Es calcula que cada any pateixen càncer uns 400.000 nens i adolescents d’entre 0 i 19 anys. Els tipus de càncer infantil més comuns són les leucèmies, els càncers cerebrals, els limfomes i tumors sòlids com el neuroblastoma i els tumors de Wilms. Als països d’ingressos alts, on en general hi ha accés a serveis d’atenció integral, més del 80% dels infants amb càncer es curen, amb medicaments genèrics o altres tipus de tractament, com ara cirurgia o radioteràpia.
Tanmateix, als països d’ingressos baixos o mitjans es curen menys del 30%. En aquests països, les defuncions evitables per càncer infantil obeeixen a la manca de diagnòstic, a diagnòstics incorrectes o tardans, a les dificultats per accedir a l’atenció sanitària i a l’abandonament del tractament, entre d’altres.
Tot i que en els països d’ingressos alts el 80% dels infants i adolescents amb càncer sobreviuen a la malaltia, els tractaments que reben per combatre-la no estan exempts de toxicitat i els causen danys o seqüeles de diferent grau. Aquests nens, per exemple, tenen cinc vegades més risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular que la resta de la població.
En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha creat una unitat de càrdio-oncologia que visita els pacients amb càncer per tal d’avaluar el seu estat de salut cardiovascular en el moment del diagnòstic i fer-ne un seguiment fins que arribin a l’edat adulta. També porta a terme treballs de recerca per avançar en la detecció precoç del dany cardíac mitjançant nous marcadors i tècniques d’imatge.
“La patologia es manifesta de manera molt variada. De vegades pot passar desapercebuda perquè no presenta cap simptomatologia i d’altres pot manifestar-se de manera molt greu, en forma d’insuficiència cardíaca severa. Hi ha molta variabilitat”, explica la cardiòloga de la nova unitat, Esther Aurensanz.
Identificar el risc cardiovascular
El primer treball de recerca que ha iniciat la unitat té com a objectiu identificar precoçment quins infants i adolescents presenten un perfil de risc cardiovascular. Abans d’iniciar el tractament, extreuen una mostra de sang als infants que participen a l’assaig per fer un estudi de metabolòmica. Posteriorment i, de manera periòdica, els fan tot un seguit de proves -un electrocardiograma, una ecografia, una prova d’esforç o ergoespirometria i una analítica- per detectar el més aviat possible qualsevol anomalia al cor. Si se’n detecta alguna, l’equip estudia amb deteniment el perfil de metabòlits existent abans del tractament per tal de detectar de forma anticipada aquells pacients amb risc de desenvolupar problemes cardiovasculars.
L’objectiu és recopilar prou informació que ajudi a identificar, abans que iniciïn el tractament, quins pacients tenen un risc cardiovascular elevat per mirar de prevenir-los. L’equip espera poder disposar ja dels primers resultats d’aquesta recerca durant el segon semestre de 2022.
Les causes del càncer infantil
El càncer és una de les principals causes de mortalitat a la infància i l’adolescència. A diferència del que passa amb el càncer en els adults, es desconeixen les causes de la immensa majoria dels casos de càncer infantil. S’han realitzat molts estudis per intentar determinar-les, però a aquestes edats hi ha molt pocs càncers causats per factors ambientals o lligats al model de vida.
Algunes infeccions cròniques, com les degudes al VIH, el virus d’Epstein-Barr o el paràsit del paludisme, constitueixen factors de risc de càncer infantil; uns factors tenen una rellevància especial en els països d’ingressos baixos o mitjans. Hi ha altres infeccions que poden elevar la probabilitat que els nens pateixin càncer a l’edat adulta, per la qual cosa és important vacunar-los, per exemple contra l’hepatitis B per prevenir el càncer hepàtic i contra el virus del papil·loma humà per prevenir el càncer cervicouterí. A més, segons es desprèn de les dades actuals, uns 10% dels nens que pateixen càncer tenen una predisposició de caràcter genètic.
Mesures com ara la detecció precoç o el tractament d’infeccions cròniques que poden desembocar en càncer són determinants. Quan el càncer és detectat en una fase primerenca, és més probable que respongui a un tractament eficaç, cosa que eleva la probabilitat de supervivència, disminueix el patiment i, sovint, exigeix un tractament més econòmic i menys intensiu.
