Actualitat

Els casos de xarampió augmenten un 79% per la baixa vacunació

Els casos de xarampió notificats a tot el món van augmentar un 79% en els dos primers mesos del 2022, en comparació amb el mateix període d’any anterior. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ho atribueixen, sobretot, a la disrupció de les campanyes de vacunació infantil per la pandèmia de Covid-19. Així doncs, les organitzacions adverteixen que els confinaments i restriccions per la pandèmia i la derivació de recursos i personal per fer-hi front pertorben la immunització davant d’altres malalties.

Els dos primers mesos d’aquest any es van notificar gairebé 17.338 casos de xarampió a tot el món, enfront dels 9.665 dels dos primers mesos del 2021. Com que aquesta malaltia és molt contagiosa, els casos tendeixen a aparèixer ràpidament quan els nivells de vacunació disminueixen. Segons l’OMS i UNICEF, l’augment dels casos de xarampió revela que hi ha un risc més gran que augmenti la propagació de malalties que es poden evitar mitjançant la vacunació i es podria desencadenar un increment dels brots epidèmics.

L’abril del 2022, els organismes van informar que s’havien produït 21 brots de xarampió de gran magnitud i gravetat a tot el món durant els darrers 12 mesos. La majoria dels casos de xarampió es van registrar a Àfrica i a la regió del Mediterrani oriental. En l’últim any, on hi ha hagut més casos ha estat a Nigèria (12.341), Somàlia (9.068), Iemen (3.629), Afganistan (3.628) i Etiòpia (3.039). Però, alerten les organitzacions, és probable que les xifres siguin més elevades, ja que la pandèmia ha pertorbat els sistemes de vigilància a tot el món, i és possible que no es notifiquin tots els casos.

Algunes dades sobre el xarampió

El xarampió és una malaltia molt contagiosa i greu causada per un virus de la família dels paramixovirus i normalment se sol transmetre a través del contacte directe i de l’aire. Encara que existeix una vacuna segura i econòmica per combatre’l, introduïda el 1963, la malaltia va causar encara el 2019 uns 207.500 morts, la majoria entre infants menors de cinc anys.

El virus infecta el tracte respiratori i s’estén a la resta de l’organisme. A banda del seu efecte directe a l’organisme, que pot ser letal, el virus del xarampió també debilita el sistema immunitari i augmenta la vulnerabilitat dels nens a altres malalties infeccioses com la pneumònia i la diarrea, fins i tot diversos mesos després que es produeixi la infecció per xarampió. La majoria dels casos ocorren en entorns que pateixen dificultats socials i econòmiques a causa de la Covid-19, els conflictes o altres crisis, i que tenen una infraestructura sanitària deficient i insegura.

La majoria de les morts es deuen a complicacions de la malaltia, que són més freqüents en menors de cinc anys i en adults majors de 30 anys. Les més greus són la ceguesa, l’encefalitis, la diarrea greu (que pot provocar deshidratació), les infeccions de l’orella i les infeccions respiratòries greus, com ara la pneumònia. Els casos greus són especialment freqüents en nens petits malnodrits i, sobretot, en els que no reben aportacions suficients de vitamina A o el sistema immunitari del qual es troba debilitat pel VIH/SIDA o altres malalties.

«El xarampió és més que una malaltia perillosa i potencialment mortal. També és un primer indici que hi ha llacunes a la nostra cobertura mundial de la immunització, llacunes que posen en greu perill els nens vulnerables», va dir Catherine Russell, directora executiva d’UNICEF. «És encoratjador que a moltes comunitats la gent comenci a sentir-se prou protegida de la Covid-19 per tornar a fer més activitats socials, però fer-ho a llocs on els nens no estan rebent la vacunació sistemàtica genera les condicions més propícies per a la propagació d’una malaltia com el xarampió», va afegir.

Campanyes de vacunació interrompudes per la Covid

El 2020, 23 milions de nens no van rebre les vacunes infantils bàsiques a través dels serveis sanitaris sistemàtics, la xifra més elevada des del 2009, i 3,7 milions més que el 2019. Fins a l’1 d’abril del 2022 seguien ajornades 57 campanyes contra malalties que es poden evitar amb vacunes a 43 països. D’aquestes, 19 són campanyes contra el xarampió, cosa que fa que 73 milions de nens corrin el risc de contraure’l per no haver estat vacunats.

La cobertura igual o superior al 95% amb dues dosis de la vacuna contra el xarampió pot protegir els nens contra la malaltia, però les interrupcions relacionades amb la pandèmia de Covid-19 han endarrerit en molts països la introducció de la segona dosi. Per això, l’OMS i UNICEF demanen que es recuperin ràpidament les campanyes de vacunació infantil. «Ara és el moment de tornar a engegar la immunització essencial i llançar campanyes de recuperació perquè tothom pugui tenir accés a aquestes vacunes que salven vides», va assenyalar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS.

Les vacunacions contra el tifus i la pòlio també s’han vist alterades aquests darrers dos anys, per la qual cosa les dues agències de l’ONU temen que després de la Covid hi pugui haver epidèmies importants d’aquestes altres infeccions, prevenibles amb la vacuna. «La pandèmia de Covid-19 ha interromput els serveis d’immunització, els sistemes de salut estan desbordats i ara estem assistint a un ressorgiment de malalties mortals com el xarampió. En el cas de moltes altres malalties, les repercussions d’aquestes interrupcions dels serveis d’immunització es deixaran sentir durant dècades», va afirmar el director general de l’OMS.

El risc que es produeixin grans brots ha augmentat perquè les comunitats han flexibilitzat les pràctiques de distanciament físic i altres mesures preventives contra la Covid-19 que s’havien instaurat durant el punt àlgid de la pandèmia. A més, amb el desplaçament de milions de persones a causa dels conflictes i les crisis, com a Ucraïna, Etiòpia, Somàlia i Afganistan, les interrupcions en els serveis d’immunització sistemàtica i de vacunació contra la Covid, la manca d’aigua potable i sanejament i l’amuntegament augmenten el risc que es produeixin brots de malalties.