Dra. Anna Santamaria, responsable del programa Women in Science del Vall d’Hebron, ha assenyalat que el mural representa un procés de sensibilització molt important. «És un homenatge a les dones com a eix central de les cures i també un homenatge a l’excel·lència femenina», ha afirmat.

Les pioneres

• Metrodora: doctora grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona. El seu treball Sobre les malalties i cures de les dones avança aspectes ginecològics en una època en què l’estudi de la salut femenina es limitava només al part.
• Tròtula de Salern: metgessa italiana medieval especialitzada en ginecologia i obstetrícia. La seva obra Les malalties de les dones desterra el mite que les malalties de les dones venien de la menstruació i que la infertilitat era només femenina.
• Anna Morandi Manzolini: anatomista i escultora experta en el sistema esquelètic, aparell reproductor masculí i femení i òrgans dels sentits. Gràcies al seu talent per fer figures de cera reproduint l’anatomia humana al detall, va impartir classes d’anatomia a la Universitat de Bolonya, en substitució del seu marit.
• Rita Levi-Montalcini: neuròloga italiana que va descobrir el factor de creixement nerviós (NGF), una proteïna que regula el creixement del nervi i manté sanes les neurones. El 1986 va rebre el Premi Nobel de Medicina juntament amb el bioquímic nord-americà Stanley Cohen.
• Gertrude Belle Elion: bioquímica i farmacòloga nord-americana precursora de la immunoteràpia. Va descobrir el Purinethol, el primer medicament fonamental per al tractament de la leucèmia. El 1988 va rebre el Premi Nobel de Medicina.
• Rosalind Franklin: científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l’estructura de l’ADN. La seva recerca va ser clau per a la determinació del model de Watson i Crick de la doble hèlix de l’ADN el 1953.
• Margarita Salas: bioquímica espanyola la recerca de la qual va permetre conèixer com funciona l’ADN, com les seves instruccions es transformen en proteïnes i com aquestes es relacionen. Aquesta troballa va permetre amplificar l’ADN i va tenir múltiples aplicacions biotecnològiques.
• Linda H. Aiken: infermera i investigadora nord-americana que actualment és la directora del Center for Health Outcomes and Policy Research. Ha treballat en el camp de la investigació sanitària durant la major part de la seva carrera. És una autoritat quant a les causes i conseqüències de la falta d’infermeres als Estats Units i al món i també ha dirigit estudis a gran escala sobre l’impacte de la infermeria en els resultats sanitaris dels pacients.