Els humans portem interactuant amb els animals des dels orígens de la nostra espècie. Aquesta relació ens ha portat beneficis, com ara poder cultivar millor el camp o alimentar-nos de forma saludable, però també perjudicis com les malalties zoonòtiques, causades per gèrmens nocius que porten els animals i que poden transmetre’s a les persones.
L’últim capítol sobre aquestes patologies el protagonitza la verola del mico, una zoonosi viral endèmica a l’Àfrica que des de fa unes setmanes acumula 257 casos fora del continent, 98 reportats a Espanya.
D’acord amb un informe de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 75% de les patologies infeccioses són d’origen animal. Aquests virus, bacteris, paràsits i fongs ocasionen problemes tant lleus com greus i fins i tot poden arribar a provocar la mort. A més, es propaguen mitjançant el contacte directe o mitjançant els aliments, l’aigua o el medi ambient.
Les malalties zoonòtiques, de les quals ja hi ha identificades més de 200 tipus, van en augment i es propaguen més i més ràpid.
Ja hi ha identificades més de 200 malalties zoonòtiques, que augmenten i es propaguen més i més ràpid. Afortunadament, algunes es poden prevenir íntegrament mitjançant mètodes com la vacunació.
Hi havia una vegada…les zoonosis
Al llarg de la història, aquestes patologies infeccioses han influït a l’ésser humà i tot sembla indicar que ho continuaran fent a escala planetària. Les primeres civilitzacions de l’Orient Mitjà, com ara Egipte i Mesopotàmia, ja documentaven l’existència de la ràbia. Aquesta antiquíssima malaltia zoonòtica és causada per un virus de la família Rhabdoviridae i es propaga a través de mossegades o esgarrapades per un animal infectat.
La forma més eficaç de combatre-la és la vacunació dels gossos domèstics, ja que són els principals responsables de la propagació. Actualment, la ràbia es concentra en poblacions pobres i vulnerables d’Àsia i Àfrica.
Al llarg de la història, les zoonosis han influït a l’ésser humà i tot sembla indicar que ho continuaran fent a escala planetària.
Molt més letal va ser la pesta negra, que va causar la mort a 50 milions de persones i va generar una gran alarma entre la població del segle XIV. La causant d’aquesta coneguda massacre va ser el bacteri Yersinia pestis, que habita en petits mamífers i en les puces que els parasiten.
La seva ràpida propagació va venir motivada pel contacte freqüent amb rates i puces i les precàries condicions de vida que es donaven a l’Edat Mitjana. Avui, la pesta segueix afectant gairebé 3.000 persones a tot el món i es considera endèmica a diversos països com Madagascar, República Democràtica del Congo i Perú.
El 1986, es van detectar els primers casos d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) al Regne Unit. La ‘malaltia de les vaques boges’ consisteix en l’acumulació de la proteïna prion al teixit nerviós i es transmet consumint carn contaminada.
Segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), el risc d’infecció es produeix quan l’aliment està contaminat per material orgànic derivat d’altres herbívors. Després d’obtenir dades concloents i identificar les causes de l’EEB, es va deixar d’alimentar les vaques amb el pinso que va originar aquest episodi zoonòtic.
A punt d’entrar al nou mil·lenni, el 1997, vam conèixer la grip aviària. Aquesta nova patologia d’origen animal és provocada per subtipus del virus Influenza A que afecten les aus, encara que alguns dels seus ceps poden infectar puntualment els humans i altres mamífers.
Des de finals del 2019, la humanitat conviu amb un nou virus, el SARS-CoV-2, que ha suposat la primera gran pandèmia del segle XXI.
Del 2004 al 2006 el virus es va propagar entre les aus de corral d’Àsia a Europa i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir que la grip aviària tenia potencial per convertir-se en una pandèmia. Si bé encara no hi ha una mutació del virus que faciliti la transmissió entre les persones, segueixen apareixent notícies de contagis en humans a través de ceps nous.
Des de finals del 2019, la humanitat conviu amb un nou virus, el SARS-CoV-2, que ha suposat la primera gran pandèmia del segle XXI. Més de dos anys després del primer brot, se segueix investigant quin animal va ser el responsable que aquest virus saltés a humans i si hi va haver un transmissor intermedi. El principal sospitós fins ara? El ratpenat.
A això cal sumar-hi, el 2022, el brot del virus de la verola del mico (monkeypox). Tot i que no és la primera vegada que surt d’Àfrica, ara ha arribat a diversos països d’Europa. Afecta la població general i es transmet en qualsevol context que impliqui un contacte estret, no necessàriament per via sexual. Ja s’ha aconseguit la seqüenciació completa.
A què és deguda la proliferació d’aquestes malalties?
Les malalties zoonòtiques no són fruit de la casualitat, sinó que darrere de la seva proliferació coincideixen nombrosos factors, que influeixen tant als agents patògens (gèrmens) com als seus hostes (humans i animals).
Els canvis o mutacions que pateixen tots dos per adaptar-se a l’entorn es coneixen com a factors biològics. En general, com més simple és un organisme, més ràpidament canvia i dóna lloc a diverses variants d’una mateixa espècie. Cosa que estem veient de prop amb el SARS-CoV-2.
Els factors físics, com ara el clima o la meteorologia, determinen la supervivència (o multiplicació, si la posseeix) del patogen fora de l’hospedador original. És a dir, que aquests elements brinden a virus, bacteris, paràsits i fongs diverses oportunitats perquè puguin transmetre’s a altres espècies.
Seria un error parlar d’un llistat d’animals que cal vigilar perquè aquestes situacions són imprevisibles. La qüestió és que la interacció amb animals és cada vegada més intensa, tant a escala domèstica, com al món salvatge.
L’alteració als ecosistemes s’inclou dins dels factors ecològics, entre els quals també figuren la desforestació, els desastres naturals o l’agricultura intensiva. Elisa Pérez, viròloga veterinària al Centre de Recerca en Sanitat Animal (INIA-CSIC), explica que “la pèrdua de biodiversitat afecta greument l’equilibri dels ecosistemes. Els sistemes depredador-presa es veuen alterats, algunes espècies pateixen la manca d’aliments i de refugi, etc. Tot això debilita el sistema immunitari dels animals i augmenta el risc que apareguin nous virus o variants”.
L’expert en estudis ecoepidemiològics i professor de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi Serra, afegeix: “Ens hem dedicat principalment a combatre la pèrdua de biodiversitat més visible i immediata com els incendis o la desforestació. El problema és que ens oblidem que les dinàmiques entre microorganismes també canvien. Aquestes alteracions no són immediates i són més difícils de percebre, però també tenen un paper important en els episodis de zoonosi”.
Les migracions humanes, per exemple, s’han associat històricament amb l’aparició i la difusió de noves patologies. Aquest fenomen s’ha agreujat amb els viatges amb avió.
Aquest fenomen s’ha agreujat amb els viatges amb avió, permetent que agents infecciosos puguin arribar a qualsevol part del món en 24 hores. Ha estat el cas de virus com l’Ebola o el del Nil Occidental.
Ricard Parés, president del Consell del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (CCVC), ho il·lustra amb la situació a Ucraïna: “Allà encara hi ha animals salvatges amb ràbia que poden transmetre-la. Quan se’ls ha proporcionat ajuda humanitària a aquestes persones, que és el més primordial, cal veure si porten mascotes amb ells. Aquestes podrien reintroduir malalties ja controlades en territoris on no és obligatòria la vacunació”.
D’altra banda, l’explotació intensiva, ja sigui agrícola, ramadera o piscícola, també és un altre element que cal tenir en compte. Al món actual s’exploten tant animals locals com espècies noves o exòtiques. En aquest sentit, destaquen els mercats humits, brous de cultiu idonis perquè sorgeixin patologies com la grip aviària i la Covid-19.
Situacions imprevisibles, vigilància requerida
Aleshores caldria identificar i vigilar una sèrie d’animals potencialment perillosos per a la nostra salut? “Seria un error -comenta Parés-, ja que aquestes situacions són imprevisibles. A escala domèstica s’obre el ventall del que es considera una mascota. Els porcs vietnamites o rèptils com iguanes o tortugues en són un bon exemple. D’altra banda, al món salvatge també hi ha més interacció a través d’activitats turístiques, com els safaris a l’Àfrica. No cal generar alarma, simplement són factors que cal tenir en compte”.
El comerç al voltant dels animals exòtics, ja sigui legal o il·legal, influeix també en els episodis de zoonosi.
El comerç al voltant dels animals exòtics, ja sigui legal o il·legal, influeix també en els episodis de zoonosi. En traslladar-los a llocs diferents del seu hàbitat, sovint a milers de quilòmetres, les malalties infeccioses que podrien patir hi viatgen.
És el que va passar el 2003 amb el primer brot de verola del mico que es va registrar fora de l’Àfrica, als EUA. Les persones que van contraure la infecció van ser contagiades per les seves mascotes, uns gossets de les praderies. Aquests rosegadors, a la botiga d’animals, van estar en contacte amb uns mamífers procedents de Ghana, que els van transmetre el virus.
One Health: la salut depèn de tot i de tots
Atesa la gran quantitat de factors que influeixen en l’aparició i la propagació de les zoonosis, no resulta estrany que els intents per protegir la nostra salut siguin cada vegada més multidisciplinaris i col·laboratius. En aquest sentit, els darrers anys ha cobrat força el concepte One Health, que reconeix que la salut de les persones està estretament relacionada amb la d’animals, plantes i medi ambient. Cal que els professionals d’aquestes àrees i d’altres es comuniquin i col·laborin per afrontar noves amenaces.
Cal enfortir els sistemes sanitaris, sobretot a nivell primari. Com que la pandèmia ens va demostrar, un problema de salut en un racó allunyat del planeta és un problema comunitari.
Adelaida Sarukhan, redactora científica sobre virus emergents a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), explica que la salut s’ha de concebre a escala global, i no només des del global north (nord global, en espanyol) com fins ara.
“Per construir una salut global cal col·laborar per generar i compartir dades de qualitat. És essencial que es dediquin els recursos adequats per ajudar els països de renda mitjana i baixa a produir i analitzar aquestes dades. L’altra pedra angular -prossegueix Sarukhan- és enfortir els sistemes de salut, sobretot els primaris. La pandèmia ens va demostrar que un problema de salut en un racó del planeta és un problema comunitari”.
La clau: la vigilància
El treball conjunt pot ajudar a predir el risc d’infecció humana. Sarukhan comenta que l’acció més important per identificar un brot zoonòtic i evitar epidèmies o pandèmies és la vigilància.
“Es pensa que hi ha uns 300.000 virus desconeguts, només en mamífers, susceptibles de saltar l’humà. Identificar-los i investigar-los pot costar entre mil i cinc mil milions de dòlars, que no és comparat amb el cost humà, social i econòmic d’una pandèmia”, afegeix.
Hi ha uns 300.000 virus desconeguts, només en mamífers, susceptibles de saltar l’humà. L’acció més important per identificar un brot zoonòtic i evitar epidèmies o pandèmies és la vigilància.
“Els ciutadans podem ajudar amb coses molt simples: no donant menjar a animals silvestres, com els porcs senglars, que poden ser portadors de l’hepatitis E.; o evitant deixar escombraries fora dels contenidors, ja que això els atrau. Per impedir la proliferació de mosquits, que poden ser transmissors, cal procurar no tenir recipients amb aigua a casa. I, finalment, però no menys important, rentar-se les mans”, sosté Jordi Serra, investigador d’IRBio.
Quan les poblacions humanes creixen i s’expandeixen, les persones augmenten el contacte amb animals i malalties noves. “Necessitem ciutadans informats i conscients que les seves accions diàries tenen un impacte sobre la naturalesa i la salut”, conclou Elisa Pérez.
