Avui en dia, els sistemes d’informació i, en concret, la intel·ligència artificial (IA), estan jugant un paper molt important en la transformació digital del nostre entorn. La IA cerca imitar la intel·ligència humana a través d’algoritmes i eines computacionals per generar coneixement i aproximar-se a conclusions de manera autònoma a partir de l’anàlisi de gran quantitat de dades.
El nombre d’aplicacions d’IA ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, sent cada cop més complexes i sofisticades. També són més les àrees on s’hi ha instaurat, des del sector financer i industrial fins al sector sanitari. En aquest darrer camp, es preveu que les eines d’IA contribuiran a la resolució de problemes complexos de salut, com ara la detecció de la predisposició a desenvolupar malalties, la detecció de portadors de malalties hereditàries o la predicció de la resposta individual enfront de tractaments.
«La intel·ligència artificial suposarà una revolució en medicina. Amb tota la informació que li dones, serà capaç d’aprendre a reconèixer patrons que potser el professional sanitari no és capaç d’identificar amb la medicina habitual. Això generarà patrons que permetrà conèixer el diagnòstic d’un pacient, el seu pronòstic i com respondrà al tractament, amb una precisió molt alta i de manera molt individualitzada», explica el Dr. José Ibeas, nefròleg de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Ibeas és el director del 1r Taulí Health Artificial Intelligence Symposium (THAIS), una jornada dirigida als professionals de la salut encaminada a explicar-los com s’utilitza actualment la intel·ligència artificial en la medicina i quin és el seu futur.
La jornada tindrà lloc els pròxims dies 20 i 21 de juny i reunirà els experts més destacats de la intel·ligència artificial aplicada a l’àmbit de la sanitat. Els assistents a l’acte podran conèixer, profunditzar i resoldre els seus dubtes sobre els diferents aspectes d’aquesta tecnologia: els coneixements que s’han de tenir per integrar-la en el sistema sanitari, què hauria de saber un professional de la salut quant a big data i mineria de dades, quines infraestructures cal, quina és la normativa de seguretat i protecció de dades que s’ha de complir o quins dilemes ètics pot plantejar la intel·ligència artificial.
La jornada està organitzada per la Unitat Mixta del grup de Nefrologia Clínica, intervencionista i computacional de l’Institut Recerca i Innovació del Parc Taulí (I3PT) i el departament de Telecomunicacions i Enginyeria de sistemes de la UAB. La perspectiva de la trobada es basa en un abordatge multidisciplinari, amb la participació de clínics, enginyers, gestors i entitats públiques i privades.
«La intenció és donar a conèixer als professionals de la salut què és el que està passant en el camp de la intel·ligència artificial, perquè encara és un món molt desconegut per ells. Per descomptat, l’última decisió la tindrà sempre el metge o metgessa, però la intel·ligència artificial actuarà com un suport de decisió, i per això és necessari que els clínics estiguin formats i tinguin els coneixements necessaris per utilitzar aquesta tecnologia», explica el director de la jornada.
Segons explica el Dr. Ibeas, la intel·ligència artificial aplicada a la salut encara es troba en una fase incipient, però té grans possibilitats. «Actualment, hi ha encara pocs sistemes validats. La majoria s’utilitzen en proves d’imatge, com per exemple en escàners que són capaços de diagnosticar tumors. Així i tot, durant els pròxims anys, s’anirà estenent arreu del món. És una revolució que no ha fet més que començar», destaca.
L’ètica en la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial es pot utilitzar -i ja s’està fent en alguns països rics- per millorar la velocitat i la precisió del diagnòstic i la detecció de malalties, reforçar la recerca en l’àmbit de la salut i el desenvolupament de medicaments, i donar suport a diverses intervencions de salut pública, com la vigilància de la morbiditat, la resposta als brots i la gestió dels sistemes de salut.
Tanmateix, l’ús cada vegada més gran de la IA en l’àmbit de la salut planteja també alguns desafiaments i riscos ètics. En aquest sentit, un grup d’experts internacionals nomenats per l’OMS van elaborar l’informe Ethics and governance of artificial intelligence for health (ètica i governança de la intel·ligència artificial a l’àmbit de la salut), és el resultat de dos anys de consultes celebrades per un grup d’experts internacionals nomenats per l’OMS, en el qual s’adverteix del perill de sobreestimar els avantatges de la IA a l’àmbit de la salut, sobretot quan això es fa en detriment d’inversions i estratègies bàsiques que són necessàries per aconseguir la cobertura sanitària universal.
El document també s’assenyala que la IA pot comportar riscos, com la recopilació i utilització poc ètiques de les dades sobre salut o els biaixos codificats en els algoritmes. A més, l’informe destaca que, si bé la inversió dels sectors públic i privat en el desenvolupament i el desplegament de la IA és fonamental, l’ús no regulat de la IA podria subordinar els drets i interessos dels pacients als poderosos interessos comercials de les empreses tecnològiques o als interessos dels governs en matèria de vigilància i control social.
L’informe també posa en relleu que els sistemes entrenats principalment a partir de dades recopilades de persones que viuen en països d’alt ingrés poden no funcionar bé en el cas de les poblacions d’entorns d’ingrés baix o mitjà. Per tant, els sistemes d’IA s’haurien de dissenyar amb cura per reflectir la diversitat dels entorns socioeconòmics i d’atenció de salut.
