La COVID-19 ha accelerat el procés de virtualització en tots els àmbits. Ha crescut el consum de televisió per streaming, han augmentat les compres en línia en tots els sectors… i la salut tampoc s’ha quedat enrere en el procés de digitalització. Les dades mostren com LaMevaSalut, l’aplicatiu del Servei Català de la Salut per gestionar l’accés a la informació i els tràmits sanitaris, ha passat de tenir 160.942 usuaris el març de 2020 a tenir-ne més de 4 milions el novembre de 2021.
Les administracions i les empreses veuen l’ampliació de l’ús de les TIC com una via per a simplificar processos i millorar l’eficiència i l’atenció cap al consumidor o ciutadà. Tot i això, algunes persones es troben una mica perdudes en el nou entorn digital. En el cas dels professionals, lluny de facilitar-los la vida, sovint els genera estrès i els distancia dels seus pacients. Amb tot, és evident que existeix un grup d’edat que pateix, en major mesura, les conseqüències del procés de digitalització: la gent gran.
Pilar Trasserra és una activista social que als seus 80 anys participa activament a entitats socials i polítiques a Manresa. La Pilar manifesta que “la gent gran tenim un greu problema que a simple vista no es veu: la soledat. No només existeixen les malalties físiques, sinó també les psíquiques. La medicina familiar era una eina positiva, ja que es mantenia un seguiment del pacient i del seu entorn, però ara no és el mateix”. A més, la Pilar creu que “l’administració no escolta la gent gran i que ens tracta com si fossin nens, i això fa mal”.
A Catalunya hi ha 7.649.708 persones amb targeta sanitària, de les quals 746.233 són majors de 75 anys, segons dades del Departament de Salut, que representa gairebé un 10% de la població.
“La fractura digital no està vinculada a l’edat”
Anna Buisan, cap de l’Oficina d’Estratègia de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut, davant la pregunta de si considera que s’impedeix l’accés a molta gent amb la digitalització de l’accés a la sanitat, explica que “tot el que s’ofereix a través de canals digitals, sigui LaMevaSalut o sigui el canal de citació, són serveis que també estan disponibles a través del taulell, el 061 o el mateix telèfon del CAP”. Amb això, afegeix que “a causa de la necessitat de poder accedir a certa documentació d’una manera molt àgil -es refereix al Passaport Covid– s’ha migrat tota l’atenció a la part digital”.
La digitalització combinada amb algunes decisions polítiques, com la necessitat de presentar el Passaport Covid a la restauració, han causat el col·lapse del sistema. Des del departament de Buisan han hagut d’iniciar projectes “per intentar descol·lapsar el sistema, com ara el Projecte de Programació per motius per cites i consultes d’atenció primària”. Buisan explica que és un model de gestió de la demanda “que activa el ciutadà i el que fa és seleccionar certs motius de consulta, contra unes agendes de professionals vinculades i amb un canal de resposta: presencial, telefònic o TIC”.
L’oficina d’estratègia no contempla l’edat com a un factor de discriminació, ja que segons ells la fractura digital no està vinculada al perfil d’edat, sinó al perfil socioeconòmic i apunta que “normalment, són els centres amb més vulnerabilitat social els que requereixen més atenció presencial per resoldre tots els temes que també es poden resoldre en l’àmbit digital”. Buisan fa servir dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre equipaments i ús de les TIC a les llars per defensar la seva posició i afegeix que “les limitacions d’accés als canals digitals depenen més de temes formatius i dels nivells socioeconòmics que no pas de trams d’edat, que poden estar més o menys fracturats digitalment”.
Internet i els gadgets que es fan servir per accedir-hi formen part de la vida quotidiana i una gran part dels usuaris no és conscient que no tothom té accés a Internet. Al mateix temps molta gent tampoc sap fer servir gadgets específics, com el cas de la aplicació sanitària.
Segons dades de l’Idescat, extretes d’una enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el tipus de feina o els ingressos no afectarien l’ús de les TIC.
Tanmateix, la relació amb l’activitat laboral o la ocupació de les persones sí reflecteix diferències notòries. Només el 77% dels pensionistes en fan un ús habitual de les xarxes digitals.
El nivell d’estudis és un altre factor determinant pel que fa a la digitalització. Les persones amb un nivell educatiu baix fan menys ús d’Internet.
Finalment, tot i que és veritat que els factors més importants serien el tipus de feina que es té i el nivell d’estudis, l’edat també afecta l’ús de les TIC. Amb tot, només un 74% de les persones més grans de 65 anys utilitza Internet de manera habitual.
L’enquesta d’on s’han extret les dades es realitza un cop a l’any i reflecteix l’ús d’Internet per a persones d’entre 16 i 74 anys. El gran problema, però, radica en el fet que a les persones més grans de 75 anys, que representen gairebé un 10% de la població, no se les entrevista.
“La digitalització ha sigut una pèrdua per a tothom”
Nura Estany és metgessa adjunta de primer any a un CAP de Rubí. És la primera generació de residents formats durant la pandèmia. Tot i que valora positivament els canvis tecnològics, ha trobat la manera d’assegurar-se que ningú quedi exclòs.
“Quan vam reobrir, ens van proposar que comencéssim a fer videoconferències amb els pacients, però la major part dels pacients que tenim són gent gran i és difícil que es connectin si no tenen els recursos. Vam decidir que era millor el telèfon tot i que perds molta informació, tant visual com de la vida del pacient, que al final és essencial en medicina. Hi ha moltes coses que són útils amb la medicina telemàtica i amb l’aplicació LaMevaSalut, però moltes vegades quan m’envien una eConsulta, amb tot de fotos, he d’optar per citar-lo presencialment, perquè necessito veure-ho. A més, als meus pacients que, per exemple, estan amb un càncer molt avançat o gent amb molta dependència els faig uns papers signats per mi assegurant que poden agafar visita presencial. Tots fem el que podem perquè les persones puguin accedir a l’atenció d’una manera més normal”, apunta la Nura, que, tot i això, està favor que es quedi el sistema telemàtic “amb millores”.
Anna Cos fa cinc anys que treballa d’infermera. Fins fa poc treballava a un CAP de poble, al CAP Cardona, i ara treballa al CAP Sagrada Família de Manresa, on ha notat un canvi immens pel que fa a la gestió de la sanitat durant la pandèmia de la Covid-19.
L’Anna creu que la realitat és que el sistema digital no funciona per a moltes persones, sobretot per a la gent gran. “Et venen i et diuen: a això de LaMevaSalut com s’hi entra? Que jo no tinc dades al mòbil!”. Doncs demana-ho al seu net… “Ai no, no, el meu net viu a Madrid!”. La infermera del Bages reconeix que hi ha persones grans que s’han posat molt les piles i que ho saben fer, però n’hi ha que no. Igual que hi ha gent jove que no es vol fer LaMevaSalut, perquè volen que els truquin com tota la vida.
La Covid-19 ha fet augmentar significativament les persones usuàries de LaMevaSalut.
Però potser per no fer-ne l’ús que n’havia previst l’administració. La gent segueix anant al CAP quan es troba malament.
Un dia qualsevol davant del CAP Bages a Manresa, hem volgut preguntar a la gent si havien demanat cita, com l’havien demanada, si tenien l’aplicació de LaMevaSalut i si la feien servir. La majoria dels enquestats han afirmat tenir l’aplicació de LaMevaSalut per “deixar algun comentari al metge o metgessa” o “mirar les vacunes”. Ara bé, els que han negat tenir l’aplicatiu han estat la gent més gran, el grup poblacional més vulnerable i oblidat en la digitalització de l’atenció primària.
Ni LaMevaSalut ni el telèfon han servit per agilitzar processos. Tampoc han generat la confiança necessària en temps de crisi sanitària, perquè les persones segueixen volent presencialitat. Si es descarreguen l’aplicació és perquè decisions polítiques, com la necessitat d’usar el passaport Covid per entrar a restauració i gimnasos, obliguen a fer-ne ús.
El Departament de Salut és conscient que ha de treballar per intentar millorar la utilitat de LaMevaSalut: “estem fent un estudi d’ús d’eines digitals per identificar els factors de la població que no en fa ús, quins són els motius i què podríem posar a disposició de la ciutadania per millorar-ne l’accés”.
Així, potser la Pilar Trasserra i més persones perjudicades per la seva situació se sentiran, per fi, escoltades.
