Reportatge

Sense salut global no hi ha salut individual

Quan la ciutat xinesa de Wuhan explicava al món que una espècie de ratpenat havia infectat persones amb un virus que mata, s’estava passant un missatge molt més global: la salut és un tot inseparable entre salut humana, salut animal i salut de l’ecosistema global planetari: terra, mar i l’aire i tota la vida que hi ha en les tres dimensions. Basant-se en això, l’any 2008, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) van publicar els ‘Dotze principis de Manhattan‘. Són les conclusions d’una prèvia reunió a Nova York d’experts en diferents disciplines de tot el món, el pont a un mètode holístic (One world, onehealth) per prevenir malalties en persones i animals que respecti la integritat dels ecosistemes en benefici de persones, animals i tota la biodiversitat.

Aquesta estreta interdependència entre salut pública, sanitat animal i estat dels ecosistemes ha batejat i ha estat fil argumental de les ponències i participació dels 250 assistents al congrés nacional de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària (SEMPSPGS), celebrat a la ciutat de Girona del 15 al 17 de juny amb el títol One Health: Del desafío a la vanguardia.

“Hem avançat molt en medicina els darrers 50-70 anys. Sabem molt de patologies, què les provoca i quines són eines terapèutiques, però ens hem centrat en la salut només com a tractament de la malaltia i hem deixat de banda l’entorn”, explica la ponent del congrés, presidenta de la Plataforma One Health i degana de Veterinària de la UAB, Maite Martín, que també presideix la conferència de degans i deganes veterinaris de tot l’Estat.

Martín considera que “som una societat que hem anat fent les coses entenent la salut com l’oposat a la malaltia i, per tant, hem fet abordatge centrat bàsicament en les patologies, on hem avançat i millorat moltíssim l’esperança de vida. Però el món ha canviat moltíssim i ara l’entorn exerceix una gran pressió sobre la salut. En part per la degradació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat a conseqüència del model d’economia lineal en el que ens trobem, basat en l’extracció de recursos naturals que un cop transformats i utilitzats generen uns residus que són abocats al medi ambient. També per la sobreconcentració de gent en les grans ciutats i la pèrdua dels recursos ecosistèmics dels quals depenem, com ara per l’obtenció d’aigua. Avançar en tecnologia ha estat positiu, però ara ens cal trobar solucions per actuar sobre l’entorn i disminuir la pressió. Si fem un abordatge patogènic només, no podrem. La pandèmia de la Covid ens ha ensenyat que no podem contemplar només l’àmbit sanitari”.

Per això, en ple context pandèmic va néixer la Plataforma One Health (Una sola salut), amb la voluntat d’esdevenir connexió entre tots els àmbits que haurien de participar en l’abordatge integral de la salut. Establir sistemes de prevenció amb millor coordinació de la salut animal i humana i la seguretat alimentària per crear mecanismes d’alerta precoç és un dels seus objectius. “És un problema tan complex que necessites gent de totes les disciplines. I la millor solució és impossible perquè s’han de tenir en compte grans diferències de recursos econòmics, factors socials, culturals… S’ha de trobar la solució més eficient”, precisa Maite Martín. “La dificultat no és entendre la definició d’una sola salut, sinó portar-la a la pràctica. Declaracions a les cimeres del clima ja se’n fan, però qui les promou no té poder executiu sobre els països. Malgrat els esforços perquè els governs ho implementin, els compromisos no són vinculants i, si un país no redueix les emissions de carboni, per molt que s’hi hagi compromès, no té cap sanció”, assenyala.

Per assolir l’abordatge integral de la salut de tot el planeta i de qualsevol ésser que hi viu, serien necessàries polítiques en xarxa a través d’una estratègia mundial, regional i local a tots els nivells. “La verola del mico, per què la tenim? Si hi ha països endèmics d’això, per què no s’ha erradicat? Si els altres països haguéssim ajudat, no hi hauria malalties tropicals desateses”, puntualitza la degana de Veterinària de la UAB. “I per què ens fa por ara tot això? El canvi climàtic, la desforestació, tot el que varia el planeta fa que es desplacin els vectors, i les malalties ens arriben a nosaltres”, afegeix.

Equips multidisciplinaris

Treballar tots a l’una i ben coordinats. Els ministeris d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Sanitat i Transició ecològica com a pilars-base -diu Martín-, haurien de compondre els equips multidisciplinaris per a l’abordatge necessari. “Però després també Economia, per decidir on es destinen els pressupostos que fan falta; el ministeri de Recerca, per ampliar coneixement, i el ministeri d’Educació, fonamental. Per aconseguir el compromís de la societat, has de formar i educar bé, perquè dos cartells al carrer no fan una campanya de sensibilització”, diu.

La gestió dels plàstics i com arriben a l’organisme humà a través del consum de peix, o el perill de la desaparició de la tortuga marina, un dels depredadors principals de les meduses, i la consegüent amenaça per a les persones i els negocis turístics de la invasió a les platges d’aquests invertebrats són només dos exemples que demostren que una petita pertorbació en un dels elements que formen part de la complexa xarxa d’interaccions que conforma la vida en el nostre planeta repercuteix en multitud d’aspectes i de forma amplificada. En definitiva, com afirma Maite Martín, “no està passant res d’extraordinari, però està passant de manera amplificada. Tot és complex, però l’essència és senzilla. Jo entenc la vida al planeta com les fitxes del dòmino. Si en cau una, van caient les altres, i hi ha peces que ni tan sols sabem que hi són”.

No està passant res d’extraordinari, però està passant de manera amplificada.

Aconseguir que el que necessita el medi ambient ho aprengui a garantir cada ciutadà en la seva rutina diària seria l’òptim per revertir la situació. Però pel que fa als governs, i segons explica la degana dels veterinaris, caldria tenir en compte la salut animal, “tenim establerta una vigilància epidemiològica animal, però les dades no s’interconnecten amb l’àmbit sanitari de les persones”, diu. I posa com a exemple la febre del Nil del 2020. “És una malaltia d’aus migratòries que es transmet als cavalls i a les persones per la picada de mosquit. A Andalusia, en sanitat animal s’estaven comprovant brots en cavalls des de molt abans, ja se sabia que el virus estava al territori, però l’intercanvi d’informació amb sanitat no està automatitzat. Tenim un sistema fragmentat, ‘en caixetes’, i això és un obstacle per assolir aquesta salut global planetària i, en conseqüència, la salut de cadascú”.

En la trobada a Girona també es va exposar que els implants de femta considerats tan nous i revolucionaris en humans ja s’utilitzen des de fa anys amb èxit amb animals. Això evidencia que compartir coneixements suposaria més dreceres beneficioses per a la salut.

La plataforma One Health que presideix Maite Martín compta amb més de 130 entitats i associacions de tot l’Estat inscrites. Hi ha biòlegs, ecòlegs, veterinaris, metges, i moltes associacions d’infermeria, que es considera clau en aquest abordatge integral de la salut, perquè les infermeres són a tots els àmbits”. La plataforma ja ha començat a aportar les seves idees, per exemple, en el Pla Estratègic de Salut i Mediambient que el ministeri de Transició ecològica va portar a consulta pública.”El nostre objectiu fonamental és tenir certa influència política perquè es produeixi el trànsit per a la transversalitat de concebre de manera integral la salut de totes les parts implicades. Facilitar col·laboració entre diferents disciplines i que això esdevingui un element estructural dels nostres sistemes, posant la salut al centre de totes les polítiques”, conclou la presidenta de la plataforma, protagonista de la ponència “Redimensionant el concepte de salut pública” al congrés de Girona.

Reptes exposats

La desigualtat en l’accés a les vacunes en un món globalitzat però complex per les desigualtats no només econòmiques, també culturals i socials va ser un dels temes tractats a la cita de la medicina preventiva a Girona. La presidenta del congrés, Laura Gavaldà, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital Universitari de Bellvitge, explica que malgrat les inevitables referències a la pandèmia de la Covid, el congrés no s’ha volgut centrar en ella. “Hem volgut fer entrar aire fresc i obrir l’esperança a canviar les coses”, afirma.

Sí que es va aprofitar per a recollir aprenentatges de la pandèmia. “Trencar el paradigma sobre el mecanisme de transmissió de les malalties n’ha estat un”, precisa Gavaldà. “D’aquell gran pànic per la possible transmissió del virus per les mans en superfícies, vam veure que sí és important, però en un nivell secundari. El gran canvi ha estat evidenciar el paper principal dels aerosols en la transmissió, aplicable a moltes malalties. Això té implicacions enormes, per exemple en els canvis en el sistema de climatització dels edificis, en l’estructura arquitectònica, i també en canvis individuals, en el comportament de les persones. Si portar mascareta ens semblava estranyíssim, ara sabem que quan estiguem refredats o amb símptomes de certes malalties, hauríem de ser suficientment responsables per posar-nos la mascareta per no contagiar”.

Gavaldà també insisteix en la necessitat d’un enfocament col·lectiu i donar prioritat a la prevenció planificada. “Si no es planifica, no hi ha prevenció. Planificació i prevenció han de ser a primera línia, si volem evitar allaus de pacients als serveis sanitaris”. L’especialista reconeix un altre benefici de la pandèmia quant a la prevenció. “Jo fa 25 anys que explico el que faig, i la pandèmia ha servit perquè s’entengui el que fem a nivell població i societat. El següent pas és veure la imperiosa necessitat d’apostar per aquesta especialitat”.

Això passa, segons Gavaldà, per repensar les actuals condicions de promoció i prestigi professional dels especialistes en Medicina Preventiva i Salut Pública, i també les retributives, així com el cost del coneixement sobre la nostra matèria de treball, que afecta directament el futur de la salut de tots, així com l’estalvi a llarg termini. “Això involucra tota l’administració, l’atenció primària, els hospitals i els municipis. Cal empoderar-los a tots i treballar conjuntament en la mateixa direcció sobre aquesta única salut”, diu Laura Gavaldà.

Una novetat introduïda en aquest congrés a Girona ha estat crear espais de controvèrsia perquè els professionals de diferents disciplines poguessin exposar i confrontar els seus punts de vista divergents. Un dels temes tractats va ser la pandèmia silenciosa dels microorganismes resistents als antibiòtics. Dubtes, controvèrsies sobre mesures que caldria aplicar van posar-se sobre la taula i, segons explica la presidenta del congrés, “tot el que s’hi va dir serà recollit pels diferents grups de treball de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària per elaborar documents de consens i recomanacions”.

Enfocaments col·laboratius

La prevenció en salut, en mans de tots, també s’ha vist reflectida en l’obertura del congrés de Girona a altres disciplines, a banda de la preventivista. I la infermeria ha tingut també el seu reconeixement com a força clau en tot el sistema sanitari. “A part de el vessant assistencial, les infermeres fem formació per a la salut, recerca i investigació, i participem en projectes per a la vigilància i la prevenció de les infeccions. Col·laborem en la realització del treball de camp, en la detecció de les accions de millora a aplicar, i en les decisions per portar-les a terme”, puntualitza la infermera referent del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Dolors Domènech. “Ara mateix al Trueta col·laborem en un estudi multicèntric per a la prevenció de la infecció per catèter. Hem recollit dades per detectar les mesures a aplicar per reduir les taxes d’infecció”, comenta.

Com assistent al congrés de Girona, de la trobada destaca la voluntat d’obertura de la societat científica de medicina preventiva a les infermeres i també als companys veterinaris i d’altres especialitats mèdiques, amb la qual cosa s’han pogut establir vincles amb altres associacions. “Compartir coneixements entre diferents col·lectius de professionals enriqueix tothom. I també és essencial recuperar aquest enfocament holístic de la salut, tan esmentat durant les jornades, i que hem pogut veure al llarg del temps en altres medicines, com ara la medicina tradicional xinesa, que no ha deixat mai de tenir aquesta visió”.

L’aposta de la SEMPSPGS per a visibilitzar les infermeres -subratlla també Domènech- ha permès que hi hagués una taula dedicada a la desinfecció, esterilització i seguretat del pacient, en la qual moderadora i ponents han estat infermers. “Trobo important que les societats mèdiques com la de Medicina Preventiva hagi pres la iniciativa de tenir en consideració les infermeres, tant a l’hora d’organitzar com d’aportar coneixement en aquests tipus d’esdeveniments”, afirma. I el tercer punt remarcable, afegeix, ha estat “posar de manifest la necessitat d’avançar cap a nous models de treball en equip, d’innovar en la seva organització i, per què no, que els equips multidisciplinaris també puguin ser liderats per infermeres, que som part essencial dels equips d’atenció en salut”.