La malaltia de Chagas, també anomenada tripanosomiasi americana, és una malaltia potencialment mortal causada pel paràsit Trypanosoma cruzi (T. cruzi). Es calcula que al món hi ha entre sis i set milions de persones afectades per aquesta malaltia, que es troba sobretot a zones endèmiques de 21 països d’Amèrica central i del sud.
A Espanya, més de 50.000 persones a Espanya viuen amb Chagas, de les quals 613 són nenes i nens, segons estimacions d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Aquests resultats, publicats a la revista Travel Medicine and Infectious Disease, confirmen que la infecció per Trypanosoma cruzi podria ser la malaltia parasitària importada més comuna al país.
El Chagas és una malaltia associada a la pobresa extrema. El vector que transmet el T. cruzi és un insecte conegut com a ‘vinchuca’, segons la zona geogràfica. Aquest insecte viu a les esquerdes de parets i sostres dels habitatges construïts amb maons, branques o palla, és a dir, en habitatges més precaris.
A causa dels fluxos migratoris, la malaltia s’ha tornat comuna també en zones no endèmiques, on es transmet principalment de mare a fill (Chagas congènit) i, en menor mesura, mitjançant transfusions de sang o trasplantaments d’òrgans. Així, al llarg dels darrers anys, la malaltia s’ha estès a altres continents i s’ha anat detectant cada vegada més als Estats Units d’Amèrica i Canadà, a molts països d’Europa i alguns d’Àfrica, la Mediterrània Oriental i el Pacífic Occidental.
Espanya és, fora del continent americà, el país amb la càrrega més gran de la malaltia, a causa de l’elevat nombre de migrants llatinoamericans. “Malgrat el risc de transmissió, pocs països han implementat mesures de control adequades en bancs de sang i d’òrgans, o en serveis d’atenció prenatal”, explica Ana Requena, qui dirigeix la línia de recerca sobre migració i salut a ISGlobal. “Però per a això, es necessiten estimacions més precises del nombre real de persones infectades”, afegeix.
Una malaltia infradiagnosticada
A partir de dades oficials de diverses fonts, recollides entre 2010 i 2018, Requena i el seu equip van calcular en aquest estudi, per a cada comunitat autònoma d’Espanya, el nombre de migrants llatinoamericans i el país de procedència, la prevalença de la malaltia en les diferents poblacions migrants i el nombre de pacients tractats per a la malaltia. L’anàlisi estima que 55.367 dels 2,6 milions de migrants provinents de països endèmics viuen amb la infecció per T. cruzi, i més de la meitat dels casos, el 54%, són persones que provenen de Bolívia, on la prevalença de la malaltia és molt elevada. A més, de les gairebé 800.000 dones migrants en edat reproductiva, 23.382 d’elles estaven afectades el 2018.
Segons l’equip investigador, l’índex de persones infradiagnosticades a Espanya és elevat, al voltant del 70%, encara que les diferències interregionals són considerables. Aquestes diferències poden deure’s a diferents polítiques d’accés al diagnòstic i tractament, així com a programes de cribratge prenatal i conscienciació. L’índex de persones no tractades també és elevat: un 82,5% en persones majors de 15 anys i del 60% en menors de 15 anys, destaca l’estudi.
“Gràcies als programes de cribratge prenatal implementats en diferents comunitats, la detecció i tractament en la població infantil ha millorat considerablement”, apunta Requena. Però els resultats de l’estudi indiquen que Espanya continua sent un país amb alta prevalença de Chagas, en el qual un gran nombre de persones no estan diagnosticades ni tractades, incloent-hi a dones en edat reproductiva, un grup que hauria de ser prioritari.
Els símptomes
La malaltia de Chagas té dues fases. Per una banda, la fase aguda, que dura uns dos mesos després de contraure’s la infecció. Durant aquesta fase circulen pel torrent sanguini una gran quantitat de paràsits, però en la majoria dels casos no hi ha símptomes o aquests són lleus i no específics. Algunes persones poden presentar febre, mal de cap, engrandiment de ganglis limfàtics, pal·lidesa, dolors musculars, dificultat per respirar, inflor i dolor abdominal o toràcic.
Per altra banda, trobem la fase crònica, en la qual els paràsits romanen ocults, principalment al múscul cardíac i digestiu. Fins a un 30% dels pacients pateixen trastorns cardíacs i fins a un 10% presenten alteracions digestives o neurològiques. Amb el pas dels anys, la infecció pot causar mort sobtada per arrítmies cardíaques o insuficiència cardíaca progressiva com a conseqüència de la destrucció del múscul cardíac.
El tractament
La malaltia de Chagas pot tractar-se amb benznidazol i amb nifurtimox, que maten el paràsit. Ambdós medicaments són eficaços gairebé al 100% per curar la malaltia si s’administren al començament de la infecció a l’etapa aguda, fins i tot en els casos de transmissió congènita. Tot i això, la seva eficàcia disminueix a mesura que transcorre el temps de la infecció, i les reaccions adverses són més freqüents en edats avançades.
No hi ha vacuna contra el Chagas, de manera que el control de vectors ha estat el mètode més eficaç de prevenció davant aquesta malaltia. El cribratge de la sang és necessari per prevenir la infecció per transfusions sanguínies i el trasplantament d’òrgans i per augmentar la detecció i la cura de la població afectada a tot el món.
El 2005, l’Organització Mundial de la Salut va reconèixer que la malaltia de Chagas era una malaltia tropical desatesa. Això va facilitar que es reconegués més la malaltia a l’escena internacional i es comencés a lluitar contra el feble compromís polític per combatre-la, així com la insuficient investigació i desenvolupament científic relacionat amb la prevenció, la detecció i l’atenció integral, inclòs el diagnòstic, tractament i els instruments d’informació i educació. Malgrat això, encara hi ha moltes deficiències en la notificació de casos i el seguiment d’aquests, així com una manca d’accés al diagnòstic i tractament per a milions de persones infectades.
