“Més aviat que tard”. És la frase més utilitzada pels representants de les diferents administracions sanitàries quan se’ls pregunta per la data de retirada de l’obligatorietat de mascaretes a interiors. Tot i això, malgrat que després de dos anys de pandèmia hi ha ganes, eviten posar dates finals.
Fan bé. En aquest temps també hem après a ser una mica més prudents. Les mascaretes en interiors tenen un paper important en la contenció de la transmissió i la situació actual manté encara importants incerteses. En tot cas, és una mesura rellevant que requereix una certa reflexió.
Aspectes clau abans de retirar les mascaretes a interiors
El risc de transmissió de la Covid-19 és molt més gran en espais interiors que a l’aire lliure. És més, aquest risc no és homogeni i varia en funció de factors com la renovació de l’aire (per ventilació natural o mecànica), l’aforament, les activitats que s’hi fan (major en llocs on es parla en veu alta o es canta) o el temps de permanència en aquests entorns.
Les mascaretes tenen una efectivitat extraordinària per reduir la transmissió de la Covid-19 en espais interiors. I aquesta efectivitat és més gran com més gran és la seva capacitat de filtre i millor el seu ajustament.
De la mateixa manera, el perill és especialment alt en alguns entorns (centres col·lectius en què cohabiten nombroses persones) i més preocupant quan inclouen persones amb més risc de desenvolupar Covid greu (residències, centres sanitaris i sociosanitaris).
En espais interiors amb grans aforaments (locals d’oci i cultura, restauració, culte, docents, etc.) o on cohabiten de manera estable moltes persones (residències, escoles majors, presons, albergs, centres d’internament, etc.) hi ha el risc de superesdeveniments de contagi, capaços de canviar de forma important la dinàmica de la transmissió en un territori, accelerant-la i expandint-la a altres territoris.
El que sí que sabem és que les mascaretes tenen una efectivitat extraordinària per reduir la transmissió de la Covid-19 en espais interiors. I que aquesta efectivitat és més gran com més gran és la capacitat de filtre i millor l’ajustament.
Protecció davant de la infecció
La transmissió i, sobretot, el risc de desenvolupar Covid greu, es redueix notablement a les persones immunitzades. Per vacunació, infecció natural o ambdues (immunitat híbrida). Aquesta protecció és més gran en les persones que han rebut una dosi de reforç.
Aquesta protecció davant del contagi, ja que contra el desenvolupament de malaltia greu és molt més duradora, es redueix amb el temps. També es redueix amb algunes variants (òmicron) que tenen certa capacitat d’eludir la defensa oferta per les vacunes o per la infecció amb altres variants (una altra vegada, referit al contagi abans que al risc de Covid greu).
Tot i que totes les persones poden desenvolupar la forma més greu de la infecció, el risc és molt més gran en alguns grups (majors, immunocompromesos, amb algunes comorbiditats concretes o no vacunats que no s’han infectat prèviament).
Tot i que diversos experts opinen que les mascaretes poden produir alguns problemes (especialment problemes d’aprenentatge i interacció social en els nens més petits), no hi ha estudis de qualitat que evidenciïn una problemàtica sanitària o social associada a aquest ús.
Si la transmissió a la població general és alta, és molt difícil impedir que es permeabilitzi fins als grups o entorns vulnerables. Ni a Espanya, ni als països del nostre entorn, i fins i tot fent servir mesures extremes d’aïllament, s’ha pogut evitar una mortalitat elevada en residències de persones grans.
L’ús obligatori de mascaretes a interiors, sens dubte incòmode, no és una mesura especialment disruptiva sobre l’economia. Menys que els aforaments o altres restriccions. I, encara que diversos experts opinen que poden produir alguns problemes (especialment problemes d’aprenentatge i d’interacció social en els nens més petits), no hi ha estudis de qualitat que evidenciïn una problemàtica sanitària o social associat a aquest ús.
La situació actual a Espanya
Després d’una sisena onada extraordinària per volum de contagis i després d’un descens relativament ràpid, la transmissió a Espanya sembla estancada al voltant de xifres d’incidència acumulada en 14 dies superiors als 400 casos notificats per 100.000 habitants. Són xifres altes. Bastant altes. A més, amb l’estratègia actual de “testat”, les xifres de casos reals seran molt superiors a les notificades.
Amb la nova estratègia de proves, la diferència entre casos notificats i reals augmentarà encara més i, a la pràctica, la incidència de casos perdrà la seva (ja limitada) utilitat com a indicador de referència per a l’adopció (o desadopció) d’estratègies de proves abordatge de la Covid-19.
La incidència de nous casos (abans que el “percentatge d’ocupació de llits”), d’hospitalització i d’ingrés a UCI -amb certa distorsió per no diferenciar si es tracta d’ingressos “per” o amb Covid- són des de fa moltes setmanes els indicadors de referència per informar les estratègies davant de la malaltia. També semblen estancats, encara que en xifres que no haurien d’impedir l’atenció adequada als pacients Covid i no Covid.
D’altra banda, no disposem d’informació sobre l’adherència de la població a l’ús de la màscara a interiors (o al compliment dels aïllaments). És probable que en alguns entorns (escoles, aeroports, transport públic) sigui elevada. Tan probable com que en altres entorns sigui molt baixa. I els anuncis de fi de mesures i fi de mascaretes, que tant s’han repetit aquestes darreres setmanes, no han d’estar ajudant a mantenir l’adherència al seu ús.
No disposem d’informació sobre l’adherència de la població a l’ús de la mascareta en interiors (o al compliment dels aïllaments). És probable que en alguns entorns sigui elevada i en altres molt baixa.
Finalment, comptem amb una proporció molt alta de persones amb pauta completa i de persones amb dosi de record. Aquestes proporcions són particularment altes en les persones de més edat, que són les que produeixen més casos greus.
Addicionalment, hem de comptar amb una proporció enorme de persones -vacunades o no- que han passat la infecció durant la sisena onada. Els casos registrats aproximen el 25-30% de la població. Encara que és probable que els casos reals doblin aquestes xifres.
Particularment rellevants són les taxes de contagi en adults no vacunats. Aquest grup de població, relativament petit, ha causat un volum desproporcionat de casos greus durant la sisena onada i, previsiblement, ja comptaran majoritàriament amb alguna protecció per haver passat la infecció. És poc probable que tornin a causar la meitat dels ingressos Covid a les UCI.
Aleshores, quan traiem la mascareta a interiors?
Als escenaris més probables per a les properes setmanes -sense presència de noves variants disruptives per una alta capacitat d’escapament vacunal-, és esperable un cert repunt de la transmissió per la reducció real de mesures restrictives (encara que pel reajustament a la baixa del testat les dades oficials diguin el contrari).
Però la població compta amb una protecció important contra la malaltia greu i aquest repunt no s’hauria de traduir en un ascens important de casos greus. Aquesta situació permetria, almenys en teoria, suspendre l’obligatorietat de l’ús de mascareta en espais interiors i, també, com ja s’ha anunciat, aproximar l’abordatge de la Covid a altres infeccions de vies respiratòries altes, a les proves o l’aïllament són inusuals.
Als escenaris més probables per a les properes setmanes –sense presència de noves variants disruptives–, és esperable un cert repunt de la transmissió per la reducció real de mesures restrictives (encara que pel reajustament a la baixa del testat les dades oficials diguin el contrari).
Però les xifres de transmissió encara són molt altes. I molt variables. Des de comunitats amb incidències de 900 per 100.000 a d’altres amb 200 per 100.000. Des de comunitats en clar ascens de la incidència a d’altres encara en descens. I localment aquestes variacions són encara més grans. Fins i tot, algunes localitats estan en situació molt complicada. S’aplicaran les mateixes mesures a llocs amb realitats epidemiològiques extraordinàriament diferents?
I hi ha aspectes dubtosos. Com s’operativitzarà la monitorització de la transmissió quan els nous –i encertats– canvis en el sistema de vigilància epidemiològica s’anuncien per a l’any que ve? Quines mesures es poden adoptar perquè els repunts afectin el mínim possible les poblacions més vulnerables? Com es farà la comunicació social del que, a la pràctica, suposa el transvasament de bona part de la responsabilitat sobre la transmissió als comportaments individuals?
Quan la transmissió és alta és molt difícil evitar que arribi a les residències de gent gran (que ara compliran 6 mesos des de les dosis de reforç) i als grups vulnerables. Tot i que la proporció de casos de Covid greu sigui molt menor ara que abans d’òmicron i de les terceres dosis, taxes com les actuals continuaran donant proporcions significatives d’hospitalitzacions i defuncions en aquests grups.
Encara hi ha aspectes dubtosos. Com s’operativitzarà la monitorització de la transmissió amb els nous canvis al sistema de vigilància epidemiològica? Quines mesures es poden adoptar perquè els repunts afectin el mínim possible les poblacions més vulnerables?
En resum, no tinguem pressa a retirar la màscara a interiors. Vegem com evoluciona la transmissió i com evolucionen les hospitalitzacions. Especialment després de la retirada de la resta de mesures, incloent aforaments, proves i aïllaments. Implantem nous sistemes de monitorització de la transmissió (per exemple, amb mostrejos periòdics) i continuem monitoritzant les residències. Avancem, però amb tranquil·litat.
Si la transmissió baixa una mica més, es podria començar amb les escoles. Potser també en alguns entorns (restauració) on l’ús de les mascaretes és menys testimonial. Potser caldrà deixar per al final altres coses (transport de llarg recorregut). O potser calgui prendre mesures diferents en funció d’aquests semàfors de risc que fem servir per a tan poques coses. Abans que entrar a posar o treure mesures, el que és raonable possiblement sigui preparar un pla per a una retirada progressiva, per sectors, i sempre que es compleixin determinades condicions.
Salvador Peiró és epidemiòleg i investigador a l’Àrea de Recerca en Serveis de Salut i Farmacoepidemiologia de la Fundació per al foment de la investigació sanitària i biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), València.
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí
