Des de fa anys es coneix la incidència i la mortalitat més grans per patologies cardiovasculars en persones amb trastorns mentals severs, però no se sabia si aquesta associació havia canviat amb el temps. Ara, un nou estudi publicat a PLOS Medicine ha analitzat l’evolució des de la dècada del 1970 fins a l’actualitat.
El treball, realitzat per experts de Regne Unit, Noruega, Estats Units, Alemanya i Canadà, mostra la revisió de 108 estudis que incloïen més de 30 milions de participants de països d’ingressos alts, tots amb edats compreses entre els 16 i els 65 anys a l’inici del problema psiquiàtric.
Els principals resultats apunten que la taxa de mortalitat per malaltia cardiovascular (ECV) de les persones amb aquests trastorns és més alta que a la població general, en particular en el cas de l’esquizofrènia (el doble) i del trastorn bipolar (1,65) vegades superior.
La taxa de mortalitat per malaltia cardiovascular de les persones amb aquests trastorns mentals és més alta que a la població general, en particular en el cas de l’esquizofrènia (el doble) i del trastorn bipolar (1,65 vegades superior)
En termes d’incidència, es va trobar també un risc més gran d’accident cerebrovascular i esdeveniments cardiovasculars per a les persones amb malalties mentals greus en relació amb la població general. Tot i això, el diagnòstic de cardiopatia coronària va ser més gran que el dels participants de control en el trastorn bipolar, però no en tots els estudis que incloïen pacients amb esquizofrènia.
“Aquest article confirma que hi ha una forta relació entre les malalties mentals greus i les cardiovasculars, que sembla augmentar amb el temps”, explica a SINC Amanda Lambert, primera autora i investigadora de la Universitat de Birmingham. “Les ràtios de mortalitat per ECV van augmentar durant les dècades del 1990 i el 2000, mentre que les d’incidència van ser més altes després de la dècada del 1990”, afegeix.
En el cas de l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, les taxes de mortalitat per malaltia coronària van ser més grans en les dècades del 1990 i el 2000 que en estudis anteriors, i més altes en les persones més joves.
“Els canvis des de la dècada de 1990 coincideixen aproximadament amb el llançament dels nous antipsicòtics de segona generació, que se sap que tenen pitjors efectes metabòlics”, afegeix l’especialista.
La importància de revisar factors de risc
Les malalties cardiovasculars estan associades a factors de risc modificables com ara el tabaquisme, la hipertensió arterial, el colesterol alt, l’obesitat i el consum d’alcohol. “Les persones amb malalties mentals greus presenten una prevalença més gran d’alguns d’aquests indicadors. Els nostres resultats confirmen la importància de diagnosticar i tractar les patologies cardiovasculars i els seus elements de risc en aquells pacients amb aquests problemes psiquiàtrics”, assenyala Lambert.
Calen més investigacions per entendre les raons del risc més gran de morbiditat i per avaluar per què pot haver empitjorat en les últimes dècades.
No obstant això, els autors no van poder explorar a la metanàlisi totes les possibles variables. “L’augment del risc relatiu de diagnòstic de patologies cardiovasculars a les dècades més recents pot ser el resultat de la disparitat en la prevalença del tabaquisme o del major ús d’antipsicòtics entre les persones amb malaltia mental greu i la població general”, diuen els autors.
Les limitacions de l’article inclouen el fet que molts dels estudis revisats tenien un alt perill de biaix, ja que van utilitzar les taxes de mortalitat de la població per comparar amb els participants amb malaltia mental greu. “Es necessiten més investigacions per entendre les raons del risc més gran de morbiditat i per avaluar per què pot haver empitjorat en les últimes dècades”, conclou la investigadora.
Referència:
Lambert AM, Parretti HM, Pearce I, Price MJ, Riley M, Ryan R, et al. (2022) Temporal trends in associations between sever mental illness and risk of cardiovascular disease: A systematic review and meta-analysis. PLoS Med 19(4): e1003960. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1003960
