Ja ens n’avisava l’estimat Pep Cabayol des de feia temps, fins uns dies abans de morir aquest estiu. Només pels cops de calor, han mort a Espanya (comptabilitzades) 4.600 persones, tres vegades més que la mitjana dels tres darrers anys. A més dels morts per contaminació ambiental i dels danys pels incendis forestal i les tempestes o la sequera. Això és també una epidèmia. Sense comptar les contínues epidèmies víriques que també creixen amb la influència dels animals.
Aquests efectes per la salut no són casuals ni imprevistos, és la venjança dels Déus i la vida de la natura, que els humans hem provocat amb l’espoli i les males polítiques. Afecten la salut, sobretot als majors d’edat i a les persones més vulnerables, amb mala alimentació, habitatge precari i pobresa creixent.
Això es veu agreujat per la mala salut del Sistema Sanitari Públic, que aquest estiu ha augmentat les seves llistes d’espera, de visites, tractaments i proves diagnòstiques, per la precarietat del personal i les vacances no cobertes, que se sumen a la situació de retallades cròniques acumulades. Sobretot a l’Atenció Primària, podríem repetir el que deia aquell pagès: “Ara que teníem acostumat al burro a treballar sense menjar, s’ha mort”.
Aquesta situació de la sanitat pública és fruit de la Nèmesis provocada pel model parasitat per la privada, la corrupció (recordem les darreres compres i contractes amb l’excusa de l’emergència pandèmica), la manca de recursos suficients i la mala gestió.
Totes aquestes causes sumades, i les que aniran venint per la situació econòmica i de guerra, juntament amb l’increment de l’emergència climàtica que creixerà per culpa de la situació crítica també de l’energia, configuren una situació molt preocupant de múltiple pandèmia sobre la salut (de les persones i del medi). Potser es podran escapar algunes de les persones amb patrimoni suficient, però el “poble”, la majoria de la gent (els primers, els vells i els pobres), s’ho passarà malament.
Ens hem de posar dempeus, els afectats, ciutadans i ciutadanes de les classes més perjudicades, dels que veuen -ja que les mútues privades no solucionaran aquests problemes-, els treballadors i treballadores, deixant la temptació del corporativisme, i els altres moviments i plataformes que defensen com nosaltres els drets i béns comuns. Tots junts, hem d’exigir uns autèntics serveis públics de qualitat i un model social i econòmic radicalment al servei de la vida i la salut de les persones i el planeta.
Ara que s’acosten períodes electorals, no feu cas dels “programes”, les propostes i les moltes mentides. Mireu el que han fet aquest darrers anys els que han manat: ensenyar als burros a treballar sense menjar. Nosaltres volem menjar, per treballar i viure bé i, per això, cal canviar el model econòmic i social. A mi també em podreu dir que soc un somiador, però no soc l’únic, cada dia hi ha més gent que ho ha entès.
