Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“La guerra constitueix, per tant, un acte de força que es duu a terme per obligar l’adversari o acatar la nostra voluntat”, apunta Karl Von Clausewitz al seu llibre De la guerra. Amb aquesta definició i sense aprofundir, podem dir que és una forma d’extrema violència exercida per l’ésser humà que constitueix un desastre, una emergència i un caos.
A més, afecta tota la societat i comporta conseqüències en tots els àmbits de la vida. Així, les guerres són actes violents tant per les característiques pròpies com per les seqüeles que generen. Tindran repercussions immediates i futures sobre la salut de les persones.
Pel que fa al sistema sobre el qual se sustenta la comunitat, alguns dels primers desenllaços que podem observar són: la destrucció d’estructures crítiques i necessàries per poder fer la vida quotidiana i el sotmetiment de la població.
Això ocasionarà desplaçaments en massa de la població que es veu obligada a mobilitzar-se per la falta de seguretat, el risc de morir, l’escassetat d’aliments, medicaments i tota mena de recursos fonamentals amb què poder cobrir les necessitats bàsiques quotidianes.
La guerra ocasiona desplaçaments en massa de la població que es veu obligada a mobilitzar-se per la manca de seguretat, el risc de morir i l’escassetat d’aliments, medicaments i tota mena de recursos fonamentals.
Els sistemes sanitaris bàsics es veuran col·lapsats per l’augment de víctimes i pacients. Les patologies prèvies s’aguditzaran. L’aparició de nous trastorns i els mateixos que ocasionen les guerres produiran un augment de la mortalitat. I aquest deteriorament de la salut individual i col·lectiu, es podrà convertir en un problema de salut pública.
Les comunitats afectades per la guerra necessitaran una resposta d’ajuda humanitària a curt termini, mitjà i llarg termini, que involucri directament altres països i coalicions. Aquesta assistència serà vital perquè la població pugui accedir als recursos mínims necessaris per cobrir les necessitats bàsiques de cura de la salut i instaurar rutines útils i que aportin seguretat.
Amb això no s’assolirà una vida normal, però si s’esmorteirà la sensació de desemparament i vulnerabilitat. Aquesta ajuda humanitària haurà d’estar encaminada a pal·liar en la mesura del possible les mancances i els dèficits que el sistema no pot proveir.
Seqüeles físiques, mentals i socials
Tal com es recull a la Constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “la salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. De fet, des que una guerra comença, resulten evidents les seqüeles a les tres esferes establertes per la institució sanitària.
A la part física trobem, com s’ha esmentat abans, l’agreujament de malalties existents a la població i l’aparició de lesions pròpies dels efectes de la guerra i dels desplaçaments, com cremades, ferides en extremitats, traumatismes cranioencefàlics i hemorràgies. També caldrà fer front als brots provocats per la manca d’higiene i amuntegament de les persones (diarrea, còlera, parasitosi i sarna, entre d’altres).
Els supervivents de la guerra viuen en primera persona experiències traumàtiques que comporten el desenvolupament de greus problemes de salut mental i diferents comportaments que en dificultaran la capacitat per viure amb normalitat.
Pel que fa a l’àmbit psicològic, es podran observar reaccions d’estrès agut a la població i, segons transcorri el temps, hi haurà un augment de trastorns mentals com depressió, ansietat, problemes del son, presència de dols patològics, consum de tòxics, increment de la conducta suïcida i trastorn d’estrès posttraumàtic, entre d’altres.
Cal pensar que els supervivents de la guerra viuen en primera persona experiències traumàtiques que comporten el desenvolupament de greus problemes de salut mental i diferents comportaments que en dificultaran la capacitat per viure amb normalitat.
Finalment, a escala social, es destrueixen els nuclis bàsics de convivència i la xarxa social de suport. L’equilibri ocupacional es trenca, dificultant-se l’accés a les ocupacions significatives d’autocura, productivitat i lleure (com el joc als més petits), que es vincularà amb un estat general pitjor de la població.
Respostes de suport especialitzades
I no només la població civil, sinó també militars i primers intervinents sociosanitaris en un conflicte bèl·lic constitueixen un col·lectiu que es pot veure afectat en aquests mateixos nivells per l’exposició directa als esdeveniments i la violència de la guerra. Per tot això, la resposta de suport per a la salut de les víctimes requereix una alta especialització professional.
Viure una situació de guerra suposa una ruptura amb la vida tal com es coneixia fins aquell moment, suposa la violació de drets humans més bàsics i provocarà una afectació de la salut física i mental present i futura en els individus, per separat, i en la societat, en conjunt.
Carlos Rodríguez Criado és membre de la Sotssecretaria de Sanitat Tàctica de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES). Tècnic en Emergències Sanitàries i expert en Intervenció Psicosocial en situacions de crisi, emergències i catàstrofes per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), és un dels autors del Protocol IBERO sobre maneig de ferits en incidents intencionats amb múltiples víctimes.
