Opinió

Els ajuntaments, la sanitat i la salut

El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) són els que, per llei, planificació, pressupost i gestió, tenen l’obligació de mantenir i gestionar bé els serveis públics de salut. Però, per fer això, cal tenir primer la voluntat política de fer-ho, i fer-ho bé i, en segon lloc, un pressupost suficient, gestionar-lo bé en benefici de la salut i no d’interessos privats, i de bona qualitat.

Així i tot, altres institucions públiques com els ajuntaments o les diputacions tenen també competències compartides en aquests objectius de salut (encara que minoritàries), amb la seva participació en Consorcis públics amb el CatSalut (15 Consorcis i una Fundació), que poden exercir juntament amb les seves responsabilitats i funcions en defensa de la salut, com les competències pròpies de salut pública, alimentària, ambiental, de serveis socials i altres determinats de la salut. Com dèiem, els ajuntaments poden incidir en els serveis sanitaris assistencials i de cures dels seus ciutadans: en la vigilància, la informació, la participació ciutadana, la transparència i els serveis complementaris dels públics, mostrant així el camí per estendre la cartera de serveis existent, sobretot enfocats en les persones més vulnerables o excloses del sistema.

Alguns exemples que conec són impulsats per l’Ajuntament de Barcelona, que si bé és veritat que té molta més capacitat econòmica que la majoria d’ajuntaments, té competències compartides en el Consorci (públic) Sanitari de Barcelona (en el comitè de direcció: 40% Ajuntament i 60% CatSalut), però la planificació i els pressupostos d’assistència sanitari són del CatSalut. De tota manera, els exemples que explico a continuació són fruit, sobretot, de la voluntat política de l’equip de govern municipal:

1. Recuperació al sector públic del servei d’atenció a urgències de nits i festius a la ciutat, que estava externalitzat a una empresa privada, a demanda de l’Ajuntament i amb la conformitat de la comissió tècnica de tota la Primària de la ciutat. Passa a l’ICS (2017).
2. Després de reiterades demandes i protestes ciutadanes al Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) sobre els serveis públics, concertats en diverses empreses privades de la Rehabilitació ambulatòria i domiciliària a la ciutat, el març de 2018, la comissió tècnica del CSB proposa un Model Integral de Rehabilitació Comunitària, basat en l’Atenció Primària. Comença accions sectorials en un pla pilot, resistint-se encara el CatSalut a internalitzar totalment aquest servei que està en mans privades i que és de mala qualitat.
3. Enfront també de les reiterades denúncies de mala qualitat en molts centres sociosanitaris i a proposta de l’Ajuntament, el CSB aprova realitzar una “auditoria de qualitat externa dels centres d’atenció intermèdia”. El protocol i indicadors de l’auditoria es realitza l’any 2018 amb una comissió tècnica externa als centres, una auditoria pilot a quatre centres (un públic i tres privats concertats) amb un millor resultat en el centre públic. Es presenten els resultats al centre i es porten a terme plans de millora de qualitat tutelats.
   Es pren l’acord d’estendre les auditories als altres 11 centres sociosanitaris de Barcelona i, finalment, el CatSalut accepta dur-les a terme a tot Catalunya (en curs actualment).
4. Dissolució del PAMEM, una mútua de funcionaris municipals i família, passant els mutualistes a la cobertura universal del CatSalut, i quatre EAPS i un CUAP que gestionava al sector públic (Parc Sanitari Pere Virgili).
5. Creació del Dentista municipal per població vulnerable, aprofitant l’estructura de Viladomat i part del pressupost de l’ex-PAMEM, tant per reduir desigualtats de persones amb pocs recursos (valoració social) com per insistir en la inclusió d’aquest servei a la cartera de serveis del CatSalut. Es crea el 2018, amb una ampliació 2021. En quatre anys: en total 24.032 visites, 18.698 visites d’odontòlegs. Cost total: 1.924.000 euros. Aquest procés genera la Llei Catalana (aprovada el 2020) amb un pressupost el 2022 de 50 milions d’euros del Departament de Salut i inicia un projecte de dentista municipal obert a tota la ciutadania a preu de cost (en procés judicial).
6. En salut mental, per part de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet molta feina complementària a l’assistència del CatSalut, a més de la creació del primer Pla de Salut mental municipal de tot l’Estat Espanyol, el telèfon de prevenció del suïcidi i el servei Konsulta’m sense cita prèvia. El telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona ha estat premiat per EU Health, i ha estat replicat ara per l’Estat Espanyol amb el nou telèfon: 024.
7. Elaboració per una comissió tècnica del CSB dels “Criteris de participació ciutadana en els centres sanitaris” el juliol 2016, que promou la creació de comissions de participació en les ABS i es distribueix als CAP de la ciutat.
8. “Projecte de millora de l’Atenció Primària i Comunitària a l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona litoral”. El 14 juliol 2016, la comissió permanent del CSB aprova a proposta de l’Ajuntament fer un pla de millora de l’Atenció Primària i Comunitària, començant amb un projecte pilot a l’AIS litoral Mar (Hospital del Mar, sociosanitari Fòrum i 4 EAP: Gòtic, Vila Olímpica, Ramon Turró i Besos, amb una població de 120.000 habitants). Es constitueix un grup de treball amb 30 professionals (metgesses, infermeres, administratius i gestors de CSB, ICS, Ajuntament i PAMEM). Es van fer dues sessions de participació de professionals de l’AIS i ciutadania, una de presentació del projecte, els seus objectius i metodologia, prioritzant els assistents les línies de treball, i una darrera sessió (2018) de presentació de les accions de millora proposades i dutes a terme. Es va començar la tasca amb un primer document de l’estat de l’atenció primària (indicadors). Accions de millora suggerides: capacitat resolutiva, continuïtat assistencial, millora de la longitudinalitat, millora de l’accessibilitat (llistes espera), millora de la comunicació, indicadors de qualitat, participació ciutadana, millora de clima laboral. Els objectius i propostes de millora en les relacions amb l’Hospital del Mar es van incloure en el pacte territorial (AIS) del 2017 i 2018 i se signaran entre la direcció, caps de servei implicats i la direcció d’Atenció Primària i CSB. Entre els resultats, hi ha que el 85% de les consultes a especialistes de l’Hospital es realitzen en menys de 45 dies.
9. Signatura de “Conveni entre Generalitat de Catalunya, Consorci Sanitari de Barcelona i Ajuntament de Barcelona per la millora de qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat 2016-2023”. A partir d’una anàlisi de les necessitats, es programen nous equipaments i obres de millora dels existents (atenció primària, hospitals, sociosanitaris, drogodependència, etc.), amb un informe de revisió periòdica de l’estat d’execució. En atenció primària, el 2022, de dinou actuacions inicials, deu estan realitzades, tres en projecte, en quatre s’han identificat els terrenys o edificis (per part de l’Ajuntament) i dos estan pendents. Post conveni, s’han identificat cinc necessitats més: en quatre s’ha identificat el lloc i una es troba pendent.
10. Cofinançament de les obres de millora del Parc de Salut Mar, amb entre altres, la construcció i posada en funcionament d’un gimnàs per rehabilitació al Centre Fòrum, que ha permès atendre en el seu territori els processos dels usuaris dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella que havien d’anar al servei de rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança (Districte de Gràcia).
11. Projecte Magòria: pacte d’acord de construcció als terrenys de Magòria a Hostafrancs d’un Centre Sociosanitari públic, Centre d’Urgències d’Atenció Primària i equipaments d’habitatges assistits per part de l’Ajuntament.

Aquests exemples ens poden servir per veure que, si es vol, es pot. Els ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals poden i han de tenir competències i responsabilitats en salut i sanitat, i s’han implicar en les necessitats i demandes dels seus ciutadans. Perquè la salut és un dret.